El darrer llibre de Pol Guasch parla de la fugacitat de la joventut. A través de les històries de la Rita i en Líton l’autor traça un fresc del trànsit de la infantesa a la vintena mitjançant un desplegament de les possibilitats de la novel·la. Com si es tractés d’un naufragi de les respectives memòries, la història es va recomponent per peces on es fan presents els diferents punts de vista de cadascun d’ells.
El seu passat respectiu es mescla amb situacions presents fent que les anades i vingudes, les trobades i els distanciaments s’encavalquin. I en el centre d’aquest trencaclosques el capítol en què ambdós es troben en una festa.
Per un costat, la Rita, filla d’un miner, viu a la Colònia sabent que sempre tindrà un estigma de classe fruit dels seus orígens. Per l’altra, en Líton, que viu una realitat social completament diferent al Servei i que és conscient de ser portador d’una malaltia mortal.
A les 19.02h s’inicia la nit que acabarà en el matí on començarà el foc, l’ennegriment del paisatge. Com si aquella trobada fugaç explosionés de forma visceral en la realitat exterior. L’origen en el gènere de la poesia de Pol Guasch, amb llibres com “La part del foc” (2021), es visibilitzen amb la contínua suggestió de la seva prosa.
Ofert a les mans, el paradís crema
Autor: Pol Guasch
Editorial: Anagrama
La història s’emmarca en una mena de territori mític, en un temps i un espai indeterminats, com si cada passatge tingués la tonalitat d’un record recuperat per uns instants.
“Ofert a les mans, el paradís crema” il·lustra també la melancolia que s’amaga en les noves formes d’estimar de la joventut, on les trobades fortuïtes i fugaces s’acumulen en una mena de memòria inconscient que espera algun dia recuperar la flama per renéixer.
Però el temps, com el foc i la malaltia, és devastador i passa per damunt de qualsevol possibilitat que un amor arreli. Al llarg de la novel·la de Pol Guasch t’endinses en una mena de torrent que arrossega els personatges i tot el que es posa per davant. Un torrent reforçat pel fet que cada capítol es construeix en una nova formulació literària, com el dedicat a la Rita, on una mena de dietari personal, amb subratllats i ratllats, ens endinsa en les seves pors i els seus desitjos fins a rebel·lar-nos el dolor per la pèrdua de l’amor de la Lena.
O bé el capítol dedicat a en Líton i en René, on la progressiva atracció entre ambdós s’intercala amb passatges de notícies respecte de la sequera i l’arribada d’una malaltia de transmissió sexual. L’estructura de la novel·la es desborda de la mateixa manera que ho fa la història d’ells dos, convertits en les belles expressions de com la vivència de la fugacitat de la joventut és font de dolor.