L’acció humana és la principal responsable de la destrucció dels ecosistemes marins. Davant la problemàtica d’un litoral cada vegada més degradat, el grup de recerca TecnATox de la URV va iniciar fa set anys una línia de recerca que, entre altres accions, busca desenvolupar estratègies que ajudin a regenerar els fons marins litorals.
Una de les accions emmarcades en aquesta iniciativa ha consistit a fabricar de biòtops de roca artificial, estructures fetes amb materials biodegradables, que en els darrers dos anys han col·locat al fons marí de diferents punts del litoral tarragoní.
Aquestes estructures faciliten l’augment de la diversitat biològica i alhora estimulen que puguin tornar a instal·lar-s’hi espècies que hi aportin valor ecològic, com és el cas de les fanerògames marines. Aquesta prova pilot, que s’ha fet conjuntament amb l’empresa derivada de la URV Deepsea Numerical, ha aconseguit que en un any i mig hagi sobreviscut prop de la meitat —aproximadament un 40%— de la Posidonia plantada en biòtops instal·lats en un tram de costa de l’Hospitalet de l’Infant.
Aquesta iniciativa s’emmarca en un projecte del Departament de Ramaderia i Pesca de la Generalitat finançat amb fons europeus FEMP i ha rebut la col·laboració de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Entre els mesos de setembre de 2019 i març de 2020 l’equip investigador va identificar diversos punts d’immersió adients per ubicar-hi els biòtops, transportar-los i instal·lar-los. Els materials utilitzats per fabricar els biòtops provenen d’elements reciclats, són biodegradables i estan dissenyats perquè es desintegrin entre tres i cinc anys després barrejant-se amb la sorra de la platja.
Els llocs triats van ser la platja de Tarragona, la platja del Cavet de Cambrils, la platja de la Pineda i la platja Cala d’Oques de l’Hospitalet de l’Infant. Els biòtops es van replantar amb esqueixos naturals d’una espècie de fanerògama marina, la Posidonia oceanica, una planta endèmica del mar Mediterrani que té un gran valor ecològic i un paper cabdal en els cicles biològics marins i, per contra, dos desavantatges: el creixement és molt lent i el cultiu és difícil d’aconseguir.
Amb el pas del temps, la majoria d’estructures que es van instal·lar en d’altres localitats han quedat destruïdes, en molts casos com a conseqüència de l’acció humana. Però dels biòtops que es van col·locar a l’Hospitalet de l’Infant n’han sobreviscut aproximadament un 40% dels esqueixos. “Aquest percentatge de supervivència un any i mig després ens fa ser optimistes. Durant tot aquest temps els biòtops han suportat l’ambient hostil derivat de l’acció humana i també les conseqüències dels temporals, sense haver tingut cap tipus de vigilància ni manteniment”, afirma Jaume Folch, investigador del grup de recerca TecnATox, que està implicat en el projecte. Si no moren, amb el pas dels anys aquestes plantes es poden expandir centenars de metres i les colònies de Posidonia poden arribar a viure més de cinc-cents anys.
El resultat aconseguit és important perquè obre la porta a trobar solucions a la destrucció del litoral: “Només en alguns punts del litoral de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant s’han perdut en cinc anys el 50% de les praderies de Posidonia que existien”, alerta l’investigador. La importància ecològica d’aquesta espècie i el fet que el seu hàbitat estigui cada cop més degradat comporta que el grup de recerca prioritzi aquestes accions per recuperar l’ecosistema marí.
El pas següent, segons l’equip investigador, és aconseguir finançament per emprendre noves actuacions a altres punts del litoral. “Per això cal fer un treball previ de caracterització de la zona, elaborar mapes, descriure les comunitats biològiques que existeixen, decidir quina acció s’hi vol dur a terme i quins materials són necessaris”, explica Folch. “L’objectiu final és poder crear parcs de biòtops que assegurin la recuperació de l’ecosistema marí”, conclou.
