«Sempre hem estat una gran família. Antigament érem el barri que feia més festa de tot Valls. Lamentablement, molts veïns veterans han marxat i això s’ha anat perdent». Amb aquest relat, el president de l’Associació de Veïns dels Pisos de Clols, Cristian Recasens, fa un resum del passat i el present del barri. I el futur? «El veig amb optimisme. Volem recuperar les activitats que es feien abans per tornar a fer pinya i millorar la qualitat de vida dels veïns», explica al Diari.
Els Pisos de Clols és un dels barris de Valls que es troba a la perifèria de la ciutat, lluny del centre i dels serveis essencials, tot i que, a poc a poc, se’n van incloent. Per davant dels blocs on resideixen els veïns passa la transitada N-240 i també la carretera que va a Puigpelat.
El barri es va fundar fa unes sis dècades i en Cristian és el cinquè president al capdavant de l’entitat. Quan va entrar a la junta, fa dos anys, va esdevenir el més jove de Catalunya, amb només 18 anys.
Va agafar el relleu d’en Jordi Targa, nomenat vallenc de l’any per la seva tasca en favor de la ciutat i que va presidir l’entitat durant quasi vint anys. Va aconseguir importants millores pel barri, com la renovació de les façanes dels pisos, entre d’altres reivindicacions històriques. «De petit, sempre m’agradava ajudar al Jordi i quan em va proposar que fos president, no m’ho vaig pensar gaire», assegura en Cristian.
El barri es concentra bàsicament en la zona d’habitatges, formada per 110 pisos, dels quals «en una seixantena s’hi viu legalment i la resta estan buits o amb okupes», explica Recasens.
«La població que hi resideix és molt gran. També hi ha gent estrangera. Podríem dir que dels veterans queden una trentena de persones». A banda dels blocs de pisos, hi ha un ampli descampat que serveix com a aparcament, un camp de futbol, dos locals socials, un centre cívic i un casal propietat de l’església -força abandonat-. «Des de la junta tenim un projecte per a remodelar-lo en quatre fases i donar vida a aquest local».
Aquest barri pot presumir de la singularitat de tenir una església amb el campanar més petit de Catalunya. «També tenim una botiga -que actualment està tancada-, un parc infantil i un nou parc de salut», afegeix en president dels veïns. A més, actualment, el barri ha estrenat un nou equipament que s’espera que a més de donar servei a les famílies que ho necessiten, sigui un revulsiu per dignificar aquesta zona de Valls, com és el nou centre de dia. Ha obert portes fa algunes setmanes en unes naus on antigament hi havia activitats de la Fundació Ginac. «És un bon projecte pel barri ja que millora la seva infraestructura», afirma el president de l’associació de veïns.
Reptes a assolir
Tot i aquest nou equipament, els Pisos de Clols tenen una assignatura pendent que «té a veure amb la seguretat i la neteja», segons explica el president de l’associació. «Sempre tenim problemes en aquests dos aspectes. S’ha anat lluitant molt perquè vinguin a arranjar els jardins i sovint ho hem de fer des de la junta directiva. A més, som l’únic barri sense reg automàtic», manifesta.
Pel que fa a la seguretat, «crec que si fessin un rànquing dels barris de Valls, estaríem dels primers perquè tenim problemes de robatoris, vandalisme o intents d’okupació. Necessitem més presència policial», reclama Recasens.
A banda d’aquestes reivindicacions de caràcter més urgent, els veïns del barri volen recuperar aquell esperit d’anys enrere, que s’ha anat apagant, i que els feia ser el barri més festiu de Valls. «Abans fèiem dinars i venien totes les famílies. Ens ajuntàvem 300 persones. Ara en som una trentena. Volem remuntar aquest aspecte, però costa estirar de la gent», assegura. Per tant, un dels reptes actuals de la junta de l’entitat és retornar al barri les activitats, «abans fèiem esplais, excursions. Volem tornar a fer això i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes», conclou en Cristian.
Ganes no en falten i la junta actual, a més de tenir gent jove i amb empenta, també combina l’experiència de veïns de totes les edats que volen fer que el barri retorni als seus orígens i a aquelles èpoques d’esplendor. Conscients que les subvencions per arranjar infraestructures o millorar l’entorn són escasses, esperen que poc a poc puguin tornar a treure el cap i recuperar la familiaritat d’etapes passades. A més, la pandèmia tampoc ha ajudat a dur a terme aquests projectes de trobades amb la gent del barri però de mica en mica es volen anar reprenent totes les activitats que es puguin.
