La Fiscalia demana quatre anys de presó per a un neonazi ucraïnès, vinculat al Batalló Azov, a qui acusa d’enviar missatges amenaçadors al bloguer i polític prorus Anatoly Shariy, resident a Roda de Berà (Tarragonès) i a qui Ucraïna reclama per delictes d’alta traïció, així com a la seva dona, també periodista.
En el seu escrit d’acusació, presentat davant del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona, el ministeri públic sosté que l’acusat, O.V.Z. va dirigir amenaces a la parella a través d’internet, entre l’octubre del 2019 i l’abril del 2020, mogut pels seus «sentiments de rebuig i intolerància» a la ideologia prorrussa i antinacionalista ucraïnesa en què els situa.
Shariy va ser detingut el maig de l’any passat a Roda de Berà sobre la base d’una ordre internacional dictada per les autoritats ucraïneses, que l’acusen de traïció i inicitació a l’odi, però l’Audiència Nacional va arxivar posteriorment el procés d’extradició.
El bloguer, amb un canal de Youtube que segueixen gairebé 2,5 milions de subscriptors on denuncia la presumpta corrupció del seu país, té estatus de refugiat polític a Lituània, cosa que li ha permès moure’s per territori de la Unió Europea i fa uns anys va fundar un partit polític molt crític amb les polítiques de Volodimir Zelenski.
Segons sosté la Fiscalia en el seu escrit, l’octubre del 2019 l’acusat va publicar al mur de Facebook de la dona de Shariy, també periodista, diversos missatges en què, contestant les crítiques a un activista ucraïnès d’extrema dreta, l’amenaçava amb matar-la a ella i al nadó del qual estava embarassada: «et partiré i trauré el teu petit bastard perquè tanquis la boca».
Al març de 2020, O.V.Z. va tornar a contactar amb l’esposa de Shariy a través de Facebook per escriure nous missatges amenaçadors com «amb mi seria millor la pau més desavantatjosa que la guerra més justa» o «no desperti el mal mentre està dormint».
Quan la víctima li va advertir que acudiria a la policia, l’acusat els va respondre: «tinc un bon suport de l’església grecocatòlica. I precisament des de la diàspora va sortir la informació sobre casa, cotxe, pis (...) no poso un ultimàtum, ni ho posava - només l’adverteixo sobre unes possibles conseqüències (...) 24 hores per donar una resposta. Comença ja».
L’acusat va publicar a més a Facebook fotografies de la residència de Roda de Berà (Tarragonès) on s’instal·laria la parella, preses des de l’interior de l’immoble, així com la seva adreça exacta.
En opinió del ministeri públic, les víctimes van percebre com a certs «tots i cadascun dels missatges» intimidatoris que els va enviar l’acusat, tenint en compte els seus antecedents policials, la seva formació militar, la seva ostentació d’armes de foc a les xarxes socials i l’accés que va tenir a dades de la vida privada de la parella.
De fet, segons afegeix la Fiscalia en el seu escrit, l’acusat va ser detingut el 22 d’abril del 2020 per la Brigada Provincial de Policia Nacional amb motiu d’una ordre internacional d’arrest per vandalisme, segrest, robatori amb violència i intimidació i sostracció de vehicles, una informació de la que les víctimes van tenir constància.
Per al ministeri públic, O.V.Z. va proferir les amenaces «mogut per sentiments de rebuig i intolerància a la ideologia» de la parella, tant per les seves publicacions, que qualifica de «propaganda política russa», com pel partit que van fundar, en el marc del conflicte armat que es va iniciar el 2014 entre el govern d’Ucraïna i les forces separatistes prorruses del Donbàs.
L’acusat, amb formació militar, està vinculat a diversos grups radicals, com Svoboda (partit polític d’extrema dreta), Pravy Sektor (partit polític ultranacionalista i paramilitar ucraïnès d’extrema dreta, il·legalitzat pel govern d’Ucraïna des del 2014), Batalló Azov ( grup paramilitar ultranacionalista neofeixista) i Swat.org (organització fundada per ell que respon a l’acrònim Unió de Veterans Anti-Terror), afegeix la Fiscalia.
A més dels quatre anys de presó, el fiscal demana que es prohibeixi a l’acusat acostar-se a menys de mil metres de la parella i comunicar-s’hi durant un període de sis anys, a més d’indemnitzar cadascun dels cònjuges amb 1.500 euros pels danys morals causats.