«M’heu engalanat amb les millors vestimentes, m’heu portat en seguici popular pels carrers del poble, heu llegit el meu testament, m’heu cremat.Però us aviso que l’any vinent tornaré! I ara ja podeu anar a sopar sardines i arengades!».
Amb aquestes paraules es va acomiadar el Rei Carnestoltes a Santa Oliva. La tradició diu que ara ve el temps de Quaresma.
L’Associació per a la Difusió de la Històriade Santa Oliva (ADHSO), manté la tradició de l’enterrament tal i con es feia fa dècades amb un seguici popular. Santa Oliva és dels pocs pobles del Penedès que ha conservat memòria d’aquesta tradició i l’ha recuperat.
ADHSO explica que l’Enterrament de la Sardina és un costum tradicional i força antic. «Algunes interpretacions ens parlen de si la «sardina» fa referència a la minsa espina del porc un cop s’havia menjat i aprofitat tot el que l’animal dóna pel rebost de casa».
.
.
.
.
L’entitat afegeix que «d’altres històries expliquen que el Dimecres de Cendra es sortia al «defora» a dinar i en acabat s’enterrava una arengada (o sardina) allí on s’havia fet l’àpat». Altres fan referència als atributs dels «Carnestoltes» després d’uns dies de gresca i excessos, tot pensant que el temps de Carnaval finalitza i comença un període d’abstinència i contenció.
L’entitat que preserva tradicions històriques deSanta Oliva recupera aquestes maneres de fer despenjant el Carnestoles i un grup de «ciutadans de moral solvent» i les màximes autoritats del poble l’acompanyaran en seguici pels carrers. Al arribar al costat del castell es crema al Rei Carnestoltes.
Va ser la matinada del Dijous Gras, el rei Carnestoltes aparegué penjat sobre els carrers del poble. Una setmana dessprés es despenja per ser cremat.
