Marc Marginedas (Barcelona, 1967) ha cobert guerres i conflictes al Magrib, al Pròxim Orient, a l’Àsia Central i a l’Àfrica. Però res el podia preparar per Síria, on va ser segrestat per l’Estat Islàmic el 2013. Sis dels seus companys de captiveri van ser decapitats i ell va sobreviure a sis mesos d’infern, com relata al docu Retorn a Raqqa. Amb trajectòria llarga de corresponsal a Moscou d’El Periódico, torna ara amb Rusia contra el mundo (Península), una investigació periodística que despulla, amb dades i testimonis, els mètodes tenebrosos, calculats i violents amb què el règim de Vladímir Putin vol doblegar l’ordre mundial. Un llibre que posa noms i context a una guerra silenciosa que fa anys que dura.
Com surt aquest llibre?
Li vaig explicar al Ramón Lobo [periodista espanyol rodamón mort el 2023] que durant el meu captiveri havia tingut converses molt estranyes amb un gihadista rus. Deia que els segrestos a Txetxènia [república caucàsica rebel a Moscou que va patir dues guerres als 1990] eren atiats pels propis serveis secrets russos, que pagaven a combatents o els cooptaven per fomentar la desestabilització d’aquell país. Jo volia anar a Rússia a seguir tot això. Lobo em va dir una frase que mai oblidaré: No te metas en esto. No t’hi fiquis. Ell sabia que no li faria cas. Ara que no podré tornar mai més, és el moment d’explicar-ho tot.
Per què no pots tornar a Rússia?
Perquè al llibre acuso l’Estat rus de terrorisme vinculant-lo amb crims molt seriosos. L’acuso d’assassinar el seu propi poble. Quan era corresponsal ja vaig tenir dos avisos del règim. Una vegada, el mòbil em va fer coses estranyes. Estava parlant amb una persona, es va tallar la conversa i vint minuts després vaig començar a sentir pel telèfon les respostes d’aquella persona. Uns experts russos em van dir que era una mena d’advertiment. Això em va passar després que parlés amb una periodista del The New York Times sobre la possible implicació de Rússia en el meu segrest.
I el segon avís?
Va ser molt més seriós. No en parlo perquè involucra algú que encara viu a Rússia. Arran d’aquest incident vaig demanar el relleu.
Et va sorprendre?
Vaig veure com Putin arrabassava el poder amb atemptats de falsa bandera i 300 morts. Tot per presentar com una monstruositat un objectiu polític legítim —la independència de Txetxènia—. Ho va denunciar molt clar l’Anna Politkòvskaia [periodista russa assassinada a casa seva el 2006]. Ella va explicar com els serveis secrets van finançar els segrestos i atiar la desestabilització per fer passar als txetxens per terroristes. Va demostrar que al teatre Dubrovka hi havia un infiltrat rus que sabia què passaria [al 2002, un grup txetxé va segrestar 700 persones dins el teatre; en l’assalt de la policia, 129 van morir asfixiats pel gas utilitzat en l’operatiu]. Putin no va protegir la seva pròpia població.
Per què?
Això va passar un any després de les Torres Bessones i Putin ho volia utilitzar per equiparar la insurgència txetxena amb el terrorisme islamista de l’11-S. De fet, hi ha una sentència del TEDH que condemna l’Estat rus per inacció en la protecció de la seva població.
Has esmentat Politkòvskaia. Qui més t’ha influït pel llibre?
Aleksei Navalni [dissident i activista contra Putin, mort el 2024 al penal àrtic de Kharp]. A les me-mòries, ell parla de les benaurances evangèliques i diu que se sent un perseguit per la justícia, per causa de la veritat. Ell se sentia afortunat, perquè la veritat estava de part seva i que tard o d’hora apareixeria. El seu exemple és molt important per a mi. Navalni va revestir la seva lluita d’una visió transcendent i això li donava forces fins i tot per tornar a Rússia sabent que el matarien. Es va immolar. Molt poca gent està disposada a sacrificar-se fins aquest punt. Penso que només una persona que té un concepte transcendent de la vida és capaç de fer això. Ell sabia que s’havia de sacrificar perquè la veritat aparegués i ho va portar fins les últimes conseqüències.
T’acusen de russòfob.
Jo em considero rus. Tinc lligams personals a Rússia. També és la meva pàtria. No soc ni puc acceptar mai que es digui que soc rus-sòfob. He dedicat una part important de la meva vida a aprendre rus, i a Moscou em sento com a casa. Així com el món àrab ha estat més un objecte professional, Rússia és part de la meva vida.
Masha Gessen [una periodista dissident russa exiliada] va dir al CCCB que Putin i els seus són una màfia que, en comptes de controlar uns barris, controlen un Estat que és una potència nuclear. Hem de tenir por?
Estic totalment d’acord. A Rússia, l’Estat s’ha fusionat amb el crim organitzat. Per exemple, el nomenament del president del Comitè d’Investigacions [equivalent al fiscal general de l’Estat], Alexander Bastrykin, ha rebut el vistiplau d’un dels principals capos mafiosos, segons investigacions judicials. Bastrykin és qui investiga els suposats delictes de difamació contra el govern rus (que no són delictes, sinó operacions polítiques) o la massacre de Butxa, a Ucraïna.
Que fort.
Estem parlant d’un senyor [Bastrykin] que es va endur a un bosc a un periodista que l’havia criticat i el va amenaçar: “Et puc assassinar ara i aquí, i seria jo mateix qui investigaria el crim”.
Fins a on arriben les màfies?
Molt lluny. Mira Hongria. Als anys 1990, la màfia Sólntsevskaia s’hi va instal·lar. Viktor Orbán [l’actual primer ministre hongarès, ultradretà, prorús i euroescèptic], que era molt crític amb Rússia, va esdevenir prorús en poc temps. Hi ha investigacions que parlen de material comprometedor per Orbán en poder d’aquesta màfia.
Rússia també promou atemptats de falsa bandera fora de les seves fronteres?
Rússia no és una gran potència econòmica, però sí que té eines de guerra híbrida molt poderoses. Al llibre parlo de com Putin les fa servir per escampar la seva influència arreu. No li importa la ideologia: els seus agents són capaços d’establir vincles amb qualsevol. A Alemanya ja investiguen la implicació estrangera en un atemptat amb ganivet comés per un refugiat a Mannheim, poc abans de les eleccions europees. Quan parlen d’implicació estrangera volen dir russa, esclar.
Aquesta mena d’atemptats s’ha repetit.
Sí. Cada cop que hi ha debat públic sobre migració, hi ha un incident. A les eleccions de Turíngia, on la ultradreta prorussa pujava. Abans de les eleccions generals de març del 2025. Poc abans de la conferència de líders europeus a Múnich... Hi ha sospites que activistes txetxens han atacat gent laica, a professors, a França, en atemptats de falsa bandera. Rússia és un país on la manipulació del terrorisme és el nostre pa de cada dia. Putin va arribar així al poder.
Ucraïna. Quin pronòstic en fas?
Veig un país molt decidit a mantenir la seva independència i a incorporar-se a Occident. Els ucra-ïnesos pensen que és pitjor tornar al model post-soviètic d’Estat controlat per màfies, sense llibertat veritable, on els rics poden fer el que vulguin, els ciutadans són súbdits, hi ha una mentida institucionalitzada, on fan servir la gent com a carn de canó a l’escorxador de la guerra... És la manca absoluta de respecte per la vida.
Per pur fanatisme nacionalista?
Què és una vida humana en comparació amb la grandesa de Rússia? Res, responen. És una condició que s’arrossega des de fa molt de temps. Els ucraïnesos ho saben i no ho volen de cap manera. Saben perfectament que si Putin recupera el control, el futur que els espera és d’una zona ocupada: deportacions, russificació...
Va interferir Putin a les eleccions del 2016 que va guanyar Trump?
Putin ha donat suport a Trump amb guerra híbrida i campanyes de xarxes. El 2016, més de 100 milions de votants americans van veure a Facebook anuncis falsos, pagats per Rússia, que atiaven el nazisme. Trump va guanyar per uns quants milers de vots a estats clau com Michigan, Pensilvània i Wisconsin. Només cal fer comptes. Hi ha informacions que hi ha un possible vídeo sexual que compromet Trump, fet durant la celebració de Miss Univers a Moscou. Un fill seu va reconèixer que rebia molts diners de Rússia. Societats anònimes basades a Rússia compraven els seus condominis i el van salvar de la fallida. No sabem exactament què va passar. El que sí que tenim clar és que Trump, a diferència dels seus predecessors, sembla molt disposat a agradar a Rússia. Per exemple, ha desmantellat USAID, una barrera important contra la penetració russa a Amèrica Llatina, sobretot a Amèrica Central.
I a Espanya?
Ho han provat. A les Illes i a la Costa del Sol van desarticular un suposat grup que ajudava les mà-fies Tambovskaia i Malishevkaia. Les sentències han estat contradictòries i l’Audiència Nacional va absoldre als 17 acusats de la trama, inclòs el magnat Guenadios Petrov, acusat de ser-ne el líder. Però el missatge que van rebre aquests mafiosos és que Espanya no els vol. Cal pagar un preu, però: el fiscal que ho va investigar viu amb escorta permanent.
Dius que interfereixen des de Vox fins al Canal Red de Pablo Iglesias.
Sí. Una de les assignatures pendents a Espanya és la compra de periodistes i el finançament de plataformes de comunicació —jo no en dic mai mitjans d’informació. Ara és important per a Rússia influir en el debat sobre la despesa militar. Quin és el millor vehicle per a fer-ho? Doncs l’esquerra, perquè els seus vots són necessaris per a sostenir el govern de Pedro Sánchez. En els mitjans d’esquerra es veu claríssimament l’increment de la propaganda i les fake news que vinculen Ucraïna amb la narrativa desautoritzada que és un país d’extrema dreta. Els partits d’extrema dreta a Ucraïna no arriben ni al mínim de vots per entrar al Parlament. Recuperar aquesta narrativa és un intent de pressionar Sánchez i minvar el suport al rearmament d’Europa.
Tenint això més o menys clar, com alguns independentistes catalans es van acostar a elements russos cercant suport?
Això els ho has de preguntar a ells. Jo sí que puc dir que els contactes es van produir. Ho sé de fonts russes, cap d’espanyola. Ara, insisteixo: Catalunya no és res per a Rússia, que té vint Catalunyes dins les seves fronteres i les reprimiria a sang i foc. No em sembla un aliat natural de la causa catalana.
Ho expliques al llibre?
El llibre és molt més. Parlo més de la infiltració russa en l’extrema esquerra i l’extrema dreta espanyoles. Parlo de l’exministre Margallo o de l’escriptor Pérez Reverte, que va anar a Moscou el 2019 per presentar un quadre de Ferrer-Dalmau, un «pintor de batalles», anomenat Alep, l’ajuda ha arribat, una peça totalment propagandística que ara és al Museu de les Forces Armades de Rússia. S’ha parlat molt de Catalunya i poc d’altres afers més greus. Rússia està darrere de qualsevol moviment que pugui servir per desestabilitzar poc o molt les democràcies. Rússia juga totes les cartes, a dreta i esquerra, perquè no és un estat ideològic, insisteixo. Mirar amb un prisma ideològic la Rússia actual és entrar en el seu joc. La Rússia actual és màfia, diners i poder.
