El Govern va pactar l’any 2011 amb les grans ‘majors’ nord-americanes i el Gremi d’Exhibidors l’estrena anual de 25 títols doblats al català. La xifra, però, no s’ha assolit mai, i el màxim van ser 16 pel·lícules l’any posterior a l’acord, segons dades de l’ICEC analitzades per l’ACN. Així ho reconeix també el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una entrevista amb l’ACN, on excusa la situació dels darrers anys per la pandèmia i la vaga d’actors i estudis nord-americans del 2023. Aquell acord volia ser un “pas endavant” perquè el públic en català passés del 3%, i es projectava arribar al 35% de quota l’any 2017, però tretze anys després l’oferta de cinema en aquesta llengua i el públic continuen estancats.
L’any 2011, l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el Gremi d’Exhibidors de Catalunya i Fedicine (representant de les 5 grans productores nord-americanes -Warner Bros, Walt Disney, Paramount, Universal i Sony-), van assolir un acord per doblar i exhibir 25 títols populars a l’any. El pacte es va presentar com “un molt bon pas endavant” per desplegar la llei del cinema i fer que el públic de cinema en català superés finalment el sostre del 3% de tot el públic de cinema de Catalunya.
Amb tot, ni el primer any després del pacte es va complir amb la xifra dels 25 títols a què s’havien compromès les parts. El 2012 es van doblar i estrenar al català 16 títols de les ‘majors’, entre les quals ‘Els jocs de la fam’ (Warner Bros), ‘Hotel Transilvania’ (Sony Pictures) i ‘Madagascar 3 (Paramount). Els anys posteriors el nombre ja va caure per sota de les 10 estrenes anuals i a partir del 2015 va remuntar lleugerament, però mai més enllà de 14 estrenes de ‘blockbusters’ anuals doblades al català. En total, entre el 2012 i fins al maig de 2024 s’han doblat al català i estrenat als cinemes 136 d’aquest tipus de films, és a dir, una mitjana de poc més de deu films l’any, molt lluny de les 25.
“El cert és que no s’ha arribat mai a aquesta xifra”, admet Francesc Xavier Vila a l’ACN, tot afegint que els darrers anys el factor pandèmia i també la més recent vaga de guionistes i actors de Hollywood ha condicionat l’estrena de títols i “ha fet complicat fer segons quin tipus d’exigències” a les distribuïdores. Amb tot, assegura que l’objectiu del Govern ha sigut “remuntar” aquestes xifres.
Les estrenes de les ‘majors’, lluny del pactat
Walt Disney, Universal, Warner Bros, Paramount i Sony han estrenat als cinemes 136 títols des de l’acord del 2011, que són al voltant del 10% de tot el cinema en català estrenat a les sales en aquests 13 anys, ja sigui en versió doblada, original o subtitulada al català. Disney és la més important, amb gairebé un terç de les estrenes de les majors (39 títols, un 28%) seguida d’Universal amb 31 (el 22%) i Warner Bros, amb 30 (22%).
Sent tan sols el 10% de l’oferta de cinema en català, les pel·lícules doblades de les ‘majors’ s’emporten a l’entorn del 40% del públic de cinema en català l’última dècada, gairebé 2 dels 4,6 milions totals d’espectadors de cinema en català. D’aquí la importància que des del Govern es va atorgar a l’acord amb les productores de Hollywood amb l’objectiu d’elevar el sostre del públic de cinema en català.
5 títols d’èxit aquest 2024
En el que portem de 2024 se n’han estrenat 5, i algunes amb gran èxit de públic com ‘Del revés 2’ amb 50.000 espectadors fins el 28 de juliol (més d’un milió en la versió doblada al castellà). Des del departament s’ha lluït el fet que “les cinc pel·lícules més taquilleres a nivell mundial s’han doblat al català”, si bé alguns d’aquests títols no s’han estrenat a les sales si no directament a les plataformes audiovisuals. I és que aquesta és una de les noves dinàmiques de la indústria del cinema dels darrers anys, tal com fa constar Vila.
Pocs o molts, l’arribada amb doblatge d’aquests títols cinematogràfics és fruit de del treball “conjunt” del Departament de Cultura amb les distribuïdores per aconseguir que les pel·lícules amb més impacte de cada any puguin arribar tant a sales de cinema com a les plataformes en llengua catalana. Un treball que es tradueix en ajuts públics al doblatge i subtitulació en català de pel·lícules i sèries que atorga el Departament, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i que s’han pràcticament triplicat els últims anys, de 4,5 milions el 2020 a 11,5 milions que s’hi destinaran aquest 2024, segons el mateix Departament.
Les sales projecten només un 3,3% de cinema en català
Vila sosté que per millorar les xifres d’espectadors i d’oferta de cinema en català, distribuïdores, sales i públic han de créixer “simultàniament”. Per part dels dos primers actors, ni l’aportació de títols comercials i populars de Hollywood ha crescut segons el previst, ni tampoc ho ha fet l’oferta de cinema en català als cinemes en conjunt. Segons dades de l’ICEC facilitades a l’ACN, entre el 2017 i el 2021 les sessions en català als cinemes segueixen al voltant del 3% de tot el que es projecta, i en una tercera part de totes les sales del país el percentatge no arriba ni un 2%. Com a fet excepcional, en una trentena -la majoria, cinemes locals-, l’oferta s’eleva més enllà del 15%. En aquest context, i segons la mateixa font, les pel·lícules en català a les sales segueixen aportant al voltant del 3% de tots els espectadors de cinema Catalunya.
Des del Govern s’admet que cal “incrementar el compromís” dels exhibidors, amb els quals segons Francesc Xavier Vila ja es “treballa”, però també es destaca una manca d’hàbit de consum de cinema en aquesta llengua. “Cal incrementar el seu compromís, i n’hem parlat”, assegura a l’ACN, referint-se al camí per recórrer amb els exhibidors concretament amb la projecció de més títols comercials doblats i subtitulats al català. Però “el primer que necessitem perquè hi hagi més oferta és que hi hagi un consum d’aquestes pel·lícules allà on s’exhibeixen”, insisteix.
L’any passat, la relació català-castellà va ser de 434.648 entrades venudes per sessions de films en versió original catalana, doblada o subtitulada a aquesta llengua, i 13,3 milions de films en castellà. És a dir, novament, un 3,1% d’espectadors per al cinema en català. Només l’any 2022, per l’efecte d’’Alcarràs’, es va superar el llindar del 5%.
El paper dels independents i les grans cadenes
A les sales independents hi ha més presència del català (un 6%), mentre que a les pantalles dels grans exhibidors es projecta un residual 1,6% de cinema en aquesta llengua.
I les dades de públic coincideixen amb aquesta diferència: mentre que entre els anys 2017 i 2021 hi ha hagut un 5,8% d’espectadors de cinema en català a les sales petites o independents (per sobre de la mitjana general del 2,6%), als cinemes de cadena s’arriba tot just a l’1%. Entre aquests, els cinemes del grup Yelmo són els que n’han tingut menys (0,57%), i els Odeon, els que més (1,66%). Cinesa, un 0,75% i Grup Balañà, un 1,4%.
Al respecte, Vila constata com “un fet” que hi ha empreses “més compromeses amb la llengua”, incloses sales a la ciutat de Barcelona, “i al costat n’hi ha d’altres amb un compromís molt més feble”.
Més enllà de la seva propietat, als cinemes d’una sola sala (el 43% dels cinemes catalans) la mitjana de projeccions i de públic de cinema en català és més elevada, respectivament. Són valors superiors a la mitjana catalana i del conjunt de cinemes independents. També és indicatiu el fet que el percentatge de públic (8,4%) superi l’oferta (7,4%) en aquest tipus de cinemes. En canvi, a les grans multi-sales -de més de cinc pantalles- el públic en català no només és més marginal (1,6%) si no que està fins i tot per sota de l’oferta de sessions disponibles en aquesta llengua, que és del 2,4%.
Per últim, en els cinemes mitjans, de més d’una sala però menys de cinc (una vintena a Catalunya) tenen fins a un 20% de públic en català (amb el 16,37% de les sessions). La xifra s’explica per la confluència dins d’aquest grup d’alguns dels cinemes amb més programació en català, com els Texas, Girona, Verdi Park, el Cinema Catalunya de Terrassa i l’Screenbox Funatic de Lleida.
Sales que trenquen la norma
Només hi ha 30 sales a tot el país, de les prop de 150 que hi ha a Catalunya, on oferta i espectadors superi el 15% del total. La majoria són petits cinemes i espais d’exhibició locals, però no tots: també s’hi compten els cinemes Texas i els Girona (a Barcelona) o el CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), el cinema Catalunya de Terrassa, els Truffaut de Girona, el cinema Alhambra a la Garriga i, fins el 2022, l’ara desaparegut Kubrick de Vilafranca del Penedès.
Pel que fa als cinemes amb més espectadors en català en termes absoluts, el número 1 amb diferència són els Cinemes Texas, que estan dedicats principalment al cinema en català, ja sigui versió original, doblada o subtitulada. El 71,5% de les projeccions són en aquesta llengua. Entre 2017 i 2021 els Texas han portat a les seves sales fins a 326.416 espectadors de cinema en català, això és, el 17,7% de tot el públic de cinema en català a Catalunya en aquest període.
Els Girona, també a Barcelona, tenen el segon volum de sessions (24,2%) i d’espectadors (32%) en català més alts de tots els cinemes. Els percentatges, més, mostren l’èxit de la programació en català d’aquestes sales. Amb tot, en volum de públic el guanyen sales com el Bages Centre de Manresa amb més de 107.000 espectadors en català aquests anys, com el segon de Catalunya en nombre d’espectadors en català (tot i que siguin només el 6,1% de la seva taquilla). I també els Multicines Sucre, de Vic, amb 63.112 espectadors en català, que representa el 7,5% del seu públic total.
L’experiència del Sucre, de Vic
El Sucre ha facilitat a l’ACN dades actualitzades fins el 2024 que eleven la quota de cinema en català fins a l’11% a les seves sales. L’encarregada de les sales, Maria Vilà, explica que a l’hora de decidir quins títols escullen per projectar en català se centren sobretot en aquells “que millor poden funcionar”. “El català funciona molt bé en pel·lícules infantils, com ‘Gru 4’, les de drama o en aquelles que ja són originals en català, com ‘La Casa en Falmes’, amb actors i actrius coneguts pel públic”, assegura. En canvi, també han notat com hi ha pel·lícules de por, d’acció o d’intriga “que no agraden en català”. O les sagues, amb què el públic ja està acostumat a una llengua, “i si ara les traduïssin al català això els desubicaria una mica”. D’altra banda, Vilà també admet que quan hi ha una pel·lícula programada en dues llengües i una recapta més a taquilla -generalment, la versió castellana-, treuen l’altra “perquè en un pugui entrar una de nova”.
Des dels Multicines, assenyalen que l’oferta que pot tenir el públic de pel·lícules en català s’ha acabat adaptant a la demanda. “Potser falta demanda, perquè en comparació als que demanen que programem en castellà, hi ha poca gent. I això és un fet”, assegura. En aquest sentit, Vilà creu que una de les qüestions a millorar en tot el que envolta la projecció de pel·lícules en català és durant la promoció, amb els tràilers. Per coherència amb la llengua que es podrà veure a sala, caldria que els tràilers també es traduïssin. “M’he trobat que ens envien pel·lícules en català, per exemple ‘Del revés 2’, però en canvi tots els tràilers són en castellà”, explica.
El CineBaix, de Sant Feliu de Llobregat, és un altre exemple de sala que aposta pel cinema en català, amb un 18,5% de la seva cartellera i una proporció similar d’espectadors, i també destaquen en aquest sentit els cinemes Olot, amb l’11,7% dels passis en català i un 13% de públic en aquesta llengua. Entre els deu cinemes amb més espectadors en català hi ha també els Verdi Multicines, en desena posició, amb 45.895 espectadors, que representen el 5,6% de tot el seu públic. L’oferta en català dels Verdi és del 7,4%. Els Verdi Park, és una mica superior, del 8,7%. I finalment, en aquest rànquing s’hi cola un exhibidor de gran cadena: l’Ocine Girona, a la capital gironina, amb 54.000 espectadors, menys d’un 5% del seu públic total.
Les distribuïdores que més estrenen en català
Les deu distribuïdores que han estrenat més títols en català els últims deu anys són, en aquest ordre, Planeta Med, S.L, la productora, distribuïdora i organitzadora del festival DocsBarcelona i de la programació regular el Documental del Mes, amb un centenar de títols; en segon lloc, A Contracorriente Films (propietària dels cinemes Verdi) amb 76 pel·lícules; la també catalana Paycom Multimedia amb 75 títols més; la productora i distribuïdora madrilenya de cinema infantil Flins & Piniculas (62 titols); Alfa Pictures (44), de Sant Cugat del Vallès; La Aventura (44, Drac Magic (42) i VerCine (42), totes tres barcelonines; en novena posició el gegant nord-americà Walt Disney (41 títols, amb els 2 en aliança amb buena vista int); i tancant el rànquing la madrilenya Avalon (38).
En nombre d’espectadors, Walt Disney és qui ha arrossegat més públic amb els seus films infantils doblats al català aquesta dècada: 675.945 espectadors (incloent els de les dues aliances amb Buena Vista Internacional, una d’elles ‘Toy Story 4’ que va fer 32.103 espectadors en català). Entre aquests èxits destaquen ‘Del revés (Inside out)’ amb gairebé 70.000 espectadors, la continuació de la qual s’acaba d’estrenar i en poques setmanes ja supera els 40.000; també ‘Zootropolis’ amb poc més de 60.000; ‘Els increïbles 2’ (46.000); ‘Buscant la Dory’ (42.106); ‘Frozen II’ (38.400); i ‘Vaiana’ (36.366).
La madrilenya Avalon és la primera distribuïdora estatal en nombre d’espectadors de cinema en català, 337.143. Entre els seus èxits de públic hi ha principalment l’estrena -com a coproductora- d’’Estiu 1993’ (108.495 espectadors) i -com a distribuïdora d’Alcarràs’- (269.912 espectadors). També ‘Creatura’ (20.215) i ‘Julia ist’ (5.211) i, doblades de l’anglès i el francès, ‘The Lobster’, ‘Elle’ o ‘The Party’.
La primera distribuïdora catalana de cinema en català nombre d’espectadors durant la darrera dècada és A Contracorriente, amb 260.049 espectadors, amb un catàleg que combina la versió original, el doblatge i la versió original subtitulada al català. El doblatge al català de la comèdia infantil ‘Ballerina’ és el seu major èxit de taquilla, amb 48.367 espectadors; però també destaquen films en versió original catalana com ‘Suro’ (el tercer amb més espectadors del seu catàleg, gairebé 17.000) i ‘Els Encantats’ (també més de 16.000).
Els títols més vistos català
‘Saben aquell’ (2023), ‘Alcarràs’ (2022), ‘La vampira de Barcelona’ (2020), ‘Estiu 1993’ (2017) i ‘L’endemà’ (2014). Aquestes cinc produccions rodades en català van ser, respectivament, les més vistes de cinema en català l’any de la seva estrena, sumant versió original, doblat i vosc, l’any de la seva estrena.
En l’última dècada han anat repartits els anys en què la pel·lícula més vista en català ha sigut una versió original catalana, com les citades, o cinema doblat. Pel que fa al segon cas, va succeir l’any 2015 amb ‘Del revés’, el 2016 amb ‘Zootropolis’, 2018 amb ‘Els increïbles 2’, el 2019 amb ‘Dragon Ball Super Broly’ i el 2021 amb ‘Raya i l’últim drac’.
Enguany, segons dades provisionals de l’ICEC fins el diumenge 28 de juliol, la pel·lícula en català més vista fins ara és amb diferència ‘Casa en Flames’, que ja suma més de 142.000 espectadors i és el film en versió original catalana més vist des d’Alcarràs’, per sobre ja d’Estiu 1993’. També està fent bons números la segona part d’’Al revés’ en català, que ja acumula 54.076 espectadors. Però, com sol passar, la versió en castellà s’emporta la majoria del públic: la cinta suma més d’un milió d’espectadors en la versió doblada al castellà a Catalunya.