Després de la intensitat d’aquests dies la ciutat de Valls vivia les últimes hores de la seva Festa Major de Sant Joan. Els vallencs i les vallenques gaudien dels darrers actes que hi havia programats, tot i que el cansament acumulat, i la xafogor que ahir ja era present.
El matí, entrant ja al migdia, els Gegants de Valls sortien de l’Ajuntament del municipi, i anaven en cercavila fins a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó, al passeig dels Caputxins. Allí l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, renovava el vot del poble en nom de la ciutat i a més hi havia un ofici. És un ritual que es fa cada any dedicat a la Mare de Déu que a l’època Medieval la van trobar a la soca d’un lledoner, i es fa una encesa de llum simbòlica. Les gralles que hi havia allí present van tirar endavant un toc d’ofertori que va sonar després que Farré fes la renovació del vot. Així es commemora la troballa que es va fer l’any 1366.
Durant el recorregut de la cercavila hi havia diverses persones, tot i que menys afluència que altres dies, ja que no era festiu. Tothom coincidia a explicar que estaven molt cansats, però molt contents per com havia anat la festa, i com havien pogut gaudir d’aquests dies.
Un cop acabat l’Ofici els gegants ballaven just al davant la Parròquia, que havien estat esperant d’ençà que havien arribat, i tornaven cap a la plaça del Blat, també amb un recorregut amb força espectadors, i feien l’última balladeta, ja per acabar la seva particular Festa Major.
El moment dels més petits
Més enllà de la renovació del Vot del Poble, ahir, també va ser el moment dels més petits. L’àliga petita va sortir al balcó ja al matí, i era un preludi de tot allò que havia de passar. Ja quan s’apropava la tarda arribava el protagonisme de tots els infants de Valls.
És un moment d’aquells que mostren que la festa està viva, i que hi ha relleu generacional per anys. I és que el Drac petit i el Ball de Diables eren els que obrien pas, i tenien diferents components. La canalla de les dues colles castelleres: la Colla Joves Xiquets de Valls, i la Colla Vella Xiquets de Valls, eren els primers a fer la seva demostració a la plaça del Blat. Uns executaven un pom de dalt, mentre que els altres un pilar de 3 que entraven caminant fins davant l’Ajuntament. Les dues colles ensenyaven el múscul d’un dels seus béns més preuats; la canalla.
Després dels castellers, i les castelleres, i els elements de foc era el torn de les bèsties; els gegants, l’os, o el basilisc. Tots ben acompanyats per diferents nens i nenes. Acabaven els balls, que també feien veure un bon estat de forma. Un cop sortien de la plaça del Blat, es dirigien cap al carrer la Cort, i el Pati.
Els encarregats de tancar el seguici petit era l’aligueta que sortia des de la porta de l’Ajuntament de Valls. Un cop acabat el recorregut cada element feia la seva balladeta, igual que els grans el dia de Sant Joan. Per acabar, feien una balladeta conjunta. Tot plegat, no s’allargava més de dues hores, i hi havia una estona per poder sopar abans del final de festes.
A les nou de la nit, ara ja sí, es posava punt final a la Festa Major. Es feia a través del Correfoc que començava al Pati. Era l’últim acte de Sant Joan, que permetia que tots els vallencs i les vallenques s’acomiadessin de deu dies molt intensos i ple d’actes. El correfoc s’allargava fins a les onze de la nit, quan després es donava pas al piromusical final.
Amb el piromusical finalitzat es tornava a posar el comptador a zero, per anar descartant dies, fins a arribar al Sant Joan de l’any que ve. Així es tancaven aquests dies que han deixat un molt bon gust a tothom, i que han omplert els carrers de persones.