Quantes històries de foscor ens ha pogut explicar el gran Carles Porta durant tants anys? Però sempre hi ha una que ens atrau, ens marca i ens atrapa. I sí, a ell també.
L’estiu de 1995 va aparèixer mort Josep Montané ‘Sansa’, a la seva casa de Tor, un petit poble a tocar amb Andorra, on vivien poc més de 13 famílies. Sansa havia estat declarat amo únic de la muntanya de Tor a principis d’aquell mateix any, després de dècades de trifulgues entre diversos veïns per determinar la propietat d’aquest espai inhòspit a l’hivern.
I perquè aquestes baralles? Ens hem de remuntar al 1896, quan els llavors habitants de Tor van decidir constituir la ‘Sociedad de Condueños de Tor’, on tots els habitants que hi visquessin durant tot l’any són amos de la zona. Aquesta maniobra es va realitzar per evitar que l’Estat es quedés amb una zona tan rica en fusta, en espais pel ramat i, segons expliquen, en or, de l’època. Però, posteriorment, durant la Guerra Civil hi va haver una baralla entre guàrdies civils i maquis, destrossant algunes de les cases i propiciant la marxa de bona part dels veïns. Jordi Riba, ‘Palanca’, un altre dels personatges cabdals d’aquesta història, repetia sempre que aquest va ser l’inici dels problemes a Tor, sobretot perquè es va originar tot a la casa de Sansa.
Sansa i Palanca es portaven bé en la seva joventut, però ràpidament es van veure sobre la taula les diferències entre els dos, sobretot, en les idees que cadascú tenia per Tor, un lloc del qual tots dos se sentien els amos: Sansa volia creixement i la seva proposta més engrescada era fer una de les majors pistes d’esquí de la zona i Palanca, per contra, volia continuar mantenint un espai més tradicional, basat en la ramaderia.
Als anys 70, Sansa porta un promotor aragonès, ‘Rúben’ Castañer i s’associen amb un altre veí, Francesc Sarroca ‘Cerdà’ per fer una junta paral·lela a la Sociedad de Condueños i tirar endavant la seva proposta turística.
«Els juliols a Tor són tràgics», explica Porta. I és que l’estiu de 1980 els dos guardaespatlles que portava Rúben maten a trets a dos dels ajudants de Palanca, després d’una temporada de molta tensió a un poble tan petit on ni tan sols hi havia electricitat ni aigua corrent.
Aquesta història, que aviat farà 20 anys d’un assassinat que encara no té un culpable, manté atrapat a un dels millors (i més estimat) periodistes d’investigació del país, el lleidatà Carles Porta, que avui en dia segueix el cas. El 1997 li van encarregar un reportatge pel reconegut programa de Tv3, 30 minuts. De narració impecable amb tots els personatges, trama i detalls, té l’honor de ser un dels reportatges més vistos de la història.
Però qui va mantar Sansa? Porta no va poder abandonar mai del tot Tor ni als seus veïns i el 2005 va publicar per primera vegada aquest llibre, que ara La Campana reedita amb més dades, fotografies i noms reals. Porta sap triar bé els casos i aquest n’és un de ben peculiar i la forma d’escriure del periodista fa que, si tanques els ulls, sentis aquella angoixa, el temor i les ‘inquines’ que només ha pogut veure el silenci d’aquella muntanya.
En aquesta nova edició s’amplia el cas de forma molt considerable, com les posteriors xerrades de Porta amb tots els implicats que li van aportar noves informacions, incloent-hi el darrer advocat amb qui va contactar Sansa només uns dies abans de morir per intentar fer fora ‘Rúben’ del nou arrendament, per aconseguir acotar l’assassinat i tancar, potser, uns de les èpoques més fosques del petit poble.
Fa alguns anys, en una entrevista amb el periodista Oriol Bäbler a Vilaweb, Porta va afirmar creure saber qui era l’assassí de Sansa:
«No en diré el nom. De les proves periodístiques a les judicials a vegades hi ha una diferència molt gran. La investigació de tots aquests anys m’ha portat cap a una direcció i crec que no vaig desencaminat. Però vull parlar-hi, fer-li saber que l’assassinat ha prescrit i que no passa res. No voldria perdre les cames per inconscient», responia el lleidatà.
Tot i que Tor i els seus hereus han evolucionat, i la major part dels personatges implicats han anat morint (Palanca el 2019, l’Antonio Gil José el 2021 i Rúben i Cerdà el passat 2022), ja veuen que «encara queden pàgines de foscor» en aquest cas.
Títol: Tor, tretze cases i tres morts
Autor: Carles Porta
Editorial: La Campana
Pàgines: 472
Editorial: La Campana
Pàgines: 472
