El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avançat que els pressupostos del 2024 preveuen 1.045 milions per combatre la «sequera més important que s’ha viscut».
En el marc del ple monogràfic sobre la sequera i el canvi climàtic, el president ha defensat que «avui més que mai» s’han d’aprovar els comptes de la Generalitat. «1.045 milions per infraestructures. 1.045 milions per produir més aigua. 1.045 milions per millorar la xarxa d’abastiment d’aigua. 1.045 milions per millorar el sistema de reg», ha afegit.
Aragonès ha lamentat que ara s’estiguin pagant «anys de sequera d’inversions» i «manca de previsió». I ha instat els partits a «deixar de banda els interessos de part» posant l’accent en la «necessitat de construir consensos».
Aragonès ha defensat des de l’hemicicle del Parlament que el Govern ha fet un «salt endavant inqüestionable» cap a una transició energètica justa «després d’anys que no havia estat una prioritat».
«Com a Govern, en la sequera, ens ha tocat posar al dia el país i fer la feina que restava per fer després d’anys de manca d’inversions per endeutament de l’ACA o per una austeritat mal entesa d’altres governs», ha afegit.
El president de la Generalitat ha separat les herències del passat de les «responsabilitats d’avui» que corresponen al Govern. «Les assumim en la seva totalitat», ha assegurat. I, en aquest sentit, ha anunciat que els pressupostos per al 2024 que s’estan negociant amb els grups preveuen una inversió de 1.054 milions per fer front a la sequera.
Malgrat aquesta inversió prevista, Aragonès també ha dit que no vol enganyar ningú i que, si no plou, vindran «mesos complexes i moments complicats». Per fer-hi front, el president ha assegurat que el Govern buscarà una solució per a cada problema «treballant conjuntament». I, en aquest context, ha fet una crida a «deixar de banda els interessos de part» així com «saber escoltar i construir consensos».
I concretament, en l’àmbit parlamentari, Aragonès ha demanat els grups que es pugui compartir un «mínim del fons del debat». Per fer-ho, ha receptat rigor, sentit de país, visió de futur, coherència i confiança.
Per la seva banda, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha assenyalat que l’executiu ha treballat de manera “planificada” i “quirúrgica” en la gestió de la sequera, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini. Així, ha reivindicat les línies d’actuació i inversió previstes per augmentar la producció d’aigua mitjançant les dessaladores de la Tordera i Foix, la regeneració o la recuperació i construcció de pous, entre altres. També ha remarcat els ajuts a determinats sectors i municipis i ha recordat que s’està treballant per “flexibilitzar” el règim sancionador perquè és tingui en compte “qui està fent els deures i qui no”.
Lluita contra el canvi climàtic: “La nostra salut està en joc”
Durant la primera part de la seva intervenció, Mascort ha subratllat la “necessitat” de continuar amb una política “d’adaptació i mitigació” del canvi climàtic. “La nostra salut està en joc”, ha advertit tot fent una crida a “construir consensos”. Així, ha assegurat que l’obligació és “dissenyar un futur per a tots” davant d’episodis de temperatures extremes, onades de calor o períodes secs molt llargs.
En aquest context, ha defensat que no es pot caure en el “catastrofisme” i que cal actuar amb “responsabilitat”. El conseller ha apel·lat als grups parlamentaris a ser “coherents” i no desviar-se del full de ruta dibuixat per la llei de canvi climàtic que van votar i va ser aprovada el 2017. Ha mencionat, per exemple, l’impost d’emissions portuàries als grans vaixells.
En relació als espais naturals, ha destacat el compromís de posar l’Agència de la Natura en marxa aquesta legislatura i ha defensat la protecció dels espais naturals més enllà de “tanta declaració i poca execució”.
Sobre la qualitat de l’aire, Mascort ha dit que és “imprescindible” reduir la contaminació al conjunt del país i ha defensat l’eina del pla de la qualitat de l’aire, que inclourà tot Catalunya i englobarà totes les partícules contaminants. El conseller ha destacat els “molt bon resultats” de la ZBE i ha confiat que el Govern es posarà d’acord amb els municipis de l’Arc Metropolità.
