El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament viatja al Senegal per impulsar projectes i buscar socis que aportin finançament per enfortir-los en un país «estratègic» per a la cooperació municipalista. La missió mantindrà trobades institucionals a Dakar i a la regió de la Casamance -al sud del país- i trepitjarà sobre terreny iniciatives centrades en l’agricultura, la salut i la lluita contra la salinització de terres amb una mirada transversal de gènere. El president del fons, Jordi Cuadras, afirma que la cooperació dels ajuntaments catalans «teixeix lligams» amb una comunitat -la senegalesa- que a Catalunya agrupa unes 30.000 persones. «I també és la finestra per entendre tant les migracions com l’impacte del canvi climàtic», subratlla.
Fa més de 25 anys que el Fons Català i part dels ajuntaments que s’hi agrupen porten a terme iniciatives de cooperació al país africà (que abracen àmbits com la salut, l’educació, l’empoderament de la dona o l’agricultura). Jordi Cuadras posa en relleu que el Senegal és, de fet, un país «estratègic» amb el qual el Fons hi té «un compromís històric».
Segons les darreres xifres de l’Idescat, corresponents al 2023, hi ha 25.838 senegalesos que resideixen a Catalunya. Però es calcula que, en realitat, la comunitat ja supera els 30.000. «Per tant, el Senegal és un país amb el qual molts catalans i catalanes se senten lligats», afirma Cuadras. «I el Fons Català és l’eina que tenen els ajuntaments per ajudar les entitats i associacions, fer projectes i crear dinàmiques de relació entre uns i altres», hi afegeix.
De fet, la importància del Senegal es reflexa també amb el fet que, aquí, el Fons Català hi té una de les seves oficines pròpies (l’altra és a Costa Rica). Ara, al llarg d’aquesta setmana una delegació institucional del Fons Català viatja al país subsaharià amb un doble objectiu: impulsar-hi nous projectes solidaris i buscar socis internacionals que aportin finançament per enfortir-los.
El d’aquest maig és el primer viatge institucional al Senegal del nou mandat del fons. «Volem trepitjar terreny i parlar amb aquelles persones que es beneficien de l’esforç que fan els municipis catalans: la cooperació també és la finestra que ens permet entendre el fenomen migratori, i aquests projectes també volen empoderar les comunitats locals perquè emigrar acabi essent una elecció i no una obligació», afirma Jordi Cuadras.
A Jordi Cuadras, cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Igualada, l’acompanyen la referent de la Comissió de Migracions i Desenvolupament del Fons Català, Amy Sabaly, que també n’és membre de la junta i regidora de Girona; la responsable de projectes europeus, Marta Anglès; el responsable de l’Àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àfrica, Joan Ribas, i el representant del Fons Català al Senegal, Toti Rovira.
El viatge ha arrencat a Dakar, on els representants del Fons Català han visitat el memorial de l’illa de Gorée, que va ser el punt de sortida dels esclaus cap a Amèrica i és Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1978. A la capital, hi mantindran diverses trobades i reunions institucionals. N’hi haurà amb el delegat de la Generalitat, Javier Calderón; amb l’ambaixadora espanyola María Dolores Ríos, representants de l’Oficina Tècnica de Cooperació del Ministeri, amb l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD) i amb personal de l’oficina de la Unió Europea.
De Dakar, la delegació es desplaçarà a Thiès. L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu hi gestiona el centre de salut mental Dalal-Xel, que treballa per vèncer l’estigma i la desatenció amb què es troben aquests pacients. Sobretot, allà on impera la pobresa. La intenció del Fons Català és impulsar un projecte que preveu fer seguiment a aquells malalts que viuen lluny de Thiès i no poden desplaçar-s’hi per rebre atenció mèdica.
Des d’aquí, la delegació institucional es traslladarà a la zona de la Casamance -al sud del Senegal- on mantindrà trobades amb autoritats regionals i entitats de Ziguinchor, Sédhiou i Kolda. A cada lloc la missió es reunirà amb els representants de les Agències Regionals de Desenvolupament (ARD), unes estructures que donen suport als governs locals i als municipis i que són la veu de la cooperació a diversos territoris del Senegal.
En paral·lel, a Ziguinchor la delegació avaluarà un projecte de cooperació internacional i interuniversitari centrat a reduir els impactes que la salinització provoca al delta del riu Casamance. Un problema que n’afecta les terres agrícoles i que força la població local a abandonar-les. Hi participen la universitat local Assane Zeck, la catalana UPC i la italiana d’Ancona amb el suport del Fons Català. L’objectiu és crear un grup de treball que a través de la recerca reculli dades que ajudin a determinar l’abast i mitigar els efectes del problema.
Òptiques solidàries
També es visitarà la primera de les òptiques solidàries que la Fundació Ètnia Barcelona i el Fons Català van obrir a finals del 2021. Gestionada per una plataforma local de dones -la URSY de Santa Yalla- ofereix ulleres a preus assequibles per pal·liar els problemes de visió que pateix la gent sense recursos. No és l’única de la regió de la Casamance, perquè a finals de l’any passat se’n va obrir una altra a Séhdiou, dins la voluntat de crear una xarxa d’òptiques que contribueixi a detectar casos en escoles i centres mèdics i facilitar que hi hagi optometristes que es desplacin a zones rurals.
A Kolda, la missió es reunirà amb l’entitat local Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere. Fa cinc anys va impulsar una xarxa d’hortes gestionades per dones de diferents comunitats, que contribueixen a empoderar-les. El projecte n’ha beneficiades més de 1.400 i s’ha traduït en 21 cooperatives. Ara, en espera de trobar nous socis que el financin, el Fons Català ha engegat un projecte per acompanyar-les només amb aportacions d’ajuntaments catalans.
La referent de la Comissió de Migracions i Desenvolupament destaca la perspectiva de gènere, que és transversal a tots aquests projectes. «Un dels eixos que tenim molt present des del Fons Català és l’empoderament i l’acompanyament de la dona; a l’Àfrica, elles són el puntal de l’economia familiar», subratlla Amy Sabaly, en referència al paper que assoleixen en àmbits com l’agricultura (amb les cooperatives que gestionen les hortes) o la salut (amb el projecte d’òptiques solidàries).
Nou govern
Durant el viatge, la delegació del Fons Català també copsarà de quina manera tant les autoritats locals com les entitats que cooperen sobre terreny viuen el nou capítol polític que ara enceta el Senegal. Perquè la missió hi arriba poques setmanes després que el nou president, Bassirou Diomaye Faye, hagi pres possessió del càrrec. Els comicis que li van donar la victòria van anar precedits d’una crisi institucional, amb protestes als carrers, que van posar a prova la democràcia al país africà.
Diomaye Faye, el líder opositor que tan sols onze dies abans de les eleccions es trobava empresonat, es va imposar de manera folgada assolint el 54,28% dels vots. La seva victòria marca la voluntat de ruptura dels senegalesos amb les polítiques del seu predecessor, Macky Sall.
Amb 44 anys, Diomaye Faye és el president més jove que ha tingut el país. El seu programa polític, que ell mateix ha batejat com a «panafricanista d’esquerres’, s’assenta en impulsar el creixement econòmic a través de la industrialització i en laminar les relacions de poder asimètric amb França i la Unió Europea (UE). Entre d’altres, renegociant els contractes de gas, petroli i els acords de pesca.
Més de 310 socis
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és l’organització que agrupa la solidaritat del municipalisme. Compta amb més de 310 socis, que destinen part del seu pressupost a finançar projectes de cooperació als països més desafavorits. La gran majoria dels qui l’integren són ajuntaments (290) i també en formen part una quinzena de consells comarcals, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i diverses entitats locals d’arreu del territori.
La xarxa de cooperació que ha teixit el Fons Català s’estén arreu del món. Cada any, l’organisme destina més de 3 milions d’euros (MEUR) a projectes de cooperació o campanyes d’emergència per atendre persones afectades per conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals, persecucions, etc.