James Joyce no va tenir mai la sort de conèixer el carrer del Comte de la Part Alta. Pobre. Tampoc el privilegi que he tingut jo avui, quan he retratat al meu amic Ramon, per a mi com si fos l’Homer de l’Odissea, que va ser veí del carrer durant uns anys. Amb ell hem fet el camí a la meva Ítaca creuar-nos amb els veïns i veïnes, com si fossin els personatges de l’Ulisses. Hem recordat aquells anys en què el Ramon ens rebia amb els braços oberts quan passava per casa seva amb el meu gos, ‘lo Xato’. Converses afectuoses i enriquidores.
Hem recordat les seves estades a Cesena, Itàlia, amb el seu bon amic i artista Anton Roca. També l’època d’estudiant a l’Escola d’Art de Tarragona, quan estava al carrer Santa Anna, on va cursar tècniques de pintura antiga. Pintor, amant les arts, de vegades actor, altres escriptor. Parlar amb el Ramon és un luxe enriquidor. A l’estudi ens ha donat la benvinguda el meu gos Jack que ha interpretat una versió molt canina de Penèlope.
