El gran repertori simfònic, Beethoven i Brahms, conduit per un dels nostres millors directors, Salvador Mas, amb solistes del Quartet Casals que també encapçalen rànquing, i la nostra estimada Franz Schubert Filharmonia (FSF). Un concert que, per obres i intèrprets, és per no perdre-se’l.
El Triple Concert de Beethoven Op. 56 va ser una gosadia quan es va publicar, 1807, i encara ho és avui: tres solistes, piano, violí i violoncel, embolcallats en ells mateixos però sense ser un trio y capbussant els seus protagonisme tímbrics, melòdics, harmònics i rítmics en el tutti d’una orquestra. Una festa sonora -avui diríem un happening que es va marcar un Beethoven que no arribava als quaranta anys- en la cruïlla entre el classicisme i el romanticisme. Ara i aquí en les mans expertes dels germans Abel i Arnau Tomàs, violí i violoncel, membres del Quartet Casals, i la pianista Hyo‐Sun Lim, amb la qual formen el Trio Ludwig: el nom els delata. Davant de tot, la batuta sublim d’un Salvador Mas que va ser titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de Granada, considerada en el seu moment la millor espanyola, i director de l’Escola Superior de Música de Barcelona (ESMUC), enmig d’un ampli currículum que passa per la Filharmònica de Würtemberg, les Simfòniques de Maastricht i Düsseldorf i els podis més notables d’una Europa que musicalment parla molt l’alemany, idioma que el mestre domina en el registre verbal i el de la partitura.
Aquest concert el veurem al Teatre Tarragona el divendres 19 de gene
Salvador Mas, iniciat a l’Escolania de Montserrat, s’ha format i s’ha fet musicalment al cor de les profunditats simfòniques centreeuropees i condueix magistralment les dinàmiques que exigeixen assaigs rigorosos i un braç que sigui un far que trobin els navegants de l’orquestra cada cop que busquin la llum del tempo i un altre que marqui les entrades i sortides de port, en el conjunt de múltiples senyals en codis diferents que interpreta la gestualitat. La Quarta de Brahms Op. 98 és un d’aquests oceans simfònics que conviden a l’oient a mil sensacions de plenitud en la travessia, una de les peces cimeres del compositor. Quin tros de músic que era herr Brahms!
Felicitem i agraïm, un cop més, al titular de la Franz Schubert Filharmonia, el mestre Tomàs Grau, que hagi fet una orquestra que ja és de les millors de l’Estat espanyol, que programi tan bé i amb tanta paleta de varietats -venim d’un últim concert de l’obra cinematogràfica de John Williams- i posi als cartells grans solistes i directors, en aquest cas el mestre Mas com a director convidat.
Acabo recordant en la maleïda primera persona que com a crític de La Vanguardia vaig escriure sobre un Triple Concert en què participaven uns joveníssims germans Tomàs (Palau de la Música, febrer de 2000) i que tinc curiositat per veure com llegeixen ara aquella obra amb el pas del temps i companyies tan diferents a l’escenari.
Aquest concert el veurem al Teatre Tarragona el divendres 19 de gener, i serà a l’Auditori Enric Granados de Lleida, el dia 20, i al Palau de la Música Catalana, el dia 21. Si volen les obres en CD, els recomano àvidament el Triple Concert d’Itzhak Perlman, Yo-Yo Ma i Daniel Barenboim, amb la Filharmònica de Berlín, i la Quarta de Brahms per la Filharmònica de Munich i el mestre de mestres, un dels millors directors d’orquestra de la història, Sergiu Celibidache, quina escola i filosofia ha arribat directament a la FSF a través de dos dels seus directors convidats més freqüents, deixebles del mestre romanès: Jordi Mora i Antoni Ros Marbà.
