L’informe PIRLS a finals del curs passat va reflectir una davallada de 15 punts en la comprensió lectora respecte al 2016 en 4t de Primària i situava a Catalunya a la cua de l’Estat. Relato dues històries que volen emmarcar una proposta de millora de la comprensió lectora.
La primera quan vaig gaudir de la representació de la Plaça del Diamant a la Sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Una excel·lent reinterpretació del clàssic de Mercè Rodoreda sota la direcció de Carlota Subirós. Recordo la portada groga i negre del llibre que per a mi va ser lectura obligatòria en algun curs del BUP (‘Bachillerato Unificado Polivalente’); recordo seure’m cada setmana per a veure els episodis –d’allò que llavors no sabien que era una minisèrie–; recordo a Sílvia Munt, ‘la Colometa’; a Lluís Homar, ‘el Quimet’. Una estratègia dels mitjans de comunicació, del món de la cultura, una estratègia educativa i familiar que –conscientment o inconscientment– va conrear en una generació la sensibilitat per la cultura, per la literatura i per la lectura.
La segona, a la ‘meva’ classe de 1r de Primària. Les properes setmanes engegarem un Club de lectura. En la primera sessió el protagonista serà el clàssic de la literatura infantil Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak. Cada setmana, professors, pares o autors convidats viuran plegats una història. Per als nois una eina per a aprendre a explicar les seves idees, a respectar les opinions dels altres, per a crear millors lectors, compartir llibres i lectures... un pont entre la lectura infantil i la lectura adulta. Tanmateix, tots dos relats assenyalen diferents idees per a la millora de la comprensió.
Com ara, la lectura intensiva: llegir sempre, cada dia i des de petits; els hàbits de lectura no s’improvisen. La lectura de textos –de llibres extensos– d’acord amb especialistes desenvolupa les habilitats lectores i el pensament analític i crític (Le Monde, manifest per a que les persones dedicades a l’educació potenciïn la lectura intensiva; octubre, 2023).
D’igual manera, diferents estudis mostren que l’ambient de lectura a casa és un element clau en la millora del rendiment escolar (Alice Sullivan y Matt Brown, Social inequalities in cognitive scores at age 16: The role of reading). L’hàbit de la lectura ajuda als infants a integrar i comprendre nova informació i millora la seva atenció en la resta de matèries. Els nois que llegeixen per gust als 16 anys habitualment llegien contes amb els seus pares quan en tenien 5 anys.
Si volem que un infant aprengui –i que l’educació tingui un resultat satisfactori– la millor estratègia és aconseguir que sigui un gran lector. Com convertir la família en model i impuls de la lectura? És possible una família que llegeix en un món digital?
- Practicant la lectura en veu alta. Llegir en família 15 minuts al dia en veu alta és una pràctica que s’ha demostrat que afavoreix l’aprenentatge i reforça els vincles emocionals.
- Conversar sobre el que llegim potencia la comprensió d’allò llegit al connectar amb experiències pròpies.
- Contar i escoltar contes, narracions, històries... és quelcom inherent a la persona. Les històries són els records d’allò viscut, de les idees que pensem, dels somnis que somien... La nostra pròpia identitat és construeix en la nostra narració.
- Des de petits, construir una biblioteca personal per a cada infant: clàssics de la literatura infantil, novetats... pàgines d’històries i il·lustracions que es recuperaren amb el pas del temps. La biblioteca personal –no és tan sols un conjunt de llibres– d’alguna manera és un instrument que construeix la personalitat de cada infant.
- Un llibre sempre a prop: a la motxilla, a la tauleta de nit... Trobar un noi ocupant el temps a la sala d’espera d’un centre d’atenció primària o assegut al terra mentre els pares fan la compra... amb un llibre llegint.
- Llegir amb i per als fills. Llegir en família crea infants lectors. Buscar un espai de lectura a casa, a la sala d’estar, a l’habitació, en un racó́–un lloc còmode, agradable, on relaxar-s’hi, sense presses–.
