Plovia mentre es feia aquesta entrevista. Aquesta primavera ha plogut molt al Camp. La trobada va sorgir d’una conversa al Concurs de Castells, a Tarragona. Pere Segura té la fama que té, però com el dia era propici li vaig proposar en un rampell: «Alcalde, em deixes que et faci una entrevista sense línies vermelles? Què hi dius?»
Pensava que em diria que no i, en canvi, em va respondre amb una certa ingenuïtat: «Mai me n’han fet una!».
Pere Segura té la fama que té. Preparat, llest, exigent, directe i un caràcter de foc. Però l’alcalde de Vila-seca és un home, un pare i un marit assetjat per la vida en majúscules. Conviu amb la finitud de la vida, esmorza cada dia amb la mort. Aquest enginyer que es reconeix com un nen feliç li planta cara al mal temps amb geni. Però, oh, sorpresa!, Pere Segura és un romàntic.
Per què la política?
Ningú m’ho havia preguntat abans...
D’això es tracta.
El meu entorn no ho entenia. Jo venia del sector privat i em guanyava molt bé la vida, però vinc d’una casa on la política es viu molt intensament. El meu besavi ja va ser alcalde, el meu pare sindicalista, la meva mare...
Cosa de família?
Cosa de preocupar-me pel que passa al meu voltant. Potser soc una mica rara avis. Cosa d’ideals també.
Has dit moltes vegades que no ets independentista.
Som un país que tenim un component excessivament ideològic sense tenir en compte les dades. Però a mi –en el meu partit– ningú no m’ha preguntat mai si ho soc o no.
Tens la reputació de tenir un caràcter ‘sulfurós’.
Soc una persona molt emocional i molt directa, molt exigent. Ho reconec. Però la veritat absoluta no la tens mai. Ara, quan veig una injustícia m’altero bastant. És que jo defenso el que crec, el meu poble i la seva gent com si fos un aficionat de futbol!
Però la teva vida no és gens fàcil, alcalde.
[...]
S’aprèn alguna cosa de veure patir els teus?
Em costa una mica parlar-ne, però t’ho agraeixo. Se n’aprèn molt, molt... S’aprèn que la vida et pot canviar d’un dia per l’altre. S’aprèn que ens instal·lem en els projectes, en el que faràs demà, en el que faràs en el futur i de sobte la vida t’ho sacseja tot, et desordena totes les peces del tauler i et demanes: però això pot passar? Al teu fill? A la teva dona? Per què?
Tens resposta?
No. Només sé que et pot passar, que et passa. Que no els passa als altres, que et passa a tu. Et mostra que la vida és molt fràgil i que cada instant té un valor i que l’has de poder gaudir. Que no pots deixar res per a l’endemà, perquè potser demà no arriba, el futur no existeix. La gran lliçó és aquesta, ens projectem en un futur del qual no controlem absolutament res. Abans t’he dit que era una mica hooligan...
Una mica, sí.
Doncs ho soc de la sanitat pública. No em puc imaginar què ha de ser passar per aquestes situacions, que et destrossen per dins, i que hagis de preocupar-te per no arruïnar-te.
Creus en Déu?
Jo no estic batejat, però els meus fills sí que ho estan i la seva mare també. Sí que soc espiritual, no nego la presència d’alguna cosa més que ens connecta els uns als altres. Bé, avui fins i tot la ciència hi està d’acord.
Això és física quàntica!
Exacte! M’apassiona saber que la realitat la defineix l’observador. Això no és màgia, això no és dir avui m’aixeco i els gossos són verds. Però la realitat la pots canviar, la canvia la teva actitud, per exemple.
Sembla un manual d’autoajuda això...
[Riu] Jo soc un enginyer quadriculat i el que fa la física és explicar la realitat del que no podem entendre.
Com t’ho fas perquè el teu petit nucli familiar no descarrili?
El pal de paller de la meva família és la meva dona. Jo faig una mica de sergent rotllo ‘jaqueta metàl·lica’, però ningú em pren seriosament.
Ets feminista?
Ai... Jo tinc tics masclistes i soc un heterosexual de manual. Però al mateix temps també soc un hooligan de la igualtat de gèneres, d’oportunitats. Jo faig el que puc per comprendre com a persona, però com a polític soc intransigent amb les desigualtats. Ara bé, no puc jutjar el passat amb les conviccions del present, això no és just.
No creus que s’hagi de reescriure la història?
Tu saps quins seran els valors predominants d’aquí a cent anys?
Pobra de mi...
Doncs el que hem de treballar és pel futur, que sabem que serà prou complicat. I aprendre del passat. En la igualtat de gènere i en tot. El món està canviant, passen coses ara que fa uns mesos eren impensables, el que ens cal és defensar la democràcia, tot i les seves imperfeccions que a vegades em treuen de polleguera. Sí, també la democràcia!
Diuen que tens molt bona relació amb els socialistes.
Jo tinc bona relació amb les persones, amb la gent que va per feina, i d’aquestes me n’he trobat entre els socialistes i a vegades no tant en altres partits.
I com portes les crítiques?
No et creguis tot el que diuen [riu].
Alcalde...
Jo crec que la crítica no es porta mai bé, ni la constructiva ni la destructiva. Però en vaig aprenent i respiro, agafo espai. Perquè en qualsevol crítica, fins i tot en la més injusta, hi ha quelcom útil que cal escoltar. Però potser es confon el mal caràcter amb l’exigència i és veritat que soc molt exigent.
Què estàs llegint?
Un còmic sobre la Guerra Civil, que m’apassiona. Les fosses comunes a Espanya em semblen una de les grans vergonyes del país.
Espanya és, després de Cambodja, el país on hi ha més fosses comunes per obrir.
La Transició ha estat un híbrid que no ha funcionat. Per fer una transició s’ha de renunciar i aquí hi ha qui no va voler renunciar. Van fer una transició creient que una guerra civil es pot oblidar i no es van generar les converses pertinents. I ara hi ha qui nega el que va succeir i no passa res. Jo no dic que a la República fos tot de color de rosa, però el que és obvi és que hi va haver uns morts reivindicats i uns morts que encara esperen que els trobem i els donem sepultura.
T’agraden els còmics?
M’agraden molt. Per això em compro Bola de Drac, per exemple. Ho compro per als meus fills, però me’ls llegeixo jo. No vull oblidar el nen que vaig ser.
Per què no el vols oblidar?
Perquè jo vaig ser un nen molt feliç.
De veritat? Zero traumes infantils?
Zero.
Quin consell donaries a aquell nen feliç?
A aquell nen feliç li diria que no tingués tants dubtes i que fes allò que el cor li demana, que gaudeixi de la vida i que no doni tanta importància als problemes, a les males estones. A aquell nen li diria que tot anirà bé... que tot anirà bé.
Saps una cosa?
A veure...
Ets un romàntic!
Vols dir? [riu].
