El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per canviar el Codi Civil català i permetre que les persones amb discapacitat no siguin totalment incapacitades per a les grans decisions de la seva vida sinó que se’ls presti el mínim suport extern necessari perquè les prenguin segons les seves necessitats i voluntat.
Les entitats han celebrat aquest impuls, però han demanat al Govern que la llei vagi acompanyada de recursos econòmics i protocols concrets per a cada situació. Segons la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, la reforma pot afectar unes 10.000 persones i els seus entorns familiars.
Les entitats Dincat, Encaix i la Coordinadora Tutelar, impulsores del canvi, han esmorzat aquest dimarts al matí abans de la reunió del Govern amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.
Paneque ha dit que el Govern aportarà recursos a les entitats que acompanyaran les persones discapacitades i farà un “vestit a mida” de cada persona segons si té un entorn familiar més o menys estructurat que es pugui fer càrrec de l’acompanyament o no.
Aquest nou plantejament permetrà remodelar completament el títol II del llibre segon del Codi civil i adaptar-lo a la Convenció de Nova York de l’any 2006, que planteja substituir els procediments d’incapacitació i les figures de la tutela i curatela per un de més respectuós basat en les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: un sistema de suports i no de substitució en la presa de decisions.
Aquesta és la novetat més significativa i que marca diferència respecte al Codi civil espanyol, que manté la figura de la curatela i la tutela per als majors d’edat. L’assistència basada en els suports respecta l’autonomia de la persona, cosa que permet que la persona prengui les seves decisions amb ajuda i, només en casos residuals, es permeti que l’assistent actuï en nom seu.
Jurídicament, el projecte de llei regula detalladament les diferents tipologies de suports a les persones majors d’edat: suports no formalitzats, poders preventius, assistència. Els suports que es recullen al Codi civil català són recursos individualitzats i adaptats que s’ofereixen a la persona major d’edat perquè pugui actuar en l’àmbit personal i patrimonial quan hi hagi barreres estructurals, actitudinals o cognitives que poden impedir o fer excessivament difícil d’actuar per si mateixa.
Suports no formalitzats
En el cas dels suports no formalitzats, es presten sense cap intervenció legal, com poden ser un tribunal o un notari. Són, per exemple, suports en l’àmbit familiar o comunitari basats en la confiança i la proximitat com pot ser un fill que ajuda els seus pares grans a gestionar la comptabilitat domèstica o a anar al metge. Per contra, els suports formals es constitueixen per una via legal formal, sigui amb escriptura pública notarial o resolució judicial.
Una de les novetats importants, que permetrà agilitzar el procés, fer-lo menys traumàtic i descongestionar la justícia, és que el suport formal pot constituir-se notarialment, com a alternativa a la via judicial. En ambdós casos es demana la intervenció d’un facultatiu que determina les necessitats de la persona afectada.
El suport preventiu de caire formal és aquell en el qual una persona designa algú perquè prengui decisions en nom seu en el futur quan ella no tingui capacitat de fer-ho (per exemple, una persona malalta d’Alzheimer en fases inicials).
La incorporació dels suports d’assistència és el canvi més significatiu que preveu el projecte de llei. Es tracta d’un suport formal que ajuda la persona a actuar amb efectes jurídics, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial. Pot establir-se per resolució judicial o per escriptura pública. La diferència rellevant és que és la mateixa persona interessada la que pren les decisions amb l’ajuda que sigui necessària, a diferència del que contempla el Codi civil espanyol, que és la figura de la curatela.
Segons les necessitats de la persona, l’assistència pot ser d’acompanyament, cooperació, representació o de designació preventiva. En l’acompanyament, l’assistent ajuda la persona a prendre decisions o a entendre les implicacions, però no la substitueix. En la cooperació, cal la conformitat de l’assistent per prendre determinades decisions importants com, per exemple, la venda d’una propietat, la sol·licitud d’una hipoteca, la gestió de les finances domèstiques, decisions de salut o patrimonials o fins i tot de la gestió del dia a dia. En el cas de la representació, l’assistent pot actuar en nom de la persona per a qüestions específiques si ho autoritza una resolució notarial o judicial. Amb la designació preventiva, la persona designa en escriptura pública la persona o persones que hagin de ser nomenades en cas de necessitats futures.
Després de la trobada, la presidenta d’Encaix, Victòria Monell, ha dit que avui és un dia “important”, després de 16 anys de l’aprovació de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. Monell ha recordat que la convenció estableix que tothom té dret a gaudir plenament de tots els seus drets, tot i que algunes persones necessitin un suport. Així, reconeix que la llei catalana compleix els requisits de la convenció, però encara faltaran recursos.
Segons ella, aquesta nova llei suposarà un “canvi de mirada, un canvi de paradigma en l’atenció a les persones discapacitades”. L’eliminació de la incapacitació total, permetrà que les persones amb dificultats tinguin assistència jurídica, sanitària, laboral o de qualsevol altre tipus per a prendre les decisions importants de la seva vida. Monell espera que aquest suport “no es quedi curt”, perquè no arribi a tots els qui el necessiten, ni “es passi de frenada”, fent que les persones amb discapacitat no puguin prendre cap decisió lliurement.
Així, ha demanat més recursos en l’àmbit judicial i notarial i també per ajudar a les entitats d’assistència a les persones amb discapacitat.
Conscient del canvi que aquesta norma suposa, el Govern endegarà pròximament un pla de socialització de la llei de suports destinat als col·lectius implicats, entre els quals els operadors jurídics, les administracions públiques, les entitats del sector i la ciutadania en general.