Maria del Mar Bonet a La Febró

Va sortir a l’escenari vestida de negre i molt tapada. Ens va dir que s’encostipava de seguida. I va començar a cantar. Era un escenari natural, a la Febró, voltat de muntanyes escarpades i quatre núvols que començaven a groguejar per la posta de sol. Feia un vespre perfecte. I el concert seria perfecte. Només amb dos músics, guitarra i piano, Maria del Mar Bonet omplia l’escenari. La veu que li recordàvem, vellutada i profunda, ara és una veu com entelada que t’emociona igualment i que domina i fa anar com vol. El públic, gent gran de la contrada que l’ha seguit tota la vida i gent que segueix el Festival Terrer, estàvem meravellats de tenir-la tan propera, ‘un luxe’ deia tothom. Cal agrair la idea que mou el Festival Terrer: música, vi, arquitectura i paisatge dels pobles del Priorat. En aquest cas vam degustar el vi del Celler Vega Aixalà de Vilanova de Prades.

Amb aquest concert M. del Mar Bonet recuperava peces del seu treball Saba de terrer (1979), tretes o inspirades en el Cançoner popular del Pare Guinard, que compta amb quinze mil cançons tradicionals de Mallorca. La cantant reconeixia que és com la bíblia, per a ella. El que no va dir és que les cançons eròtiques Guinard se les va estalviar i va ser l’escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila qui va compondre un altre recull amb les cançons «picants». M. Del Mar no se les estalvia, esclar. I en vam poder escoltar unes quantes. Com també cançons que ja formen part de les nostres vides, com Que volen aquesta gent o Me n’aniré de casa. I que ens posen la pell de gallina. Boleros, jotes... Música popular que no ha deixat mai de cantar amb veu captivadora, abans i ara. I ens va costar marxar, perquè la M. del Mar arrossega, enlluerna... I en vols més. Sí que era un luxe tenir-la a casa. Gràcies, gent del Terrer! I per molts anys.