Les imatges nevades semblen difícils de creure. Tant és que ara sigui estiu, a l’hivern tampoc hi ha la neu que s’havia vist fa temps. No només la meteorologia ha canviat. Els costums, les feines, el menjar o la vida mateixa han patit milers de modificacions i sovint ja no recordem com vivien els nostres avantpassats.
Enriqueta Vives no vol deixar perdre tots els records de Mas d’en Bosc, una pedania de masies dispersades a la part alta de Vila-rodona (Alt Camp). És per aquest motiu que emmagatzema vivències a través de la paraula escrita. Enguany ha publicat el seu tercer llibre, un projecte que tanca una trilogia sobre el lloc que la va veure néixer.
«Personalment, m’agrada molt cuidar les coses d’abans i vaig recollir tot el que jo recordava i tot el que la gent gran m’anava explicant –diu–. El primer llibre, que va ser el 2015 i es deia Serralada, va ser com un tanteig», però assegura que van quedar moltes coses en el tinter.
«M’agrada molt cuidar les coses d’abans i en aquest cas vaig recollir tot el que jo recordava i tot el que la gent gran m’anava explicant»
Uns anys més tard va arribar la segona part de la història, Terra d’abans, on l’Enriqueta va pensar que aquesta seria l’obra que tancaria el cercle. Amb tot, van anar sortint més veus i es va animar a treure el tercer volum, el que té més pàgines de tots. «Aquest sí que és l’últim, perquè ja no hi ha més temes», afirma somrient. Vent de llebeig és un recull molt important de la manera de viure, de les tradicions, costums i llegendes d’aquestes masies escampades al peu de la muntanya del Montmell, a finals del segle XIX i sobretot del XX.
Una de les coses en què l’Enriqueta ha volgut incidir és en com vivien les persones d’aquella època. «Tenien una vida i un treball que eren durs, però acumulaven moltes experiències i sabien fer un munt d’oficis». Les famílies eren de vuit o nou persones i tots convivien plegats en una mateixa casa amb els avis i els oncles. A l’hivern, es reunien davant les llars de foc i la gent gran explicava històries de molts anys enrere.
«Aquesta vida la vaig viure fins que vaig marxar a estudiar a Barcelona i em va semblar que era important recopilar-ho perquè no es perdés»
Vives encara se’n recorda de moltes d’aquelles anècdotes, perquè va estar a Cal Pujolet –la seva casa pairal– fins als 25 anys. «Aquesta vida la vaig viure fins que vaig marxar a estudiar a Barcelona i em va semblar que era important recopilar-ho perquè no es perdés». De fet, una de les millors maneres de no oblidar, és plasmar les idees en una fulla de paper. Això és el que va anar fent ella, amb l’ajuda també de veïns i veïnes que aportaven les seves experiències personals.
Vivències comunes
Hi havia 20 o 30 masies i totes estaven habitades. L’Enriqueta les descriu com «un petit poble dispersat amb molt de veïnatge». Amb tot, la vida no era fàcil. Vives destaca que la gent havia d’anar a peu o amb carros, i que quan feia una gran nevada, els veïns de Mas d’en Bosc quedaven incomunicats durant un mes.
Una altra de les vivències que la va impactar i que recull en el seu llibre és la presència de llops a la serralada del Montmell a finals del 1800. «Els llops es van acostumar a menjar carn humana i la població es va multiplicar. Assaltaven corrals i les persones no podien anar soles pels camins de nit per si les atacaven. Això va durar molts anys i la gent es va defensar com va poder».
«La vida a les masies no hi és en cap lloc, això només es recull de viva veu»
Malauradament, durant la dècada de 1950 hi va haver molta migració, perquè el jovent no tenia maneres de guanyar-se la vida. Amb tot, anys més tard han retornat a Mas d’en Bosc o s’hi han instal·lat famílies nouvingudes. De fet, Vives ha volgut parlar també en aquest tercer llibre sobre els descendents d’aquells avantpassats que vivien als masos.
L’Enriqueta creu fermament que les seves històries de caràcter local són «molt de la terra» i que no es poden trobar enlloc. «La vida a les masies no hi és en cap lloc, això només es recull de viva veu».
Aquest recull ha permès conèixer de primera mà una vida no tan llunyana i molt important de conservar-ne el record. Un record que es pot sentir a través de les pàgines del llibre, que fan olor dels temps passats al Mas d’en Bosc.
‘Vent de llebeig’ és el tercer llibre d’Enriqueta Vives sobre Mas d’en Bosc, pedania de Vila-rodona. Abans, va escriure ‘Serralada’ (2015) i ‘Terra d’abans’ (2019).
