La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat deixar sense efecte la credencial de diputada de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i expedir directament la del següent membre de la llista de Junts per Barcelona.
És el que diu l’acord fet públic aquest dijous. La resolució sosté que la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat) és «causa d’inelegibilitat sobrevinguda» segons l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La JEC recorda els precedents de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i de l’expresident de la Generalitat Quim Torra a qui l’àrbitre electoral va retirar els escons amb la mateixa argumentació.
L’àrbitre electoral va prendre la decisió de retirar l’escó a la diputada de Junts en una reunió ahir dimecres a la tarda, però no l’ha comunicat a Borràs ni al Parlament fins aquest dijous. La presidenta suspesa ha criticat en una piulada a Twitter que va conèixer la decisió a través dels mitjans de comunicació. Inicialment, la JEC va informar que no faria pública la decisió fins avui dijous, però a la nit es va filtrar a la premsa.
La decisió de l’àrbitre electoral es produeix després que el TSJC hagi condemnat Borràs en una sentència que no és ferma i està recorreguda al Tribunal Suprem (TS). L’àrbitre electoral argumenta que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits que contempla l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra.
L’article diu que «són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic».
En el cas de Borràs, la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemna a 13 anys d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.
Defensa la seva competència
La JEC defensa la seva competència per prendre aquesta decisió. D’una banda, justifica no haver-ho traspassat a la Junta Electoral Provincial de Barcelona perquè no estava constituïda en el moment en què es va iniciar aquest expedient. De l’altra, la JEC rebutja les al·legacions del Parlament i de Borràs sobre aquesta qüestió i sosté que la jurisprudència del Suprem avala la competència de la JEC per declarar la inelegibilitat sobrevinguda.
«La Junta considera que té competència per declarar el supòsit d’inelegibilitat sobrevinguda previst en l’article 6.2 b) de la LOREG, perquè no ho ha fet el Parlament de Catalunya», diu la resolució, que dona la raó als escrits presentats per Vox, Cs i PPC.
Recurs al Suprem
La Mesa del Parlament s’ha reunit després de rebre la notificació formal de la retirada de l’escó de la presidenta suspesa, Laura Borràs, i ha proposat que la cambra presenti un recurs contenciós administratiu i demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC).
Haurà de ser, precisament, la sessió plenària que està en marxa la que, amb una ampliació de l’ordre del dia per a aquest dijous a la tarda, avali la presentació del recurs.
Tenint en compte que ERC, Junts i CUP són favorables a emprendre aquesta via i així ho han manifestat a la Mesa, es dona ja per fet que la proposta serà ratificada pel ple amb els vots dels tres grups. El PSC, per la seva part, ha votat en contra de la proposta.
La resolució de la JEC s’ha notificat formalment al Parlament a última hora del matí, tot i que dimecres al vespre ja es va saber la decisió que havia pres. I és que la Junta ha deixat sense efecte la credencial de diputada de Borràs i ha expedit directament la del següent membre de la llista de Junts per Barcelona, que curiosament és el dirigent de Demòcrates Antoni Castellà.
