La mort perinatal, que els experts acostumen a definir com la que es produeix des de la setmana 22 de gestació fins als 28 dies després del part, afecta milers de famílies anualment. Concretament, a Espanya moren cada any entorn de 2.000 nadons en aquest període, segons dades publicades per l’Associació Umamanita. Les reaccions emocionals de les persones que pateixen en primera persona aquestes pèrdues són semblants a les dels afectats per altres morts: és freqüent que hi hagi moments de ràbia, d’incredibilitat, de depressió, de culpa, etc. No obstant això, el dol perinatal té característiques especials que el poden fer encara més complicat.
Com explica Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, «es tracta d’una situació en què ni la mare ni el pare han pogut interactuar amb el nadó, en el cas de la mort intrauterina, o en què la interacció ha estat molt escassa. A més, moltes vegades no hi ha rituals com en la mort que es produeix en altres franges d’edat». «D’altra banda, hi ha una part social que deslegitima aquest dol», indica. De fet, a vegades el patiment és invalidat fins i tot per la mateixa persona, precisament per la infravaloració social d’aquesta mena de dol, que durant molt de temps s’incloïa dins dels anomenats dols «prohibits», és a dir, els que no disposen del lloc que haurien de tenir en la societat.
Aquesta invalidació social pot dificultar tot aquest procés. No obstant això, també hi ha altres comportaments que poden influir en la cronificació del dol: per exemple, el fet que la persona afectada no en parli, no connecti amb la pèrdua o la racionalitzi excessivament. «Sabem que no parlar d’aquestes situacions que són tan doloroses no és una solució en absolut, encara que ho sembli. Ho pot ser a curt termini, però a llarg termini acaba tenint conseqüències en forma d’efectes negatius per a la persona», explica la professora col·laboradora de la UOC. En aquests casos, és freqüent que, si després d’un temps s’intenta tenir un altre fill, la persona experimenti reaccions emocionals negatives. «Si una persona té acompanyament emocional i afronta la pèrdua, hi ha menys probabilitats que apareguin símptomes d’ansietat i estrès en el futur», aclareix Montserrat Lacalle.
Cada any moren 2.000 nadons des de la setmana 22 de gestació fins als 28 dies després del part
Com afrontar el dol perinatal
Els experts saben que és recomanable consultar un psicòleg quan la persona que ha patit la pèrdua té conductes desadaptatives que es poden traduir en dificultats per concentrar-se i dormir, i en el fet que el seu dia a dia estigui molt marcat per aquesta pèrdua. «Això és l’element més definitori que el dol es converteix en patològic o que aquesta persona necessita que algú l’ajudi», sosté la professora col·laboradora de la UOC. A més, els experts recomanen que els afectats recorrin a grups d’ajuda mútua i contactin amb altres persones que han passat per una situació semblant. També és important que es trobi la manera d’acomiadar-se del fill que s’esperava, a més de posar-li nom, decidir què s’ha de fer amb la seva habitació i les coses que ja s’havien comprat, o guardar alguns records. Però sempre «cal respectar els temps de cada persona i de cada parella, que són diferents en cada cas», recorda Montserrat Lacalle.
