La fauna i la flora del Món de Reus tenen com a referència costanera les platges de Salou, Cambrils i la Pineda. El màxim extrem d’aquesta destinació geogràfica és la urbanització Reus Mediterrani, a Vilafortuny, una meridiana reducció de la ciutat on és possible trobar-te, en calça curta acolorida, el director de la teva sucursal bancària o un llustrós regidor municipal, o bé la botiguera de la cantonada lluint un elegant banyador d’última moda adquirit en un selecte establiment del Tomb de Ravals. Sempre m’ha sorprès el desfici d’alguns convilatans de voler passar els mesos de la canícula envoltats de la mateixa gent que veuen durant l’any tombant per la plaça de Prim. Particularment l’estiu l’interpreto com un període de volgut aïllament per agafar distància d’aquesta realitat quotidiana que m’envolta durant l’any, cercant horitzons radicalment diferents dels habituals.
Per això a casa tenim tirada a remullar-nos a la platja de l’Arenal, a l’Hospitalet de l’Infant. Aquest paradís el vam descobrir gairebé per casualitat. Amb tres fills futbolistes, amb la meva dona podríem fer la guia dels camps de futbol de Tarragona amb encant. I n’hi ha dos que, especialment, ens tenen el cor robat. D’una banda, el del Duesaigües, de gespa natural, delimitat per l’imponent viaducte del ferrocarril. I, de l’altra, tot just, el de l’Hospitalet, tocant a l’aigua, i que fent temps mentre la canalla escalfa per enfrontar-se al poderós equip local et permet relaxar-te mirant a l’infinit d’una mar blava cristal·lina.
A la magnífica web corporativa del Patronat de Turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, altament recomanable, hi destaca l’eslògan amb què volen seduir el visitant: «Gaudeix del plaer de les petites coses». I la platja de l’Arenal constitueix la síntesi d’aquest gaudi absolut que el turista ocasional experimenta visitant un indret encisador. La sorra finíssima, l’aigua transparent i una calma sovint absoluta que et reconcilien amb la humanitat. M’atreviria a dir que, fins i tot, els banyistes s’impregnen de la descompressió que ofereix la platja i, amarats de l’ambient, contribueixen, amb la seva actitud serena, a l’harmonia tan agraïda de l’espai. És cert que el vent sovint altera aquest equilibri. Però a la gent del Camp no ens ha de venir de nou. El nostre mestral determina un caràcter, una manera de fer i de ser, que defineix la nostra essència.
Un punt carregat d’història
Quan et submergeixes mar endins i mires cap a la platja, et sorprèn l’enorme collada que s’enlaira, majestuosa. Una fusió perfecta d’aquest mar i muntanya que resumeix, en essència, bona part de la nostra geografia local. I amb el coll de Balaguer com a referència. Un indret carregat d’història. Escenari de conflictes bèl·lics apassionants, amagatall de bandolers i pirates, amb el mític Carrasclet que, als barrancs de la Batalla i de la Lleriola, aprofitava per assetjar diligències. A l’indret, s’hi va referir, fins i tot, Lope de Vega a La Buena Guarda, el que demostra el llegat històric d’un territori que es fa estimar pel seu passat, pel seu present i -molt especialment- per un futur que convida a la felicitat. La que et proporciona l’encantadora platja de l’Arenal.
* Josep Baiges. Periodista i secretari general dela Cambra de Comerç de Reus