Havia passat just un any de les màgiques Olimpíades de Barcelona 92; en la nostra retina encara la fletxa de Rebollo, la torxa d’Epi, el mar de La Fura dels Baus i el nostre Cobi. Moltes emocions i moments musicals difícils de superar com l’interpretat per Freddie Mercury i Montserrat Caballé cantant Barcelona. Doncs després de viure tot això, quatre nois valents, de Manresa de tota la vida, amb unes bones cabelleres i millor veu es presentaven en societat per enamorar-nos, colar-se a les nostres vides i quedar-se sis olimpíades més.
Natxo, Juanjo, Roger i Oriol (més tard s’incorporava en Santi), amb les seves guitarres i baix, la seva alegria, la seva cara de passar-ho bé i xalar molt d’això de fer música, van començar a omplir sales i convertir-se en uns imprescindibles. Després de les noces de plata de la banda van anunciar una aturada per desconnectar i en l’últim concert amb un «a reveure» abaixaven la persiana. Ara han tornat amb A Reviure, deu xous per tornar-nos a enamorar dels quatre Gossos que sempre tant ens han agradat.
¿Com va aquest retrobament amb el públic?
Aquests concerts són un regal per a nosaltres. És com un premi a la trajectòria, perquè la gent que ve ens fa saber l’important que són les nostres cançons; per a molts som la banda sonora de la seva vida i et fa prendre consciència de què és Gossos i el llegat que va deixar.
¿Vàreu tenir certa por a tornar després de sis anys de silenci i que el públic no hi fos?
No ho teníem gens clar. Han passat anys i moltes coses pel camí. La música està en un altre punt molt diferent de quan vam parar i, per això, ho hem preparat tot amb molt de temps, pensant bé cada lloc i cada espai i triant els més emblemàtics de la nostra carrera. La idea era desplegar el nostre espectacle de grans dimensions.
¿Qui va trucar a qui i què va passar per dir «tornem»?
Quedàvem de tant en tant per posar-nos al dia i va ser al dinar de Nadal de fa dos anys quan vam veure que era el moment. No volíem fer música nova i ens agradava la idea de donar protagonisme al nostre passat i el de molta gent que ens va acompanyar en aquests 25 anys.
Stay Homas diuen que necessiten separar-se un temps per tornar a trobar-se a faltar.
Així és, quan agafes distància t’adones del buit que deixen les coses; pots reflexionar amb més calma i mirar què ha estat per a cadascun Gossos en les nostres vides. Agraïts per tot el viscut i aquest agraïment és el motor de la gira A Reviure.
En aquests anys d’aturada, ¿què heu trobat a faltar?
Hem après a viure sense Gossos com a pal de paller de tot. Era necessari parar després d’una aventura que vam començar quan teníem 19 anys. Ha servit per recol·locar les nostres vides i agafar distància, valorar i també albirar quin és el pròxim horitzó. És molt complicat fer-se gran en aquest país sent músic.
Primer dia de ‘cole’ després de sis anys de silenci. ¿Què va passar en aquesta primera trobada?
Van caldre diverses sessions per anar definint tot plegat. Som cinc caps pensants, amb cinc opinions fortes i no sempre estem en el mateix lloc. Però ens coneixem molt i només era qüestió de cocció lenta i treballar. Hem estat un any preparant el concert fins a trobar el discurs d’allò que ens fa sentir còmodes i que ens representa.
Teníeu només 19 anyets quan vàreu començar. ¿Esteu vivint amb la mateixa intensitat i il·lusió aquests deu concerts?
Es viu diferent perquè ja no som aquells. El mal de panxa se n’ha anat i ha quedat la temprança i les ganes de seguir fent les coses bé com a professionals que som. La il·lusió continua essent el motor, sense això no es pot fer aquest ofici. El bagatge és el premi que et dona la confiança per gaudir i donar el millor de tu.
No és una gira de tornada, ¿veritat? Deu concerts i una altra vegada «a reveure».
No és una tornada per reenganxar-nos, és per reviure Gossos tal com ens agrada en un format gran i sense complexos. Després d’aquesta gira tornarem a les nostres vides, sense tancar la porta, però tenim clar que el futur de Gossos potser seran coses més puntuals i que ens vinguin de gust fer, sense forçar les coses.
Cançons dels seus 25 anys i una posada en escena molt bonica. ¿Com heu treballat A Reviure?
Donant moltes voltes i refinant de mica en mica. Hi ha cançons que no poden faltar i d’altres que són importants per a nosaltres. També hi ha espai per a una part acústica que ens permet revisitar alguns temes que tenen aquest segell Gossos. I com bé dius hem cuidat molt la posada en escena perquè ens agrada oferir un xou comparable al de qualsevol banda del món que ens visiti. Potser és una qüestió d’orgull i de resistir-nos a pensar que pel simple fet de ser d’aquí, no ho podem fer.
¿Què us està regalant aquest retrobament amb la gent?
És molt bonic tornar a trobar les colles d’amics i famílies senceres amb fills que escoltaven la nostra música al cotxe; fins i tot molts d’ells ni ens havien vist mai. Quan acabem els concerts ens fonem en abraçades amb la gent.
