«Com la d’una església». Així va definir el pianista Denis Pascal (Albí, Occitània, França, 1962) l’acústica del celler Clos Pachem a Gratallops, on dissabte al matí va interpretar, dins del VII Festival Terrer Priorat, un acurat programa eminentment romàntic que va fer vibrar el públic que omplí l’espai.
M’ho explicava satisfet l’amfitrió, Michel Grupper, qui el 2015 començà a Gratallops el seu projecte vitivinícola amb un celler «accessible, acollidor i obert a tots els que volen descobrir o redescobrir el Priorat i les seves múltiples facetes».
El celler –singular arquitectura sostenible signada per l’estudi Harquitectes– sembla traspuar, de fet, algunes de les qualitats del mateix Michel Grupper, persona sofisticadament senzilla, compromès amb la gent i el territori, de mirada ampla, amable i tendre –no perd ocasió de recordar que el nom Clos Pachem «és un acrònim dels noms dels meus nens: Paul, Charles i Emma»–. Meloman proactiu, es va implicar personalment en la tria dels intèrprets –«amics de la família des de fa anys»–, i fins i tot de les peces, en especial les de Denis Pascal.
Aquest pianista va encarar amb elegància i sobrietat gestual un programa emocionalment molt dens, que obriren quatre preludis de Chopin de l’Opus 28, entre els quals el trasbalsador número 4.
Si l’auditori ja estava ben predisposat, la interpretació de Denis Pascal –solista habitual de les orquestres nacionals de Lió, Bordeus, Tolosa i Alvèrnia– el va raptar per conduir-lo gairebé sense alè pels estudis n. 1 i 7 de l’Opus 25, n. 12 de l’Opus 12, fins a deixar-lo reposar en el confort suau i eteri del Clair de lune de Debussy, seguit de la Gnossienne n. 1 i la Gymnopédie n. 1 de Satie, per submergir-lo aviat de nou, de la mà del seu virtuosisme al servei només del refinament estilístic i l’expressivitat romàntica, en el món intens del geni francopolonès. Quatre peces més van fer passar per alt l’aire gelat que confirmava el canvi de temps, ja per fi ben tardoral. Un bis generós agraí els aplaudiments dels presents, dempeus.
Al vespre va ser el torn de Paul Lay (Tolosa, 1984), professor de Piano Jazz al Conservatori Nacional Superior de París, amb un programa jazzístic d’alt nivell. No en debades el músic, a punt d’entrar a la quarantena, és considerat pel crític Francis Marmande (Le Monde) «el més brillant pianista de jazz de la seva generació».
La garnatxa (Pachem) i la carinyena (Planassos) de Clos Pachem, servides i explicades amablement pels professionals de la casa –Josep Riba, Janina Saumell i Jordi Rovira–, van acabar d’afalagar el públic.
Doblet de luxe, doncs, per al darrer concert d’octubre –en resten tres fins a finals d’any– del Festival Terrer Priorat. Una idea original de Pau Fort Baixeras i Blai Rosés, que, amb el patrocini de la DOQ Priorat, DO Montsant i DOP Siurana, es confirma a cada cita com una aposta guanyadora i necessària.
«És el primer cop que fem un concert a Clos Pachem, i n’estic molt content. Denis Pascal diu que l’acústica és com la d’una església. La pròxima vegada hi faré venir l’arquitecte!»
Michel Grupper
