Els processos judicials començats a les comunitats autònomes que es parla català podran continuar en aquesta llengua quan arribin a instàncies estatals, apunta el diari ARA. A més, els jutjats espanyols hauran de facilitar traductors «si l’ús d’una llengua, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa».
Aquestes són dues de les novetats importants de la llei del dret de defensa, que entrarà en vigor el 4 de desembre i que hauria permès, per exemple, que els encausats pel Procés haguessin pogut parlar català al Tribunal Suprem. La nova llei, aprovada a les Corts i publicada dijous al BOE, permetrà que un ciutadà catalanoparlant pugui expressar-se en català als tribunals generals de l’Estat sempre que resideixi a Catalunya, Comunitat Valenciana o les Illes Balears.
La nova Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa, permet, per primer cop, fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tota Espanya i que tots els tribunals arreu del territori hagin d’oferir un intèrpret o traductor de català als intervinents si això contribueix a garantir-los el dret de defensa. Aquests canvis són fruit de la feina de Plataforma per la Llengua, que es felicita per aquest avenç tan important. La llei entrarà en vigor el 4 de desembre.
A la pràctica, amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies superiors, d’àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tindran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua.
La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l’Estat espanyol tingui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. El tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor.
Les dues esmenes a la llei
Pel que fa a l’article 10, un nou apartat d estableix que, «en els processos davant d’òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat», els titulars del dret de defensa tenen el dret «d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en què resideixen o on hagin iniciat les actuacions judicials, així com de rebre en qualsevol d’aquestes llengües les comunicacions».
Això inclou el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Jutjats Centrals d’Instrucció, els Jutjats Centrals Penals i altres òrgans judicials centrals. Gràcies a aquest afegitó, els implicats en un procés judicial podran relacionar-s’hi i expressar-s’hi en català sempre que resideixin a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, o que el procediment legal s’hagi iniciat en algun d’aquests territoris.
En relació amb l’article onzè, la llei orgànica preveu que qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) pugui expressar-s’hi en català o en la llengua que asseguri millor la seva defensa.
El redactat concret de l’article és el següent: «Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal posarà a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d’interpretació i/o traducció».
