El nou pla Infocat del Govern implicarà que tots els municipis catalans tinguin o bé l’obligació, un 80%, o bé la recomanació, un 20%, de disposar de pla d’incendis forestals. Ho ha explicat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que ha detallat que els que hauran de tenir aquest document passen de 628 a 757 i els que hauran de complir amb la recomanació s’eleven a 190.
Es tracta del primer pla de Protecció Civil dissenyat per fer front al canvi climàtic. Inclou millores en l’anàlisi del risc, la direcció i la coordinació. Alhora, integra l0actualització del pla Alfa d’Agents Rurals, que s’ha dotat d’un nivell nou de perill extrem, el 4, que permetrà actuar amb més precisió i, per exemple, restringir l’accés a 19 massissos catalans.
El conseller ha assegurat que la revisió del Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat) té per objectiu reforçar la capacitat de tot el sistema de Protecció Civil i emergències davant l’agreujament dels escenaris de risc extrem cada cop més freqüents per efecte del canvi climàtic. Una de les principals novetats que incorpora és que amplia considerablement la xifra de municipis catalans que estaran obligats o recomanats a disposar d’un pla de previsió i actuació en cas d’incendi forestal. En concret, ha dit que el 80% dels pobles i ciutats estaran obligats. Dels 628 actuals es passarà a 757. Pel que fa als que rebran aquest consell, que fins ara representaven el 12%, s’elevaran fins el 20%. Així, la xifra de 113 s’augmentarà fins la de 190.
Elena ha explicat que la mesura implicarà que un total de 151 pobles i ciutats de Catalunya estaran obligats a disposar d’aquest pla. «N’hi haurà 52 de nous que hauran de fer aquest document i 99 que ja estaven recomanats i que ara estan obligats», ha comentat Elena que ha indicat que sobretot es tracta de municipis de la zona del Pirineu, Prepirineu i comarques de Lleida.
Pel que fa a la recomanació, 154 municipis de les comarques de Lleida, sud de les Terres de l’Ebre, Baix Camp, comarques de Barcelona i Golf de Roses passaran de res a recomanats; 14 es mantindran igual, i 22 passaran d’obligats a recomanats. En aquest sentit, els plans d’actuació municipal s’hauran d’adaptar als canvis en un termini d’un any des de la seva aprovació per part del Govern.
Nou nivell 4 de perill extrem al pla Alfa i restriccions d’accessos a 19 massissos
L’Infocat ha integrat l’actualització del pla Alfa dels d’Agents Rurals, que s’ha dotat d’un nivell nou de perill extrem, el 4, que segons Elena, per exemple permetrà restringir l’accés a 19 massissos catalans i suspendre activitats vulnerables com podrien ser estades de casals o grups de joves al medi natural.
“La incorporació d’un nou nivell ens permet ser més precisos a l’hora de decidir quines mesures es prenen per prevenir el risc d’incendi”, ha assegurat Elena que ha explicat que ara el ventall de mesures de prevenció en moments d’especial risc serà «més ampli» i no caldrà escollir sempre la més dura, que és el tancament de l’espai.
En aquesta línia, el conseller també ha apuntat que el nou pla serà més concret i implicarà que es puguin fer recomanacions i restriccions per municipis enlloc de per comarques. Així, ha comentat que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació. “Tenim la fortuna de tenir un sistema que funciona molt bé i té èxit”, ha dit Elena que ha assegurat que tot i que els dos darrers anys han estat “especialment durs i difícils” s’hi ha pogut donar una bona resposta gràcies a l’anàlisi i la prevenció.
Altres millores del pla Infocat
Per la seva banda, el subdirector de programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat que la revisió de l’Infocat també ha suposat detallar els criteris i processos per establir el confinament i l’evacuació en cas d’incendi forestal, limitant-lo a situacions de risc imminent vital per a les persones, i deixant la resta de situacions en recomanació i s’ha incorporat com a mesura de protecció a la població la limitació de la mobilitat interurbana en situacions en què es necessita reduir la presència de persones a les vies, especialment les secundàries, en motiu dels riscos que pot suposar un incendi d’evolució ràpida.
A més, s’ha ampliat el sistema d’alertes de protecció civil a la població incorporant els avisos a telèfons mòbils per transmetre les instruccions de l’autoritat de protecció civil i s’ha reforçat l’atenció a la població especialment vulnerable davant d’un incendi forestal. Per a totes aquestes mesures, s’han establert els criteris d’aplicació i el flux de presa de decisions per garantir una adequada justificació en termes de respecte dels drets i llibertats alhora que de protecció de la població.
Altres millores del Infocat seran la creació d’un Grup d’Assessorament Jurídic dins el Comitè d’Emergències per donar suport en la definició de les ordres i mesures d’emergència per a la població; reforçar la figura del Comitè Tècnic com a òrgan tècnic adscrit al CECAT per donar suport a la direcció del pla en la valoració dels elements de risc; concretar els fluxos de presa de decisions i aplicar mesures d’emergència a la població.
Així mateix, ha apuntat que s’ha reestructurat el grup d’intervencions i les seves funcions per millorar la coordinació interna; s’han recollit de forma específica les funcions de les ADF; i s’ha previst la coordinació amb les funcions d’investigació dels Agents Rurals i amb Mossos d’Esquadra per poder accedir a la zona de l’incendi. A més, s’han identificat de forma simplificada les obligacions dels municipis i s’ha reforçat la presència del món local en els òrgans d’assessorament a la direcció i la coordinació amb el CECAT; s’ha adequat la interfase amb el pla estatal de protecció civil per incendis forestals i s’ha especificat el procediment per a la petició de mitjans estatals o internacionals a través del CECAT. Per últim, ha detallat les accions a desenvolupar tant de la Generalitat com de les administracions locals per garantir que hi ha una bona atenció i resposta en la post-emergència.
Acció climàtica crea un mapa de perill més concret
En paral·lel, Anna Sanitjas, directora general de Boscos i Gestió del Medi, ha explicat que el departament d’Acció Climàtica ha editat un mapa que assenyala el perill bàsic a nivell municipal. Aquest document té la capacitat d’assenyalat el risc diari d’incendi i té en compte aspectes com la vegetació o la meteorologia. S’ha pensat d’acord amb l’impacte de la sequera i el canvi climàtic sobre les grans masses forestals. “Històricament els mapes de perill es concentraven a l’Empordà i anaven condicionats a la tramuntana o al mestral a Lleida, ara valorem d’altres factors i contemplem d’altres zones que fins ara no teníem en compte com la Catalunya Central i també el Prepirineu o l’interior de Terres de l’Ebre”.
Campanya dura per la sequera persistent
Preguntat per la campanya de prevenció d’incendis d’aquest estiu, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat que es preveu “dura” per la “sequera persistent” que ha afectat Catalunya en els darrers tres anys. Amb tot, ha indicat que les pluges del mes de març han permès mantenir els plans, de forma que la campanya arrencarà a principis de juny i s’allargarà fins el mes de setembre, com l’any passat. A banda, ha apuntat que tornarà a avançar-se l’arribada dels mitjans aeris.
