Quina relació han tingut els humans amb les plantes al llarg de la nostra història? Precisament això intenten divulgar des de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a través del seu projecte ARCHBOTANIKA. Així com explica Ethel Allué, coordinadora de tot aquest projecte, i investigadora de l’IPHES, dins tot això també investiguen «l’energia del passat, que bàsicament és la llenya», apunta, i afegeix que la intenció és explicar com els humans en el passat «utilitzaven aquests recursos energètics». En un moment, quan comença l’agricultura i la ramaderia, també utilitzen els excrements dels animals, especialment el de les vaques. Això es feia sobretot en llocs on hi havia escassetat de llenya, perquè «hi ha zones més desèrtiques».
En tot això, hi ha una participació important del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí. Tot aquest projecte es fa fent estades en diferents punts d’arreu del món, i a través d’intercanvis entre investigadors. Hi participa una universitat de Sri Lanka, que són illes, i també la Universitat de les Illes Balears, amb el Jardí Botànic de Sóller. La investigadora apunta que d’ençà que els humans van arribar a Mallorca «es troba una vegetació molt similar a la d’ara, però ha canviat la fisonomia del paisatge». L’últim objectiu de tot això, és crear un recurs educatiu que serveixi per explicar el tema dels combustibles, la vegetació, el carbó, les fustes, a centres escolars d’aquí, de Mallorca i de Sri Lanka.
Això farà que ho hagin d’adaptar a cada indret, parlant de fustes locals, de cada lloc, i es compararan entre elles. Així podran aprendre com són, què s’estudien, què pots treure’n i quines s’utilitzaven al passat. I és aquí on participa la cooperativa els Corremarges, de l’Espluga de Francolí. Així com apunta Allué ja tenen molta experiència i els servirà molt per crear i generar aquests aprenentatges entre els més petits. Així doncs, les seves activitats encaixa plenament amb els objectius generals del projecte i permetran assentar les bases d’aquests nous materials didàctics plantejats.
Tot aquest projecte és finançat per la Unió Europea, i el principal objectiu és estudiar la gestió del combustible en el passat, especialment en contextos tropicals i, alhora, facilitar l’intercanvi de coneixement i del personal investigador i tècnic entre les diferents institucions participants.
El projecte ARCHBOTANKA, implica a una vintena de persones (estudiants de doctorat, investigadors postdoctorals i sèniors, tècnics i membres d’entitats no acadèmiques) procedents de la Universitat de les Illes Balears (Palma), de la Unitat Mixta de Recerca Archéozoologie et Archéobotanique - Sociétés, Pratiques et Environnements (UMR 7209) del Muséum National d’Histoire Naturelle (París, França), de la Universitat de Peranediya (Peranediya, Sri Lanka), del MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals, Sóller) i la cooperativa Els Corremarges (La Sala de Comalats, Tarragona).
La investigadora ha explicat que és difícil saber com eren les plantes, molts anys enrere, ja que no se’n troben restes, ni similars, però es tenen indicis, es pot saber si hi ha hagut combustió o foc.
