El Concurs de Castells no és un esdeveniment que s’organitzi amb poc temps d’antelació. Quan acaba una edició ja es pensa en la següent. Ja s’avalua tot allò que ha funcionat, allò que no ha anat tan bé, i les millores que es poden fer. Hi ha cares visibles en l’organització del Concurs, i una d’elles és la de la directora Castellera, Ester Roca, que durant les tres jornades està pendent de tot allò que passa a plaça.
Com ha anat l’organització d’aquest Concurs tenint en compte que l’última edició va estar marcada per la sortida de la pandèmia?
Per sort ara ens trobem en un moment molt bo del fet casteller. Tot s’ha recuperat després de la pandèmia. És cert que fa dos anys va ser un Concurs una mica més... no estrany, perquè al final la dinàmica era la mateixa, però diferent. Ara ens trobem en una recuperació del 100%. Per cert, el Concurs el treballem amb un marge de dos anys, i ara aquests dies hem encarat la recta final, però l’hem treballat amb diferents sectors des de fa molt temps; la Comissió Assessora, els membres del Jurat, i el departament de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Tarragona. Esperem que tot surti bé.
Diumenge ja es va fer la primera jornada, la de Torredembarra, que fa uns deu anys que està integrada dins el Concurs de Castells, i podem afirmar que tot va anar molt bé...
Sí, enguany fa deu anys que vam incorporar la jornada de Torredembarra, i la veritat és que és una jornada molt festiva. Per aquest motiu insistim perquè es pugui celebrar a la plaça del Castell, i no anar directament al pavelló. És cert que tenim aquest recurs en cas de pluja, i això és bo.
La diada va funcionar molt bé. Les rondes també van anar molt bé. Totes les colles anaven molt endollades, de fet dues d’elles van fer la seva millor actuació, i moltes van poder portar el seu millor castell. Per exemple els guanyadors, els Nois de la Torre, van carregar el 2d7 després de 39 anys de no haver-lo assolit.
Parlem ara de les dues jornades que hi ha a la Tarraco Arena Plaça. Una de les novetats d’enguany són les polseres i n’hi ha de diferents. Què es pretén?
Sí, hi ha dos tipus de polseres. Una és la del públic, que aquesta és una polsera molt senzilla. És a dir, un cop es validi l’entrada et posaran una polsera que quedarà tancada, com es fa a festivals de música, la idea la traiem del Canet Rock. Amb això es vol evitar és que un cop validis l’entrada, no la puguis passar a gent que està a l’arena. Què vol dir això? Doncs que un cop s’ha validat l’entrada no la pots tornar a validar per l’accés a la TAP, però si es podia facilitar que persones que no entraven amb ella poguessin accedir a les grades. Això, vulguis o no, et crea un problema d’aforament, perquè només que entrin 100, 200 o 300 persones més en crea un problema d’aforament. I al final les entrades de diumenge s’exhaureixen molt ràpidament, i no és just que gent que no tingui entrada pugui seure a la grada, igual que una persona que en té. I després hi ha la polsera dels castellers amb samarreta, que diem nosaltres, que no tenen camisa.
Tots sabem que pel Concurs moltes colles porten gent amiga que els ve a ajudar aquest dia. Allò que pretén això, precisament, és que la gent que vingui els vagi a ajudar, i no aprofitin l’avinentesa, que tenen una samarreta a casa, per poder entrar gratis i estar-se a l’altra punta de la plaça mentre s’està fent un castell important per aquesta colla.
Us preocupa l’aforament?
No ens preocupa perquè la grada està molt ben controlada amb les entrades i les polseres. I a plaça estem en un aforament prou ajustat, però és cert que a excepció de les deu del matí, quan comença el Concurs, té un moviment bastant important de castellers i castelleres.
Pel que fa al protocol s’ha afegit una novetat. I és que enguany, en cas d’empat, si a un membre del pom de dalt li cau el casc mentre executa el castell hi ha penalització...
Sí, fa dos anys a Torredembarra hi va haver un cas estrany. A un acotxador, just quan es va col·locar li va caure el casc. En aquell moment, aquesta colla, els Nois de la Torre, estava empatada amb una altra a la primera posició. I aquesta segona ens preguntava que si hi havia algun tipus de penalització per aquest fet. En aquell moment no estava contemplat, això vol dir que no hi havia penalització, però és cert que va ser una imatge com a molt curiosa. Tothom té el casc interioritzat des de fa molts anys, i va ser com molt estrany veure una criatura sense casc. A partir d’aquí amb la Comissió Assessora del Concurs vam treballar la possible penalització per la caiguda i va tirar endavant.
Això també, és la demostració de la gran aposta que es fa des del Concurs per la seguretat...
Sí, és l’aposta per la seguretat, però també és aquesta dinàmica d’aprendre d’allò que passa a les places. El Concurs pretén contemplar una mica tot allò que passa a les places. Això també ens passa quan fem la taula de puntuacions, o quan treballem les normes del Concurs.
És molt important tot el dispositiu sanitari que tireu endavant...
Sí, és un dispositiu molt gran. A vegades no som conscients de tot allò que tenim. De fet, el dispositiu que fa anys que apliquem a les diades castelleres, el vam copiar del Concurs. És un dispositiu que es treballa a quatre bandes: la Xarxa Sanitària Santa Tecla, Creu Roja, Protecció Civil, i les quatre colles de la ciutat que ens han donat un cop de mà en articular-ho.
Enguany no hi ha hagut canvis amb la taula de puntuacions. S’espera que en un futur sí que n’hi hagi?
Això ho vam estar parlant amb la Comissió Assessora del Concurs de Castells, i sí que és una aposta que fa el Concurs, que creu que la taula de puntuacions obligatòriament no s’ha de canviar cada dos anys com ara. No s’ha de canviar en el sentit que cada any amb la Comissió tenim els mateixos debats: és més difícil un castell de 10 o els sense folre? Val més el 3d9f o el 4d9f?... Creiem que d’alguna manera, i el fet d’incorporar estructures noves, en algun punt aquesta taula no quedi tan quadrada com quedava als inicis. Considerem que és important fer una taula consensuada amb tot el món casteller, i que pugui ser vigent per 10, 12, 15 o els anys que siguin convenients.
Què suposa el Concurs per Tarragona?
L’any 2032 el Concurs farà 100 anys, i l’any 2026 farem la 30a edició. El Concurs s’ha de fer a Tarragona, perquè és qui ha apostat, i la gent del seu voltant, perquè l’esdeveniment estigui on ha d’estar, i creiem que és un gran acte per la ciutat i el fet casteller.
