Montblanc tancava aquest diumenge el primer cap de setmana festiu de la 37a Setmana Medieval i ho feia ple a vessar de persones que visitaven la vila ducal. Moltes van anar-hi a la tarda per veure en directe l’entrega de la rosa, un dels actes més emblemàtics i significatius del programa. Tal com va ser l’any passat, l’espectacle es va dur a terme a l’exterior de la muralla, al Foradot.
A les sis de la tarda, la comitiva de personatges de les cinc cases nobiliàries de la ciutat –els Veguers, la casa Alenyà, la casa Vilafranca, la casa Gener i la casa Reial– van començar a desfilar entre el públic. Ho van fer acompanyats dels grups de cavallers i donzelles, els balls de banderes, les dúcties, les faranduleres, els bufons i els diferents grups musicals.
A l’escenari, els esperaven els seus trons, situats davant la presència d’un gran drac i d’un roser de grans dimensions. L’últim a arribar va ser Sant Jordi, pujat damunt d’un cavall guarnit amb la seva bandera. En aquest moment, va entrar en escena la rosa de Sant Jordi, qui va cobrar vida per narrar la història de la seva entrega, tal com ella la va viure.
«Aquesta història mai ningú l’ha explicat des de la meva mirada», va dir la rosa. I va continuar: «Vaig néixer de la maldat més profunda, obrint-me pas a la vida a través de la sang del drac. La malícia i la tristesa van regnar a Montblanc durant molt de temps, fins que un dia, un heroi i la princesa, van acabar amb tot allò que tant patiment havia causat a la vila de Montblanc. I de la sang del drac en naixia un roser».
El moment més esperat
Sant Jordi va agafar una flor del roser i la va entregar a la princesa. Aquest lliurament a la filla del Rei i la Reina va ser celebrat per membres de tots els estaments socials del poble, i la família reial i els nobles van decidir organitzar un gran festí en honor a la gesta i als vencedors.
Grups de balladores van oferir petites actuacions de danses medievals en honor als enamorats i, seguidament, les cases nobiliàries van fer una representació del Ball dels nobles, on la princesa i el cavaller Jordi també van prendre-hi part.
El personatge de la rosa va assegurar que el drac va deixar-li part de la seva malícia: les espines. I tal com diuen: «Si vols la rosa, t'hauràs de punxar». Però en aquest cas, tothom té les seves pròpies imperfeccions: «Com jo, les persones també en teniu d’espines, imperfeccions que us fan ser qui sou: reals i únics –va comentar la flor–. Tots tenim una història i una identitat, i és gràcies a les meves imperfeccions que puc recordar cada dia la bellesa del meu naixement i la fortalesa que porto a dins».
Per això, cada any, quan arriba Sant Jordi, les roses tornen a reviure per omplir les cases i els carrers de pobles i ciutats de Catalunya. Tot i que, no ho fan soles. El dia 23 d’abril, els seus companys inseparables són els llibres. I per Montblanc, Sant Jordi és més que una diada, és un dia únic i especial, perquè Anna de Valldaura i Joan Amades van situar i deixar escrit que la Llegenda de Sant Jordi tenia el seu bressol a la capital de la Conca de Barberà.
Per cloure l’acte, diversos participants de l'espectacle es van fer entrega de roses i llibres. Petits i grans, joves i cavallers, nobles i vilatans, bufons i ballarins, tots i totes van compartir l’amistat i l’amor que aquesta tradició porta dins.
Amb tot, el cavaller Sant Jordi va recordar que «no només és avui quan s’ha de demostrar amor. Es pot demostrar cada dia amb petons, abraçades i fins i tot paraules». La rosa va afegir: «Avui i cada dia, celebrem l’amor cap a nosaltres mateixes i cap als altres». Així doncs, ara només cal fer cas a la flor vermella i que aquest Sant Jordi estigui ple d’actes i gestes com la que Sant Jordi i la princesa van viure.
