El Montmell és el sostre del Baix Penedès i, a diferència de la majoria de les zones d’aquesta comarca costanera, destaca per ser un indret predominantment muntanyós. El Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès (Geven) ha culminat la primera part d’un projecte a l’espai natural protegit Montmell-Marmellar, en què s’han centrat a obrir prats i cultius, entre d’altres accions.
La iniciativa preveu «recuperar espais antigament conreats o utilitzats com a prats de pastura que a poc a poc van tancant-se a causa de l’abandonament de les terres agrícoles», explica la tècnica de projectes de l’associació, Maria Figueras. D’altra banda, també vol recuperar algunes varietats autòctones de fruiters i portar a terme un «pla de pastures», per gestionar l’entorn de la finca.
Concretament, la iniciativa s’està portant a terme a les finques del Celler Can Marlès, en una col·laboració dins del projecte comarcal ‘Custòdia Baix Penedès’. Segons comenta Figueras, les accions s’han centrat en les finques de Torrussolla, un gran mas habitat fins als anys 50, que compta amb diversos prats i bancals delimitats per elements de pedra seca.
El projecte d’actuació ha tingut lloc a les finques de Torrussolla, un mas del Montmell
En primer lloc, s’ha portat a terme la reobertura de prats herbacis i antics conreus, respectant els arbres i elements més singulars. «Amb aquesta acció es trenca la continuïtat entre masses forestals, donant més resiliència davant dels incendis, i es creen més hàbitats que permeten millorar la diversitat de fauna», assegura la tècnica del Geven, qui també apunta que s’ha creat un arborètum de varietats autòctones de fruiters, on s’han plantat 20 exemplars.
Recuperar fruiters autòctons
Els membres del Geven han localitzat diversos fruiters plantats fa anys amb «característiques interessants». «El fruit de les pomeres, que és el principal objecte de conservació del projecte, és petitó i àcid, molt diferent de les varietats comercials actuals», manifesten des de l’entitat.
Amb tot, encara desconeixen de quina varietat es tracta i per aquest motiu estan realitzant una «prospecció etnobotànica», on fan entrevistes a persones que hagin viscut a la finca o a la zona d’actuació entre la dècada dels anys 50 i finals del segle XX.
L’arborètum és com «un museu d’arbres», en el que s’intenta conservar i preservar algun aspecte d’aquelles espècies. Per fer-ho, han plantat peus de pomeres que més endavant s’han empeltat amb branques dels exemplars de varietats tradicionals que es volen conservar, perquè a poc a poc van quedant en desús. En aquest sentit, Figueras assenyala que «la idea no és fer un camp productiu, sinó un petit relicte on es conservin aquestes varietats, creant un mosaic divers de paisatge».
L’últim objectiu de la iniciativa és portar a terme un pla de pastures per a la gestió forestal
A més a més, a la finca s’hi troba una alzina de grans dimensions que està rodejada per un marge de pedra seca. Des del Geven subratllen que es tracta d’un exemplar que compleix els requisits per a ser declarat arbre monumental i ja han iniciat els tràmits per fer-ho realitat. En últim terme, el projecte a Can Marlès contempla el desenvolupament d’un pla de pastures, en què s’utilitzaran ramats per a fer la gestió forestal i el manteniment dels espais oberts.
Els usos del sòl
Des de l’entitat ecologista recalquen que, segons l’últim Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya del 2020, la principal causa de biodiversitat al territori és el canvi en els usos del sòl. «El canvi en la manera de viure de gran part de la societat, la pèrdua de la pagesia i l’èxode rural són algunes de les principals causes –destaquen–. Promoure projectes que recuperin i restaurin el patrimoni agrícola existent és fonamental per preservar la salut dels nostres ecosistemes i paisatges».
Amb tot, a banda de les espècies vegetals també hi és present molta fauna –des d’aus rapinyaires com l’òliba fins a espècies pratícoles com papallones o alguns rèptils i rosegadors–, que es veu amenaçada per la desaparició d’aquest tipus d’espais.
Aquest projecte, que compta amb finançament de CaixaBank, és a llarg termini. Així doncs, en els pròxims mesos «s’intentarà ampliar la zona recuperada, incrementant els bancals que s’han reobert i el nombre d’arbres, i implementant el pla de pastures». També continuaran fent activitats d’educació ambiental i divulgació per a donar-lo a conèixer.
