El 2024 ha estat l’any amb menys percentatge de sentències judicials en català en tot el segle XXI (6,56% del total), i en el conjunt de segle el percentatge és de l’11,8%. Així, l’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. Són dades del Departament de Justícia facilitades a través d’una petició de transparència. Alguns jutges i advocats coincideixen a dir a l’ACN que la causa principal és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats, i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l’1% als partits judicials de L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L’excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.
A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. En conjunt, de les vegueries en què la Generalitat divideix l’administració de justícia catalana, només les comarques gironines arriben al 10%. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%.
En alguns municipis molt catalanoparlants les sentències en llengua catalana són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). Però en altres que haurien d’estar en valors similars, el català gairebé desapareix (la Seu d’Urgell, 0,4%; Tremp, 0%; Amposta, 0,3%.). Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement.
Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del TSJC fa el 10,9% de les seves sentències en català; la sala contenciosa-administrativa del TSJC, un 6,3%; els jutjats civils, un 5,7%; els jutjats contenciosos, un 12,3%; els jutjats mercantils, un 1%; els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.
Més documentació en les dues llengües
El membre de l’associació de jutges Àgora Judicial i magistrat d’un jutjat social de Barcelona Xavier Gonzàlez de Rivera creu que s’hauria de promoure molt més que el català estigués normalitzat a l’administració de justícia, i hauria de ser prioritari que tota la documentació fos bilingüe. Admet que fer que el català sigui un requisit per a jutges i fiscals obligaria a canviar la legislació, però proposa mesures que només dependrien de la voluntat política de la Generalitat.
David Casellas, president de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, opina que s’hauria d’exigir el coneixement del català als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, però remarca que el més important és que els lletrats el facin servir sense cap “por” que això els pugui perjudicar. “És una creença que des del Consell de l’Advocacia intentem desterrar, perquè sabem perfectament que els advocats que han actuat tota la vida en català acaben obtenint el mateix, és a dir que el resultat no els ve condicionat segons la llengua que utilitzen”, assegura.
Gonzàlez de Rivera creu que falta formació “real i efectiva” en català tant de jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris. Però, a més, creu que caldria “estimular” econòmicament l’ús del català als jutjats, com es va fer en els primers anys de segle, quan es va arribar a un 20% d’ús del català en els documents judicials gràcies als incentius econòmics. “Aquests incentius ara no hi són ni se’ls espera”, lamenta, tot i que diversos experts ho han proposat en algunes ocasions.
També considera que als jutges els falten més models de documents judicials en català com resolucions o papers de tràmit. Actualment n’hi ha alguns, però no hi ha prou varietat, diu aquest jutge. Els funcionaris sí que tenen tots els documents que han d’omplir en les dues versions, però els jutges no, i els que tenen més dubtes amb el català, acaben optant pel castellà. I el que considera encara més greu és que s’ha reduït i alentit la traducció de lleis espanyoles al català. Fa uns anys el BOE es traduïa gairebé immediatament al català, però ara es fa molt menys i més tard, cosa que pot afectar les actualitzacions de la legislació que consulten els jutges.
Traduccions i interpretacions
Pel que fa al nombre de peticions de traducció de tota mena de documentació, cada cop n’hi ha menys del català al castellà. El 2011 van ser 3.043, un 40% del total de traduccions de totes les llengües, mentre que el 2023 se’n van fer 2.484, el 32% del total. Del castellà al català les xifres han estat més estables però també a la baixa, amb unes 1.600 el 2011 i 1.263 el 2024, gairebé el mínim des que hi ha registres, amb 4.300 el 2017, la xifra més alta des del 2006.
A banda, el 2023 es van demanar gairebé 40.000 traduccions d’actes orals del català o castellà a 69 idiomes diferents. També hi va haver traduccions a la llengua de signes catalanes, i no hi ha registres de traduccions orals del català al castellà.
El lletrat creu que s’hauria de tornar a pagar un plus perquè més jutges fessin sentències en català, però tampoc ho troba el més “transcendent”. Segons ell, els jutges acabaran fent servir la llengua que els resulti més còmoda, però han de ser les parts les que utilitzin el català sense neguit de cap mena si ho volen. “El que hauria de ser preocupant és que persones catalanoparlants no exigim les traduccions de les sentències”, opina.
També recorda que la llei preveu que si un jutge, fiscal, advocat, acusat o testimoni no entén el català o el castellà durant una vista oral, qualsevol persona allà present, com un funcionari o un procurador, pot fer d’intèrpret, recurs que no se sol utilitzar. Justament, Gonzàlez de Rivera explica que a vegades ell mateix com a jutge ha fet de traductor per a advocats de fora de Catalunya que no entenen el català. Així, recorda que la llei no exigeix un traductor jurat per als actes orals, sinó simplement algú neutral que totes les parts acceptin que faci la interpretació.
En aquest sentit, lamenta que molts advocats que de manera informal parlen en català al jutge o fins i tot interroguen en català, quan han de fer un informe o exposició llarga, la fan en castellà. El motiu, segons el jutge, és que han tingut la formació en dret en castellà, majoritàriament, i que se senten més segurs en aquesta llengua, amb la qual han preparat el judici.
Gonzàlez de Rivera diu que la immensa majoria dels jutges respecten els drets lingüístics, però admet que molts advocats ja coneixen la llengua del jutge i s’hi dirigeixen en castellà si és castellanoparlant.
Sobre els escrits judicials, el jutge recorda que a Euskadi la documentació de tramitació dels casos es fa de forma bilingüe en tot moment, i només les sentències es dicten en la llengua que tria el jutge o alguna de les parts. Per això, considera que amb les eines informàtiques actuals no costaria gaire que tota la documentació fos en les dues llengües sempre. Per fer-ho, no caldria modificar cap llei, diu, sinó només voluntat política, ordres administratives i pressupost. Fins i tot les sentències es podrien traduir automàticament amb eines informàtiques.
Per últim, reclama que en tots els procediments on intervinguin administracions públiques catalanes aquestes facin servir el català, cosa que sovint ara no passa.
Català al torn d’ofici
Des de fa uns anys, el Departament de Justícia té un pla per fomentar el català en les actuacions dels advocats del torn d’ofici, i paga un extra als que fan servir el català, que actualment són gairebé 1.500, una quarta part dels 6.000 advocats d’ofici de tot Catalunya. Es va posar en marxa el 2017, però va quedar suspès el 2018 per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Fins a l’any 2021 no es va recuperar el pla. El primer any, la Generalitat hi va dedicar 144.000 euros, mentre que el 2024 es van superar els 400.000.
El 2017 hi havia 1.490 inscrits, el 21,2% dels advocats del torn d’ofici. La xifra va baixar el 2021 fins a 1.041 inscrits, el 16%, i va anar pujant fins als 1.469 inscrits l’any passat. Per col·legis, el que té més inscrits és el de Barcelona, amb 481 lletrats, el 16,3% dels seus advocats d’ofici, seguit del de Girona, amb 271, el 52% del total. La resta estan entre els 34 de Mataró i els 93 de Lleida. En proporció, els col·legis amb més inscrits són el de Vic, amb un 70% dels advocats, i Manresa, amb un 68%, seguit de Girona. La resta de col·legis estan entre l’11% de Sabadell i el 41% de Figueres.
Les actuacions en català en el torn d’ofici van arribar a les 15.348 el 2024, xifra pendent d’oficialitzar del tot. Això suposa un 21,45% més que el 2023, i un 61,3% més que el 2017. Prop de la meitat de les actuacions del torn d’ofici en català de tot Catalunya, el 45%, són del col·legi de Barcelona, seguit del de Girona, amb el 14,6%. La resta de col·legis representen entre el 0,7% i el 7% de totes les actuacions. Casellas aposta perquè es mantinguin i s’incrementin aquests incentius econòmics.
