El Centre Picasso d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) ha trobat i incorporat a la seva pinoteca (en reproduccions) vuit evocacions que el pintor va fer de la seva primera estada al poble de la qual es compleixen 125 anys. Són obres fetes a Barcelona, el 1901 quan busca refugi en els records que té d’Horta al dolor pel suïcidi del seu amic, el pintor Carles Casagemes a París, i d’altres del 1903.
Picasso pinta escenes com la festa dels bous a la plaça, el ball de la jota i gent i les cases d’Horta, com la del seu amic Pallarès. El centre hortolà continua sense a penes suport de les administracions i no podrà celebrar l’efemèride de la primera estada o l’Any Picasso, quan es compleixen 50 anys de la mort de pintor malagueny.
Les noves evocacions que Picasso va fer d’Horta de Sant Joan mostren algunes escenes populars, com els bous a la plaça prop de l’església, un retrat del carrer i la zona coneguda com «la costereta», i també el d’un grup de dones a les portes de missa. Hi ha altres dibuixos de la taverna, amb el seu propietari tocant la guitarra - un gran amic el pintor quan va tornar al poble el 1909-, el ball de la jota i altres escenes quotidianes, una d’elles a casa del seu gran amic, el pintor hortolà Manuel Pallarès, que el porta al poble convalescent d’escarlatina el 1898.
Aquestes últimes evocacions de Picasso sobre Horta s’han trobat als Estats Units, Jerusalem, Suïssa, França i Alemanya. Concretament, els olis sobre tela de 1901 s’han localitzat al Kunsthaus Zürich (Suïssa), al Museu d’Israel (Jerusalem) i al Fogg Art Museum de Harvard (Estats Units), i la resta d’aquarel·les i dibuixos a tinta i a llapis de 1903 es conserven al Museu Picasso de París (França), Los Angeles Country Museum of Art (Estats Units), al Von der Heydt Museum de Wuppertal (Alemanya) i d’una col·lecció privada de Suïssa.
Picasso pinta escenes com la festa dels bous a la plaça, el ball de la jota i gent i les cases d’Horta, com la del seu amic Pallarès.
De fet, per poder veure totes les obres que recull el Centre Picasso, caldria anar a més d’una desena de països i a una trentena de museus, però seria encara més difícil veure les originals de les col·leccions privades. Normalment, fer-ne reproduccions «no és massa difícil». Cal pagar el procés i rebre les autoritzacions corresponents. «El procés és laboriós, però és factible», diu Elies Gastón, president del Centre Picasso. Poder incorporar nou material és molt important per al centre museístic.
Una recerca constant
La pinoteca del Centre Picasso té prop de 200 obres, però ara se’n van descobrint més a poc a poc. De vegades per Internet, de vegades algú que reconeix el poble en un quadre en un museu de qualsevol racó del món, o de vegades, com ha passat fa poc, algú que els contacta perquè «ha heretat» una obra dels anys joves de Picasso i no sap si està feta a Horta. «També hi ha museus que tenen obres d’Horta però no ho saben. Ho sabem nosaltres perquè coneixem el paisatge, l’estil de l’època, però en moltes de les obres no consta que van fer a Horta», ha detallat Gastón.
Els primers anys del centre picassià les obres es localitzaven gràcies a la implicació i els coneixements Josep Palau i Fabre, poeta i dramaturg que va ser un dels màxims especialistes en l’obra del pintor malagueny, amb el qual va tenir una estreta relació els últims anys de l’artista, i que es va bolcar en ajudar la posada en marxa del centre hortolà. És seva la frase que «a Horta és com si li hagués tocat la loteria, té la butlleta a casa i no la va a cobrar».
Subsistint
Enguany es compleixen cinquanta anys de la mort de pintor, però l’Any Picasso no es podrà celebrar amb grans propostes a Horta de Sant Joan. El Centre Picasso s’autofinança amb les entrades dels seus visitants i la filantropia dels seus responsables.
No reben ajudes públiques, més enllà del suport de l’Ajuntament d’Horta i les limitacions econòmiques els obliguen a rebutjar propostes de primer nivell. «Només aspirem a subsistir, poder tenir-lo obert i mostrar les reproduccions i contar els llaços sentimentals i artístics entre Picasso i el poble, però no disposem de recursos per fer exposicions que tenim preparades».
De moment, acolliran a l’octubre una exposició fotogràfica, en col·laboració amb la Fundació Palau i Fabre, del fotògraf francès Jean Mari del Moral sobre Picasso i Miró, Horta i Mont-roig. També estan pendents si el Museu Picasso de Barcelona si també els poden cedir alguna exposició de fotografies. La que han hagut de descartar perquè no tenen els recursos per poder acollir obra original és la mostra ‘Rue Gabriel, número 9’ (nom provisional). El nom fa referència a la direcció del primer estudi de París on van instal·lar Picasso, Casagemes i Pallarès, que era d’Isidre Nonell. L’exposició es faria amb obres dels quatre artistes, cedides per particulars i pel MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
Els responsables del Centre Picasso han parlat amb «els últims cinc o sis» consellers de Cultura per demanar ajuda i que es valori la feina que han fet, «un voluntariat per mantenir el centre i que funcioni». El Govern els diu que no el pot incloure en la xarxa de museus perquè no té obra original, i fora de la xarxa no reben subvencions, però el centre no té les condicions (com la seguretat) per acollir obra original i hauria de resoldre altres mancances. Un peix que es mossega la cua.
El Museu Picasso de Barcelona s’ha mostrat disposat a cedir obra de Picasso sobre Horta que té en dipòsit i no estan exposades. La Diputació de Tarragona va pagar (més de 100.000 euros) el projecte per convertir la Cassa Abadia, un edifici en runes cedit pel Bisbat de Tortosa (al 2019), i ara és una qüestió econòmica perquè es necessita una «inversió important per dur-lo a terme» –es va pressupostar el 2014 en 2,3 MEUR-.
«Horta seria un motor de turisme cultural si tingués un centre en categoria de museu Picasso. L’exemple és Ceret i Horta podria ser el Ceret del sud de Catalunya», ha defensat el president del Centre Picasso. «L’estada de Picasso a Horta és prou important per a la comarca, per a les Terres de l’Ebre i per a Catalunya com perquè alguna administració ho valori i hi hagi alguna mena d’ajuda per poder tirar endavant», ha reclamant Gastón.