Memòria i passat configuren el relat de Núria Rion (La Canonja, 1976), una obra lligada a les sensacions del transcórrer del temps, a la connexió mental i física amb els espais en què vivim i a la pèrdua d’una part de nosaltres mateixos en ells. De tot plegat està format Punt A, que es pot visitar fins a finals d’any al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), dintre de la mostra Artist s Contemporan s. Es tracta d’una iniciativa del MAMT formada per obres de 15 autores, que reivindica l’art fet per dones. L’exposició està repartida per diferents sales del museu, al costat d’obres de la col·lecció permanent i inclou propostes d’Alba G. Corral, Alba Sotorra, Ariadna Parreu, Gemma Clofent, Lídia Porcar, Mariaelena Roque, Mariona Moncunill, Montserrat Cortadellas, Montserrat Gomis, Mari Chordà, Ester Ferrando, Roser Caminal, Raquel Friera, Vanessa Pey i de la mateixa Rion.
«Ha sigut gairebé com si haguéssim envaït el MAMT. És tota una declaració d’intencions del museu. I és molt important perquè, quins referents hi ha? Sempre hem tingut en compte la visió masculina, fins i tot quan es parla de professors d’escoles d’art, d’artistes o de genis. La paraula geni, d’entrada, és masculina. No inclou les dones, que són les muses», manifesta Núria Rion.
El treball de l’artista de La Canonja parteix d’un interès «irrefrenable» vers els espais buits i abandonats. Una casa en runes, un camí que es trepitja. S’acosta a ells amb el dibuix, la fotografia, l’arxiu i la pintura, abans no desapareguin del tot. «Sovint parlo de la memòria dels espais geogràfics. Es sedimenta tota una història, que no és la de les grans batalles, sinó la quotidiana i que per mi és rellevant». Rion treballa també amb els mapes. «Estem acostumats a mirar-nos-els unint ciutats. I què passa amb els espais entremig en què aparentment no hi ha res? El Punt A és justament un d’aquests».
Rion estableix lligams amb el seu entorn, rural o urbà, i en el procés de creació, la investigació és essencial. Ella parla de connexió de xarxes entre persones, entre presències. «Hi ha dues dimensions. Per una banda, quan estic treballant és una experiència vital. Per l’altra, després això es connecta amb altres persones. La meva obra estableix un vincle amb els altres perquè els connecta amb ells mateixos».
Natura sempre canviant, en procés de transformació. Roca, terra, pedra. «El material convida a tocar-lo. Les roques tenen magnetisme, s’impregnen, hi ha irregularitats, accidents que no sabem com es fan, amb l’aigua i el vent; si han estat trepitjades o no. Totes les històries que passen per allà són les que transmet el Punt A, creada amb làtex i cotó. És tot allò que no controlem, però que intuïm». L’atzar com a element determinant, «jo ajudo, treballo amb el material, però el resultat és atzarós. Només faig una empremta».
També professora, per a Rion aquests lligams hi són presents en l’aprenentatge. «L’art necessita tots els sabers. Des de les matemàtiques, a la filosofia i la plàstica. No és només fer un dibuix bonic. Hi compta tot el procés».
