«És un lloc molt tranquil. M’agrada el meu barri, jo m’ho he passat molt bé sempre. Però últimament tot ha anat a menys». Així és com Dolors Sierra, presidenta de l’Associació de Veïns de Mas Clariana, relata l’evolució del seu barri. Situat als afores de Valls, és un dels barris més grans de la ciutat, tant en extensió com en població. A tocar de la C-37, la connexió amb el centre de la ciutat és ràpida.
El barri es va començar a construir l’any 1995 i el projecte es va crear per fases. Les primeres sis cases van ser les del carrer Romaní, on van poder començar a habitar les primeres sis famílies del barri el 1996. Després, durant el temps i fins al 1998 es va anar acabant de construir, arribant a ser unes 42 famílies. Just en aquell moment el grup de veïns va decidir fer un sopar per conéixer-se millor i va sorgir la idea de la creació de l’associació de veïns. Sent el primer president Salvador Márquez, Mas Clariana es va convertir en el barri més jove de Valls el 1999. També en aquell any es va fer la primera flama del Canigó. Aquell estiu, a finals de juliol i principis d’agost, es va fer la primera festa major, amb un sopar multitudinari amb més de 200 persones.
I 22 anys després, el barri ha canviat. Compta amb més de 200 famílies que hi habiten i 124 socis. «Hi ha molts socis, la gent paga la quota. Però quan fas una activitat o alguna festa sempre som els mateixos. Costa molt que la gent participi», es lamenta Sierra. «No hi ha la mateixa participació que hi havia al principi. I cada vegada anem a menys», afegeix Salvador Márquez, un dels primers veïns del barri i el primer president de l’associació. De fet, l’ambient general del Mas Clariana ha canviat molt. «Abans anàvem tots a la plaça i hi havia molta unió. Eren les sis de la tarda i sortíem fins i tot amb les cadires per estar tots junts. Però això s’ha perdut molt, ara som un barri dormitori. No hi ha un ambient amb canalla», explica Sierra. «La gent s’aixeca al matí, va a treballar, torna per dinar i després al vespre a casa seva. No existeix la convivència que hi havia abans», afegeix Márquez.
Gran part del problema radica en el fet que no hi ha espais òptims per passar l’estona. La plaça de la Mainada, on se situa un dels parcs infantils del barri, no s’ha renovat des que es va inaugurar el 2001. «Han arreglat coses que s’han trencat, però els gronxadors són els mateixos des de fa 20 anys», relata Márquez. L’atracció principal que té Mas Clariana és la pista esportiva. Gent de tot Valls la visita per passar l’estona fent esport, sigui futbol o bàsquet. Tot i això, les persones que la visiten no són del barri i no creen l’ambient d’unió que hi havia al passat.
Una renovació general
En general, la gran necessitat que té el barri és renovar les seves equipaments, ja que són les mateixes de fa dues dècades. «Hi ha una zona que havia de ser un altre parc infantil, però des dels inicis del barri que no s’hi ha fet res. Al passeig hi falten bancs, ja que estan molt separats uns dels altres i la gent no pot petar la xerrada», manifesta Márquez. També hi ha altres zones que estan abandonades. «Hi ha un altre descampat que havia de ser una escola, però finalment no la van poder fer. Ja que està mig abandonat. El podrien adequar d’alguna manera, per exemple zona d’aparcament o alguna petita arbreda». Tot i que l’objectiu és que els més petits estiguin benvinguts, molts veïns són gent d’edat avançada, per la qual cosa convindria tenir un espai plenament dedicat a ells on poguessin passar l’estona.
Com en tots els barris, sempre s’han organitzat activitats com la flama del Canigó, caminades, bicicletades o per Nadal el Tió i els Reis Mags. Però a mesura que passa el temps, tenen menys afluència de gent. Tot i això, un dels moments més especials de Mas Clariana és la festa major. «N’hem tingut de molt maques, era un no parar de dijous a divendres. Vam arribar a portar un tobogan d’aigua de 75 metres. Amb sopars, bingos i altres activitats. Hi havia un molt ambient, estàvem molt units», explica Sierra. La pandèmia ha fet que tot s’aturi i aquest any no s’ha pogut fer res. El repte actual del barri és que la gent jove s’animi a participar i a organitzar més activitats. «Volem fer un canvi de junta, que gent més jove s’incorpori. Segur que ells volen fer més coses i tenen idees diferents. És bo que entri gent nova i es renovin els aires, però costa molt. Si ningú s’afegeix, al final tot això es perdrà», comenta la presidenta. Només queda l’esperança que la gent més jove prengui el relleu i que l’ambient que hi havia al barri retorni al dels seus principis.
