Els avis i àvies de la residencia Llar Conca de Barberà, a Montblanc, han rebut el matí d’aquest dimecres, 5 de març, la visita de la Nuka. És un robot amb aparença de cria de foca que es pot agafar i acariciar i ella mou les potes, la cua, obre i tanca els ulls i emet algun so. Ara, estarà amb ells a diari durant aproximadament un mes. I és que forma part del projecte MyRobot, una iniciativa del Departament d’Antropologia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que vol estudiar l’impacte d’aquest tipus de robot de companyia en persones grans i, especialment, amb demència.
«L’objectiu és veure com podem millorar les interaccions i les relacions amb persones grans i amb demència en els centres residencials a través de la robòtica», explica Blanca Deusdad, investigadora del Departament d’Antropologia i Treball Social de la URV i coordinadora del projecte MyRobot. Com detalla, fins ara s’ha estudiat molt la robòtica des d’un punt de vista tecnològic i les interaccions entre l’humà i el robot. També els robots socials o de companyia, que són els robots que mirem més des del punt de vista més terapèutic. «Però el que està poc estudiat és aquest tipus de robot com una eina social, d’interrelació i comunicació... I això és el que veurem», relata Deusdad.
Els residents de la Llar Conca de Barberà estaven tots informats de l’arribada de la Nuka, i quan el robot ha estat presentat ‘en societat’ ha despertat molt d’interès, ja que els avis desconeixien exactament la seva aparença. «Prèviament hem fet unes enquestes per saber què esperaven d’un robot», relatava Tània, investigadora. Molts imaginaven que seria de tipus assistencial, però el que no esperaven és que tingués forma d’animal.
El robot té diferents sensors pel cos, les potes i la cara i fa diferents moviments, mou el cap, obre els ulls, grinyola, «però no és 100% previsible», comenta Deusdad. El tacte és «molt agradable», fugint de la idea de robot més enllaunat i fred. El model de Nuka va ser desenvolupat als anys 90 per Takanori Shibata, de l’Institut d’Investigació de Sistemes Intel·ligents del Japó, i va ser dissenyat com una foca «per evitar el rebuig que a vegades genera si s’assembla massa a alguna cosa real», detalla la coordinadora del projecte MyRobot, Blanca Deusdad.
«És una iniciativa molt maca», comentava la Maribel, familiar de l’Albert, resident de la Llar Conca de Barberà. Tots dos ho veuen com una bona eina d’interacció. De fet, molts avis i àvies, quan han tingut l’oportunitat d’agafar i acaronar la Nuka parlaven amb el mateix robot, l’han acariciat i, després, comentaven que havien tingut una «sensació agradable».
La planificació dels propers dies és realitzar cada matí una mitja hora de sessió amb persones amb demència avançada en grups de dos o tres persones. Després, també es farà una hora de relació amb residents amb demència lleu i també amb persones grans. Durant les sessions, els investigadors faran observació de com reaccionen els residents amb el contacte del robot, a més de recerca qualitativa a través d’entrevistes. «A les tardes, també veurem la relació quan venen familiars, per veure si pot ser una eina de comunicació, que faciliti les relacions», explica Deusdad, que detalla que primerament es faran sessions durant 15 dies i, després, 10 dies més.
Passat aquest mes a la Llar Conca de Barberà, el projecte continuarà a altres residències: tres més de catalanes (a Sant Pere de Ribes, Tortosa i Riudoms), dues d’Extremadura, una de València i una altra de Valladolid. A més, s’està mirant si l’estudi es pogués ampliar. «Així, tindrem una mostra més àmplia», recalca Deusdad. Amb els resultats de l’estudi, l’objectiu és fer recomanacions per la utilització d’aquests robots a nivell públic.
Des de la residència Llar Conca de Barberà, la seva directora, Carme Castelló, explica que la interacció amb la Nuka és similar a la teràpia que ja realitzen amb gossos. «Cada vegada tenim residents més grans i amb més dependència i un dels problemes és la comunicació», relata, per la qual cosa espero que aquesta nova iniciativa «ens faciliti aquesta comunicació».
El projecte està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i compta amb el suport del departament de Drets Socials i Inclusió. Per això, la primera prova pilot s’està fent en un centre públic. Compta amb un pressupost de 90.000 euros, que ha inclòs la compra de diversos robots, cadascun dels quals val, aproximadament, 6.000 euros.
