La Vinya dels Artistes, la proposta enoturística més trencadora

Si fer bon vi és un art, al Celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, a tocar de Vilanova de Prades ja a la Conca de Barberà, redoblen l’aposta. Perquè la família que han creat la Sara Balasach Blanch i el Joan Jové Solé té art entre les vinyes, i no volem dir els ceps i els pàmpols en contrast amb el blau rotund de les Garrigues. És que literalment tenen obres d’art, escultures, al mig dels vinyes.

De les 17 hectàrees de cultiu, quatre conformen La Vinya dels Artistes, molt més que un museu a l’aire lliure que fa de la visita al celler una experiència extraordinària de la mà de creadors tan poc previsibles si no definitivament cataclísmics com Joan Brossa, Evru, Carles Santos –ah, quin goig la seva barca famosa, La Sargantaneta, navegant sobre l’alzina centenària!–.

La col·locació molt ben rumiada de cadascuna de les escultures –algunes amb moviment, totes per interactuar-hi– i la configuració en ruta circular fan del passeig una experiència que trenca esquemes i obre la ment a una altra dimensió, més propera als mons subtils i onírics, amb l’avantatge de no deixar de tenir els peus a la terra argilosa-calcària que dona el seu caràcter als vins.

Al mig de la ruta hi ha un parc infantil: tot ben pensat per a una visita en família.

La Vinya dels Artistes va ser concebuda pel reconegut pintor Josep Guinovart i inaugurada el 2010. El Joan i la Sara atribueixen el projecte a «la bogeria». «La bogeria d’una família que s’ha permès somniar i apostar per les Garrigues com a escenari pintoresc i privilegiat d’un projecte únic» amb el qual van voler «empoderar el territori». La Vinya dels Artistes, que ja ha celebrat el 14è aniversari, té aquestes obres: Porta al camp i L’orgue de camp, de Josep Guinovart; Dongda, la gran campana, d’Evru; La finestra de Papillon, de Gregorio Iglesias; La llum planant damunt la terra, d’Esteve Casanoves; No et prometo res, de Carlos Pazos; Refugi, d’Erik Schmitz; Món, d’Antoni Llena; Llanga, de l’escriptor centenari de Lleida Josep Vallverdú; La Sargantaneta, de Carles Santos; Emmarcant el somni: diàleg, d’Assumpció Mateu; Signatures n.1, de Susana Solano; Esclat, de Frederic Amat; Poema de l’home, de Guillem Viladot; La huella, d’Eva Lootz; Cap de bou i El no-res de tot, de Joan Brossa; Guillotina, de Iago Pericot; i, la recentment incorporada, al juliol, Otro es el río que persigo, de Cristina Mejías.

Aquesta jove creadora de Jaén signa un impactant muntatge, comissariat per Blanca del Río. Inspirat en el conte de Jorge Luis Borges El inmortal –amb ressons hel·lènics i laberíntics com no podia ser d’altra manera–, el missatge de Otro es el río que persigo és molt quironià: la immortalitat, si algun cop l’hem anhel·lada, se’ns revela com una condemna. És la terra origen i final del nostre camí per la vida en forma de travessia.

El que més crida l’atenció són els quatre cossos que recorden un cor grec a l’estil de les pel·lícules de Michel Cacoyannis. El conjunt funciona com una partitura i posa de manifest com un fet secret i minúscul pot alterar tota la xarxa de relacions. La seva activació amb una performance de la mà de Víctor Colmenero va ser tot un esdeveniment i, com sempre a Mas Blanch i Jové, una festa de celebració de la vida, el vi i l’amistat.

L’elaboració material de l’escultura va anar a càrrec del mateix Joan Jové: «Jo soc ferrer», diu orgullós. Un ferrer mèdium i mecenes per al qual «la complexitat rau a poder interpretar la idea de l’artista, que és el qui mana». La factura de les figures, fetes amb 3 km de fleixos d’acer pavonat i que faran que, amb l’acció del vent, poguem escoltar la peça abans de veure-la. Otro es el río que persigo es configura com una caixa de ressonància d’esdeveniments molt subtils que passen al mig de la vinya que l’acull i la integra, com el creixement mateix de les plantes, mil·límetre a mil·límetre.

El compromís amb la terra, el vi i l’art d’aquesta família originària d’Agramunt generosa i hospitalària en un grau màxim, i que té com a lema del celler Amor, respecte i harmonia, commou. «Els inspiradors van ser els avis, pagesos que no paraven de treballar i que eren pobres. Van fer de pagesos fins més enllà dels 80 anys, perquè la seva vida era la terra, que treballaven amb amor i respecte, amb passió», explica Joan Jové. Va ser en homenatge a aquesta saviesa ancestral que van decidir crear, l’any 2006, el celler, dins del qual atresoren altres obres d’art, especialment del Josep Guinovart, amic de la família i que va ser qui el va dissenyar. La sala de tast la presideix l’imponent mural In vino veritas, de 10,5 metres de llarg, la darrera gran obra del pintor.

Els vins del Celler Mas Blanch i Jové s’inscriuen a la DO Costers del Segre subzona Garrigues. Neixen de vinyes a més de 700 metres d’alçada al peu de la serra de la Llena, dins de les Muntanyes de Prades. Les varietats preponderants són la garnatxa negra, la garnatxa blanca i el macabeu. També conreen cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot, sirà, sumoll, viognier i riesling. A Mas Blanch i Jové veremen a mà, utilitzen llevats propis i fan criances en àmfores, botes, ous de ciment, ous de granit i dipòsits d’acer inoxidable.

Com que també tenen oliveres, elaboren oli d’oliva verge extra d’olives 100% arbequines. Així que de Mas Blanch i Jové en surts carregat d’ampolles, sabent més dels vins que has tastat, i amb l’esperit renovat per les imatges inspiradores de La Vinya dels Artistes.

La Vinya dels Artistes va ser reconeguda amb el Premi Vinari 2022 a la millor visita enoturística i experiència de tast de vins, i amb el Premi a la Innovació Enoturística 2023 de ‘La Vanguardia’. L’àmplia gamma de vins té la seva pròpia llista de guardons.