En Pau agafa el valor que necessita per dir-li a la seva parella que ja no se l’estima, una situació que l’incomoda, que li provoca vergonya. Immediatament després, atabalat, al carrer, no veu el cotxe que va directe en la seva direcció. Quatre anys després d’aquests esdeveniments, quan surt del coma, en Pau es troba en un món totalment diferent, amb un únic amic i els seus pares, incondicionals. A poc a poc, indagant i buscant el seu fill, s’adonarà que la realitat és molt més complexa del que sembla. En Pau és el protagonista de Després de la vergonya, la setena novel·la en solitari de Marc Moreno, publicada en l’editorial que dirigeix, Llibres del Delicte, l’única de Catalunya dedicada al gènere negre amb autors catalans. L’autor i editor va presentar-la a la Llibreria Adserà de Tarragona.
S’imagina despertar després de quatre anys en coma i trobar-se un nou món, amb pandèmia?
No cal una pandèmia, a mi m’ha passat després d’una malaltia greu que m’ha deixat moltes seqüeles. La vida que tinc i les limitacions que pateixo no tenen res a veure amb la que tenia fa quinze anys. La dificultat psicològica que suposa assumir aquest món nou, unes circumstàncies de vida noves, és enorme perquè un canvi a pitjor és una càrrega que t’acompanyarà la resta de la vida, encara que ho acceptis.
És el cas del Pau, del protagonista, que quan desperta només es retroba amb un amic.
Els problemes ajuden a descartar amics, però també te’n descobreixen de nous que no sabies que hi eren. En aquest sentit soc pessimista perquè la vida m’ha obert els ulls i l’experiència em diu que qui tens a prop no sempre és amb qui pots comptar.
«Sempre busco escriure novel·les entretingudes, però amb una visió crítica de la societat. És possible entretenir el lector i fer-lo pensar. No cal renunciar a cap de les dues aspiracions».El títol fa referència a la vergonya del Pau en dir-li a la seva parella, la Sandra, que ja no se l’estima. Però amb el temps la situació canvia.
Malgrat que en un primer moment el més lògic és pensar que en Pau és un malparit, tot el que li passa és per ser honest i per no voler fer mal ningú. Pensa que actua com cal fins que les coses comencen a anar malament i arriba la vergonya, i tot el que passa després, que és prendre consciència i assumir una realitat que, malgrat no ser amable, és la que li ha tocat viure.
La nova vida del Pau es capgira durant una visita a Cambrils. Quina mena de relació té vostè amb Tarragona?
Els meus pares van tenir un apartament a Salou i vam estiuejar un munt d’anys amb els meus cosins, que en tenien un altre, i de vegades anàvem a Cambrils. Els estius dels 80, quan els nens del meu barri marxaven a Andalusia o Galícia, jo deia que el meu poble era Salou.
Com a bona novel·la negra, tracta temes socials molt actuals. Entre ells, els desnonaments, les pressions sobre els veïns de renda antiga o la violència masclista...
Sempre busco escriure novel·les entretingudes que facin passar una bona estona al lector, però amb una visió crítica de la societat. És possible entretenir el lector i fer-lo pensar alhora. No cal renunciar a cap de les dues aspiracions perquè trobo inútil escriure llibres avorrits. Soc conscient del poder de la literatura en la creació d’esperits crítics.
Convida el lector a reflexionar sobre què faria ell en una situació semblant.
M’encanta jugar amb el lector i saber que com a escriptor tinc el control del text, del ritme de lectura, de la informació que disposa el lector. La psicologia del protagonista és l’eix central de la trama, però el cap li rutlla a mil per hora i no sempre encerta quan fa suposicions o dona coses per fetes, i aquí és on el text exigeix que el lector interpreti el que llegeix i els pensaments del personatge.
Té una citació de Malcom X que els va molt bé al Pau i a la Sandra: ‘El que és incorrecte és incorrecte, no importa qui ho faci o ho digui’.
No busco evangelitzar, només exposo una història on el lector ha de jutjar per si mateix qui és bo i qui és dolent, segons els seus valors o la interpretació que li doni a la trama. Els fets són els que són, però com interpretar-los és subjectiu. Tampoc no busco un enfrontament homes vs dones, només és una història de ficció amb molta realitat darrere.
Ha prescindit de detectius i policies.
Hem de trencar la tirania del detectiu, la novel·la negra és molt més que una investigació. Una atmosfera fosca i opressiva o una psicologia trencada són ingredients tan negres com un mort a la primera pàgina i descobrir qui és l’assassí. A Després de la vergonya jugo amb elements més de thriller i suspens, però sempre des de la psicologia del protagonista.
«Hem de trencar la tirania del detectiu, la novel·la negra és molt més que una investigació».Això sí, amb una reguera de morts...
Mai no he fet el recompte dels cadàvers que porto escrits, però tinc la sensació que a curt termini no deixaré de sumar-ne. La novel·la negra és violència i mort, no sempre hi trobem morts, però és un fet que dona molt joc als escriptors i que el lector de gènere agraeix.
Hi haurà més històries amb el Pau?
No ho sé. És un personatge molt proper a mi, segurament algú amb qui malauradament tinc massa coses en comú, però em costa visualitzar-lo com el protagonista d’una sèrie, sobretot perquè no és cap detectiu per investigar casos nous i ja l’he putejat prou en aquesta novel·la per a ficar-lo en més problemes. Però si els lectors m’ho demanen, podria tornar-hi.
