La documentalista reusenca Alba Sotorra canvia totalment de registre en el seu nou documental Francesca i l’amor, que retrata el món íntim de l’artista plàstica Francisca Llopis. Sotorra estrena avui el llargmetratge al Festival de cinema de Málaga i, ahr, en el marc de la presentació, Llopis va oferi una performance al Centre d’Art Contemporani de Màlaga, acompanyada per la seva filla Djuna Lund Llopis. Sotorra explica que aquest documental celebra la vida i de la protagonista en destaca la seva actitud davant la vida: «És una dona rebel i això em sembla fascinant i necessari de portar a la gran pantalla».
El documental arrenca en el moment en què la filla de Francesca Llopis se’n va de viatge a l’estranger i ella es veu immersa en una situació inèdita d’independència sense la seva filla. Animada per les seves amigues s’obre un perfil de Tinder i tindrà diverses cites al llarg del documental i trobades amb els seus amics. L’equip del documental destaca que aquest és un retrat íntim d’una dona que «es nega a fer el que els altres esperen d’ella a partir de patrons com la seva edat, classe social o el seu gènere».
Sotorra explica que Francesca i l’amor és un documental que res té a veure amb els seus treballs anteriors i que és «una celebració de la vida». La protagonista és Francesca Llopis, una artista plàstica reconeguda, que als 65 anys decideix fer «una sèrie de canvis a la vida que afecten al seu voltant i a les relacions amb les persones que estima i els seus amors».
El documental retrata el seu propi món, les seves amigues i els seus amics. Recorda que ella i Llopis van compartir pis i se’n va adonar que era algú a qui valia la pena dedicar-li un documental. «És la pel·lícula més íntima que he fet perquè retrata una part del meu context i entorn proper». I no és només la més íntima, sinó que assegura que és també la més complicada i complexa perquè parla de gent que s’estima molt.
