La Vall de Lladrons és un espai de gran valor mediambiental a Montblanc. Molt visitada pels practicants del senderisme i sovint una nova descoberta per als caminadors. Diumenge es va dur a terme una ruta ecoturística d’interpretació d’aquest indret, de la mà de la montblanquina cooperativa Reboll, en col·laboració amb el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà.
A les nou del matí, una quinzena de participants, prenent com a punt de sortida i de tornada l’ermita de Sant Josep, van dirigir-se cap a la Vall. Entre el grup, montblanquins i d’altres localitats, com ara Sarral, l’Espluga de Francolí o Puigpelat, amb l’objectiu de conèixer i conèixer millor aquest espai natural, sota el guiatge d’Enrique-David César Hernández, biòleg i Núria Foguet, ambientòloga.
Al llarg de l’any s’organitzen diverses caminades a la balma de la Vall, amb un recorregut de gairebé quatre hores de durada, però en aquesta ocasió «s’ha reduït l’itinerari per fer-lo més assequible a tothom, pel que fa a la durada i desnivell», explica Joan Cartañá, portaveu del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà.
Pel camí hi hagué ocasió d’observar la fauna del paratge, com és el cas dels ocells: l’oreneta cua blanca o el pinsà, escoltar els seus cants i, fins i tot, sobrevolar de l’aligot, l’au rapinyaire, amb les corresponents explicacions d’Enrique-David César.
També es va fer parada davant el Molí de Dins, nom amb què és conegut el molí fariner d’origen medieval en ruïnes que a l’antigor havia funcionat accionat pel corrent fluvial del barranc. Paradoxalment, fa pocs dies es va ensulsir una de les parets de l’edificació, just quan fa cosa d’un mes que l’Ajuntament de Montblanc acaba de tancar un acord per a l’adquisició de 46 hectàrees de terreny en el qual s’inclou l’esmentat molí, «que en un futur podria ser catalogat amb la finalitat de rehabilitar-lo», va comentar Núria Foguet.
Així que hom s’endinsa a la Vall percep el canvi que es produeix en la vegetació, on el pi desapareix per donar pas a plantes i arbres de ribera, amb una frescor que tothom agraïa en la jornada calorosa d’ahir, diumenge, emplaçat al vessat obac de la muntanya. Galzerans, grèvols i moltes més espècies vegetals conformen aquest verger que troba els punts més màgics en la mateixa font de la Vall o de Jesús i la cascada que es troba sender amunt, amb un estimable cabal d’aigua, malgrat la sequera que s’està patint i que, segons el testimoni d’algun dels caminadors «s’havia estroncat setmanes enrere».
No hem d’oblidar que l’aigua provinent dels barrancs de la Vall i de la Pascuala abasteix actualment, en part, l’aigua de boca a la vila ducal, per bé que majoritàriament des de ja fa un parell de dècades se subministra del Consorci d’Aigües de Tarragona.
El que sí que es va poder constatar és la qualitat mediambiental de la Vall, amb una rica vegetació i la pervivència dels aqüífers. El fet de ser hàbitat de salamandres, amfibis i rèptils «és l’indicador inequívoc de la bona salut de la Vall», comentaven els guies.
Els participants a la caminada es van mostrar força interessats, i sovint entesos, entorn de tot allò que envolta el medi natural, la seva flora i la fauna. Algú dels assistents es va declarar admirat per la bellesa i l’encant de la Vall, aquest indret situat a la porta de la serra de Prades, com per exemple el cas de la Carme, una espluguina «que havia sentit parlat de la Vall i mai havia tingut ocasió de descobrir-la», per afegir que «m’enduc una grata sorpresa per tanta natura, posada en valor per unes encertades explicacions que faciliten la seva interpretació».