Més de 500.000 menors de 25 anys espanyols estaven a l’atur aquest tercer trimestre d’aquest any, fet que suposa una taxa d’atur juvenil del 27,8% (el 20,6% en el cas de Catalunya), segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA) publicada la setmana passada a l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tot i que aquesta taxa s’ha reduït notablement en els darrers anys, encara continua sent difícil per als nostres joves incorporar-se al mercat laboral un cop acabats els estudis.
Enmig d’aquest camí ple d’obstacles per trobar feina que tenen els menors de 25 anys, els estudis de Formació Professional es presenten com una via més que fiable per assegurar-se una ocupació futura. Segons dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional, la taxa d’atur als joves és cinc vegades més petita entre aquells que compten amb una FP. A més, fins a l’any 2030 està previst que es generin dos milions d’oportunitats noves de feina per a persones que hagin estudiat una formació professional. En aquest sentit, la taxa d’ocupació per a graduats en FP de grau superior supera el 88%, mentre que per als de grau mitjà arriba al 84%, segons es desprèn d’un estudi realitzat per CaixaBank Dualiza.
Però, on és la clau perquè aquests estudis siguin sinònim de lloc de treball? Per a Mari Pau Garcia, directora de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona, és important destacar que «l’FP són uns estudis professionalitzadors en què estàs preparant els alumnes perquè, quan acabin els estudis, es puguin incorporar al món laboral. A diferència d’altres, com ara el Batxillerat, que després han d’anar a la Universitat».
Caràcter pràctic
Una altra de les claus, segons la Mari Pau Garcia, seria el caràcter eminentment pràctic d’aquests estudis. «Actualment, depenent de cada cicle, les hores de pràctiques a l’FP són al voltant de les 400. Són força hores que els alumnes passen a l’empresa, on acaben de completar la seva formació. Nosaltres, per exemple, tenim molts cicles on oferim algunes classes en modalitat dual i els alumnes que opten per aquesta opció es passen al voltant de 1.000 hores a les empreses», explica la directora de l’Institut Cal·lípolis. Els resultats, en aquesta modalitat dual parlen per ells mateixos. El 80% dels alumnes d’FP que opten per aquesta opció, quan l’acaben, tenen una oferta de feina a la mateixa empresa on han fet les hores de pràctica o en una altra.
Inserció laboral alta
L´Institut Cal·lípolis de Tarragona ofereix estudis de tres branques (Esports, Imatge Personal i Sanitat). Segons l’enquesta d’inserció laboral que fa el centre l’any després que els alumnes acabin, «les tres famílies d’estudis que tenim ofereixen una inserció laboral força alta, entre el 50% i el 75%, depenent del cicle», comenta Mari Pau Garcia.
Segons les dades ofertes pel centre d’educació a distància CEAC, el sector de l’energia compta amb un 33,4% de persones a la plantilla que han estudiat una FP, mentre que en activitats sanitàries són un 32,4%, i són dues de les indústries amb més presència de persones amb aquests estudis.
L’FP està de moda i aquest curs 2023-25 ha continuat sumant alumnat. Després que el 2021 superés per primera vegada el milió d’estudiants, la progressió s’ha mantingut en el temps i ha arribat aquest any acadèmic amb 1.132.364 joves cursant FP a tot Espanya, un 4,9% més que el curs anterior , sent l’etapa educativa que creix més.
Aposta
En aquest sentit, l’FP és una de les apostes del Ministeri dEducació i Formació Professional. L’any 2022 va tirar endavant la nova llei que regula aquests estudis i la va dotar d’una memòria econòmica superior als 5.000 milions d’euros. Entre els seus objectius hi ha la transformació de la Formació Professional per millorar-ne la qualitat, adaptar-la a les necessitats reals del teixit empresarial espanyol i apropa les xifres de comandaments tècnics mitjans del país als de la resta de la Unió Europea.
Aquest augment en la demanda d’alumnes també ho han constatat a l’Institut Cal·lípolis. la seva directora explica al Diari que «per cada plaça de grau mitjà que oferim tenim el doble de preinscripcions en primera opció. I en grau superior, per cada plaça també tenim el triple de preinscripcions. És cert que la Conselleria d’Educació està augmentant els grups perquè hi ha molta demanda, però ha arribat un moment en què si m’ofereixen augmentar grups ja no puc, perquè la meva capacitat és limitada tant a nivell d’instal·lacions com de recursos humans. És clar que si Educació vol apostar per l’FP ha d’augmentar també els recursos humans i els equips directius».
La directora de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona posa un exemple: «Nosaltres, actualment, tenim més de 1.500 alumnes i som sis persones a l’equip directiu, les mateixes que quan teníem 1.000 alumnes. Tenim una orientadora de suport a estudiants amb necessitats educatives especials, però estem tenint tants casos que gairebé en necessitaríem una altra. Educació està evolucionant i fent coses positives per solucionar els problemes, però de vegades és insuficient».
Tot això demostra que el vell estigma que la Formació Professional només l’estudiaven aquells que no servien per fer una carrera ja és història. «Tot això ja s’ha superat», comenta Mari Pau Garcia, que reconeix que «si a la meva mare li hagués dit als anys 80 que volia estudiar FP s’hagués mort d’un disgust. Però aquesta idea ha desaparegut. És veritat que avui dia hi ha una petita part d’alumnes que des dels centres d’ESO acaben enviant a fer FP perquè són alumnes que saben que no llençaran a Batxillerat. Tot i això, una part important tampoc serveixen per a la Formació Professional i acaben fracassant, perquè no tenen ganes de fer res».