«Els viatges en el temps em fan molta por perquè tendim a idealitzar el passat. Un viatge puntual, d’un parell d’hores, estaria bé, però si anéssim a parar perpètuament cent anys enrere ens enyoraríem ràpidament de les condicions higièniques, mèdiques i d’avenços tecnològics. Les passaríem magres», considera Enric Herce, que acaba de publicar Benvolgut Jaume (Spècula).
Magres és precisament com les passa el protagonista de Benvolgut Jaume, un barrut que des de Mallorca se les empesca per demanar-li contínuament diners al seu tiet, carta rere carta. Fins que una mena de ritual diabòlic amb el Jimi Hendrix com a convidat d’honor el fa recular uns quants anys cap enrere, al bell mig del Reus lletraferit i modernista en una novel·la entre la història i la fantasia, el deliri més absolut amb espies de la CIA, una gitana i zombis, els quals millor s’haguessin mantingut morts pel bé de tothom, tot plegat a la capital del Baix Camp de finals del segle XIX, una època en què, curiosament, ja patien una greu sequera.
«La idea de la novel·la va néixer d’unes cartes reals», explica l’Herce. «Vaig estar treballant al CRAI del Campus Catalunya, a Tarragona, i una de les meves tasques era ajudar a digitalitzar el llegat Vidal-Capmany. En aquest procés havíem de llegir una mica els documents per fer una breu descripció, per la qual cosa em vaig trobar amb tot un seguit de cartes d’un nebot d’en Jaume Vidal i Alcover dirigides al seu tiet. Al començament llegia un trosset perquè ho necessitava per a la feina, però a poc a poc m’hi vaig enganxar. Evidentment, els personatges de la novel·la no són reals, però és un petit homenatge a aquelles cartes originàries», revela el filòleg i bibliotecari.
Herce, mestre del ciberpunk, s’endinsa per primer cop en el gènere de fantasia històrica, una barreja de fets històrics amb elements fantàstics. «És una de les obres més complicades que he escrit fins al moment, pel rerefons documental que necessitava. Sobre com anaven vestits, com vivien, com eren els anuncis i els noms els carrers, molts dels quals no es deien com ara. La feina de documentació havia d’anar en paral·lel a com avançava la trama», manifesta.
La idea de la novel·la va néixer d’unes cartes reals que l’autor havia de digitalitzar
Pel que fa a l’any al qual va a parar el desventurat protagonista, «aquest venia marcat per La Regional, la botiga del Josep Aladern, que m’interessava reflectir, així com el grup modernista de la ciutat. Una llibreria, però, amb una curta vida.
Aladern i companyia
Mentre sigui redactor en cap a Lo Somatent sempre hi haurà un raconet per a les composicions de la gent amb talent, li diu Cosme Vidal, més conegut com a Josep Aladern al protagonista, el jove que aterra directament des d’una atapeïda discoteca al bell mig del bo i millor dels literats del moment.
«Vaig poder contactar fins i tot amb el que era director del Sgt. Peppers de Mallorca i també amb una persona que va estar el dia del concert del Hendrix», diu l’autor, un reusenc que sempre té un racó per a la seva ciutat d’adopció. «Reus sempre ha sortit a les meves novel·les, tot i que quedava en un segon terme. Era una megaurbs deformada, en un segle futurista. En canvi, aquí no. A Benvolgut Jaume he anat cap al passat. El Reus actual no deixa de ser un d’hereu directe d’aquest altre de fa 125 anys».
Si el jove torna a la seva època o no i què va passar amb els zombis que es van cruspir fins i tot un ministre, ho haurà de descobrir el lector.
