Els catalans tenim tradició amb el foc i l’espurna. Mostra d’això són els milers de colles i entitats que juguen amb elements pirotècnics, ja siguin bèsties de foc, els dracs, o la colla representativa per excel·lència, els diables. La història dels diables deriva d’una tradició cristiana, ja que antigament van ser creats com a figures representatives del mal en les processons de corpus, durant l’Edat Mitjana.
Hi ha colles de diables que daten de temps molt antics. Una d’elles és el Ball de Diables del Vendrell, una de les més antigues de Catalunya, ja que la primera referència que s’ha trobat data de 1845. Tot i això, la seva activitat s’ha vist interrompuda en vàries ocasions des de llavors, a causa de la Guerra Civil i la posterior Dictadura. Entre els habitants del Vendrell, però, sempre hi ha hagut voluntat, ganes de cremar i de fer diablura, i tot i les parades, s’ha anat recuperant. De l’última recuperació en fa 40 anys, el 1979, i el Ball de Diables del Vendrell ha celebrat aquest aniversari durant tot l’any.
Els vestits dels diables del Vendrell són únics al món, literalment, ja que des de fa molts anys són pintats a mà, un per un, per l’artista vendrellenc Joan Descals. Amb el seu estil característic i psicodèlic, Descals decora les casaques negres dels diables amb formes abstractes i personatges diabòlics, alguns de caire satíric i social, representant a un terrorista, a un filòsof, un mossèn, etc.
Amb motiu del 40è aniversari, els diables van encarregar al Joan Descals fer un pas més, el de decorar també els quatre timbals nous que s’estaven confeccionant. Aquest va ser el primer acte de celebració de l’aniversari, que es va realitzar el 23 de març, amb gran expectació popular.
Un mes després, per la Diada de Sant Jordi, els diables no van voler passar desapercebuts, i aprofitant la presentació del conte ‘La Rosa de Foc’, una versió de la llegenda original de Sant Jordi amb participació diablera; van realitzar una representació mai vista al Vendrell, la del mateix conte la Rosa de Foc. Comptant amb la col·laboració de dues altres bèsties de foc del Vendrell, el Caramot i la Mulassa Feixuga, van dur la història del conte presentat, de la ficció a la realitat.
Cremar carretilles
Per descomptat, un aniversari d’un ball de diables no seria un aniversari sense cremar carretilles, que és el coet per excel·lència dels diables. I és que aquest any, al Vendrell, se n’han cremat moltes de carretilles. A part de les dates assenyalades de cada any com la Festa Major, el Nostrefoc i la Fira de Santa Teresa, que se celebra a l’octubre, els diables van organitzar, al mes de maig, l’anomenat ‘Dia del Diable’. Un dia dedicat exclusivament a aquesta figura. A les 8 del matí es van fer les tradicionals ‘matinades’, una cercavila pels carrers del poble a primera hora, despertant a tots els veïns. Aquestes matinades però, van comptar amb la peculiaritat que les van realitzar els ‘reservistes’ del Ball de Diables del Vendrell. Aquests són els diables veterans, els ‘jubilats’ podríem dir, que ja no participen activament a la colla, però que mai s’han tret les banyes, i de tant en tant encara cremen alguna carretilla.
A les 19 h del Dia del Diable es va presentar a la Plaça Vella del Vendrell la placa commemorativa del ball, que marca el punt on cada any i com és tradició «els Diables diuen versos per Festa Major». Aquesta placa va en relació a una altra inaugurada el 2009, també a la Plaça Vella, on els diables realitzen la Tradicional Carretillada, una dansa al voltant de la Diablessa, cremant quilos de pólvora, que dibuixen un espai de foc formant un cercle.
El Dia del Diable va acabar amb un correfoc, comptant amb la participació del Ball de Diables de Torredembarra, Diables de Granollers i Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, a part de la colla local. Per qui s’hagi quedat amb ganes de veure els diables i gaudir del seu 40è aniversari, que no pateixi, ja que encara se’ls podrà veure per la Fira de Santa Teresa, i el dia 26 d’octubre, en les representacions de l’acte sacramental.
