L’ésser humà ha anat massa lluny i, si bé s’ha evitat el desastre, ja res no serà mai més com es coneixia fins al moment. L’Alec i l’Ève són els únics habitants d’un petit illot de la costa atlàntica, els mitjans de comunicació han deixat de funcionar, els mòbils tampoc no reaccionen. Què està passant? Una apagada tecnològica? És a tot el planeta? En aquest context són clau els misteriosos Amics d’Empèdocles, els quals agafen el nom del filòsof i polític de l’antiga Grècia. Aquest és el punt de partida d’Uns germans inesperats (Alianza Editorial), la nova novel·la d’Amin Maalouf, que arriba en un moment de realitat molt comparable a la seva distopia, amb matisos. Pandèmia, món aturat, por i, alhora, esperança.
La novel·la sorgeix de «l'angoixa respecte a la història tal com és ara, perquè tinc la sensació que aquesta avança cap a una direcció que, sens dubte, no és la que jo desitjaria», apuntà l'autor. No obstant això, Maalouf la tenia acabada abans del confinament. «El que va succeir és que es va accelerar la publicació», van revelar tant ell com l’editora d’Alianza, Valeria Ciompi.
«Ara estem en ple naufragi i no em refereixo a la fi del món. Hi ha una vida abans i una altra després»Amin Maalouf és un escriptor i un periodista franc-libanès, però sobretot, un pensador que en les últimes dècades ha reflexionat sobre les fronteres dibuixades després de la Segona Guerra Mundial. Maalouf ha disseccionat les identitats, les dels uns i les dels altres, a ambdues ribes de la Mediterrània, tan properes i tan llunyanes alhora, un escenari que ell coneix de primera mà, des del seu Líban natal a la França d’adopció, on va arribar com a conseqüència de la guerra civil. Les seves obres tenen una gran dosi de realitat i Uns germans inesperats enllaça directament amb El naufragi de les civilitzacions, l’últim assaig on imaginava una humanitat que anava a la deriva. «Ara estem en ple naufragi i no em refereixo a la fi del món. Hi ha una vida abans i una altra després», manifestà en una trobada en línia amb els mitjans.
Maalouf alertà que el que estem vivint és una «advertència, un avís que el planeta ens dona i si seguim en aquesta línia, avancem cap a confrontacions i crisi infinites». Com a Uns germans inesperats, el periodista apel·là a l’Atenes clàssica per sortir-nos-en. «Aquesta novel·la s’inspira en un temps molt important de l’aventura humana, el miracle d’Atenes. La humanitat donava els seus primers passos. Les civilitzacions de l’antiguitat estaven poc avançades respecte al que hem vist després, però malgrat tot, va florir de forma inesperada alguna cosa a Grècia que va donar pas al teatre, la filosofia i l’inici de la democràcia. Un moment que a mi sempre m’ha fascinat». En aquest sentit, Maalouf revelà que quan ha volgut imaginar-se una població que ve a ajudar-nos a sortir de l’impàs en què ens trobem ara, va pensar que «la inspiració podia venir d’aquella Grècia antiga. I està molt present en aquest llibre».
«Un escriptor desesperançat respecte al món, que cregui que no hi ha un futur, és inútil per a la humanitat. Necessitem mantenir l’esperança»‘Repensar-nos’
Perquè si una cosa té clara Maalouf és que « necessitem repensar les relacions entre els països, reconstruir una espècie d’ordre internacional», tot i que reconeix que encara no ha trobat la fesomia de la nova realitat. «Tenim problemes per tot arreu. No ocultaré pas que des de fa mesos i durant bastant de temps constantment reflexiono sobre com pot i deu ser el món postnaufragi», declarà.
Entre aquests problemes i també com en Uns germans inesperats, els mitjans de comunicació. «Què són ara?» es preguntà. «Jo vaig créixer en una casa de periodistes. Vaig començar a treballar bastant aviat en un periòdic i he vist l’evolució, en el moment en què qualsevol ciutadà, des de la seva habitació, pot dirigir-se a tantes persones com el 'New York Times'. Aquesta és una realitat que encara avui no sabem com gestionar. No sabem com evitar que això alteri la nostra democràcia».
En aquest ambient cobra especial rellevància la situació del seu país de naixement, El Líban, per al qual recomanà una aliança de les grans potències per treure’l de la crisi en què es troba. «Està mal governat, no es poden retirar diners, escassegen elements bàsics com els medicaments o els productes de primera necessitat. Hi ha una classe mitjana que s’ha empobrit a una velocitat de vertigen i al mateix temps, el moviment popular no dona lloc a un canvi de sistema. Hi ha com una coberta de plom i ningú no aconsegueix expulsar-la. No pretenc ser optimista amb el que succeeix».
Aquesta novel·la s’inspira en un temps molt important de l’aventura humana, el miracle d’AtenesMalgrat tot, a Maalouf encara li queda un raig d’esperança per a salvar, no ja el Líban, sinó la civilització. « Un escriptor desesperançat respecte al món, que cregui que no hi ha un futur, és inútil per a la humanitat. Necessitem mantenir l’esperança. En el passat quan hi havia problemes, no teníem el saber necessari per a solucionar les fams, les epidèmies, tot el que va succeir. Ara sí, avui tenim els mitjans. El que succeeix ho fa en la nostra ment, prenent consciència del problema, imaginant solucions».
La novel·la, traduïda del francès al català per Ana Casassas i Figueras, es pot llegir també en castellà. Amin Maalouf és autor, entre d’altres, del ja clàssic León el africano, La roca de Tanios (premi Goncourt), El viaje de Baldassare o Los desorientados. En assaig, de Las cruzadas vistas por los árabes, Identidades asesinas o El desajuste del mundo, totes publicades per Alianza Editorial.
