Novembre, avui fa un dia d’aquests plujosos, després de la sessió de retrat hem anat al Cafè Poetes. Demanem el te el dels nou plaers!, marca de la casa, allí hem trobat el Jaume Vidal i Alcover, Maria Aurèlia Capmany asseguts al sofà de l’entrada i la Gent del llamp, entre altres. El Toni Torrell ens mira des d’un racó del cafè pinzell en mà, i crea un collage figuratiu amb un toc de blanc i negre. Faig petar la xerrada amb el Quim i parlem, d’art, també de les disciplines orientals, dels deu símbols de la longevitat, respirem de forma conscient un glop d’energia que alimenta la vida.
Com a mestre meu em recorda amb el seu carismàtic somriure i mirada amable que he d’anar més a classe de Taitxí i Txikung, ja ho sé!, li dic jo. Meditar en moviment em fa estar en el present, en l’aquí i en l’ara, unint el cos, la ment i l’esperit. Cau la nit, la pluja s’ha esvaït i passa el núvol dels records de Poetes que engresquen l’atmosfera d’un lloc emblemàtic per excel·lència.
