Cesc Cornet: «Volia demostrar el poder de les xarxes socials»

#Finsaquí és la seva primera novel·la, gènere negre que arrenca amb un suïcidi durant les festes de Santa Tecla

18 marzo 2022 20:01 | Actualizado a 20 marzo 2022 07:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

És 23 de setembre, festivitat de Santa Tecla. Les colles castelleres de la ciutat proven les seves millors construccions en una plaça de la Font plena de gom a gom. Entre les gralles i l’expectació, un jove se suïcida, acompanyat d’un inquietant hashtag. No serà l’únic, ja que dos joves més faran el mateix a altres llocs de Catalunya. Aquesta és l’arrencada de la novel·la #Finsaquí, de Cesc Cornet (Llibres del Delicte), gènere negre amb actualitat social.

El hashtag és una mica inquietant, pel que representa.
La idea del hashtag com a títol va sorgir al final, quan em vaig adonar que tot partia del #Finsaquí. Un dels temes principals és el suïcidi. Hi ha una allau de suïcidis a partir del hashtag: Fins aquí he arribat, no puc més.

Per què aborda els suïcidis?
Una germana meva i un cunyat treballen, tots dos, en funeràries diferents i quan em van dir que hi havia moltíssims suïcidis, em va xocar molt. Després, en documentar-me, vaig comprovar que era la primera causa de mort, per la qual cosa quan vaig començar a escriure la novel·la, durant el confinament, volia fer-lo aparèixer, encara que no de manera profunda ni per fer una moralina, sinó com un tema més dintre de la trama. Perquè escric perquè la gent s'ho passi bé, no perquè pateixin.

La Bàrbara, un dels personatges, diu que les noves vies de comunicació ens allunyen. Què en pensa?
Ho vaig escriure com a vivència pròpia. Jo soc mestre i fins a l’any passat treballava en un institut, amb adolescents i ho veia. Encara que no només allà, pel carrer ho pots veure. És a dir, hi ha grups d’adolescents que queden, però estan tots amb el mòbil. O sigui, queden per estar junts, però s’allunyen perquè estan parlant amb altres persones que no estan amb ells. Quin sentit té tot això? És una cosa que se m’escapa. Al mateix temps, durant el confinament les tecnologies sí que van servir per apropar-nos. Tanmateix, la tecnologia mal utilitzada ens distancia.

 

 

La captació de joves recorda als mètodes del Daesh...
Volia demostrar el poder de les xarxes socials. Com a mestre puc veure com les usen els joves i, encara que ells pensen que controlen molt, en el fons no és així. En aquest sentit, em va cridar molt l’atenció el repte viral de fa uns anys que es deia Ballena azul, pel qual anaven passant proves d’autolesió fins que se suïcidaven. No se sabia ben bé si era real o llegenda, però se’m va quedar gravat. I vaig pensar que estaria bé escriure sobre alguna cosa que podria passar realment perquè t’atrapa més.

És veritat que va tenir 15.000 retuits en quatre hores?
Va ser fruit d’una juguesca amb uns mestres. Em vaig jugar que arribaríem a 15.000 retuits amb un tuit en català, perquè crec que la llengua està ferida de mort i que s’ha de fer el que sigui per tirar-la endavant, per lluitat per ella. No només vaig arribar als 15.000, sinó que ara crec que va pels 36.000 retuits.

El català no li ha anat malament. Va per la tercera edició.
Efectivament. I en això la Clara Simón ha deixat un exemple claríssim amb Alcarràs. Jo penso i m’expresso en català, per la qual cosa escriure en català és la meva manera de defensar-lo. Si la història agrada, si ha d’anar més lluny, ja vindrà una editorial que la voldrà traduir. I si me la tradueixen al castellà, no diré que no, perquè vull que arribi a tot arreu.

Té un periodista investigador...
En Max. A les últimes novel·les negres que he llegit apareixia una inspectora amb un trauma greu de la seva vida. Personalment, volia escapar-me d’això, volia una inspectora normal i corrents. Però a més a més, necessitava una persona que pogués entrar dintre de l'organització i havia de ser un periodista d'estar per casa, que pensés que podia fer el reportatge de la seva vida.

Ha vingut a Tarragona per Santa Tecla?
Doncs, haig de dir que no. Totes les localitzacions que apareixen a la novel·la són reals, són de la meva vida. No obstant això, volia fer altres esments a parts de Catalunya importants. Surt la Patum de Berga i també Santa Tecla, ¡Quina imatge, amb les festes! A més a més, jo he sigut graller, no de castells, sinó de geganters, i aquell moment de les gralles és molt bo. El personatge està sentit els castells amb les gralles i se suïcida. És molt potent perquè tothom sap com són les festes de Santa Tecla.

Comentarios
Multimedia Diari