Avui tindrà lloc una de les novetats d’enguany, el pregó de festes. Es farà de la mà de Marta Galimany, corredora vallenca olímpica a Tokyo i amb mínima per París’2024. Tot i que l’escenari serà la plaça del Blat a partir de les vuit de la tarda, el format és diferents d’allò que estem acostumats, ja que no serà dins l’Ajuntament i tancat, serà fora, i en format entrevista. Galimany està ultimant els últims preparatius de tot allò que vol dir.
Nerviosa per ser la primera pregonera, després d’aquesta recuperació que es duu a terme?
Sí. És cert que quan m’ho van dir em va fer molta il·lusió, però ara que veig que s’acosta el dia em fa respecte, perquè és una responsabilitat. Tinc dues sensacions oposades ara mateix: entre la il·lusió i el respecte.
Com t’ho van proposar? Com et va arribar l’oferiment perquè fossis la pregonera?
Em van trucar des de la regidoria, de Cultura. Em van dir que havien pensat en mi per fer el pregó, com a persona vallenca. I que els feia il·lusió que jo pogués ser la pregonera. Em va agafar així com de sorpresa.
T’ho vas pensar gaire, o ràpidament ho vas acceptar?
A veure no els vaig dir sí de forma immediata, perquè havia de mirar la meva agenda per comprovar que seria a Valls, que no estaria en algun altre lloc per haver de córrer alguna cursa o prova. Tot i això, tenia clar que si estava a la ciutat, ho faria, perquè em feia gràcia, ja que és una cosa que potser només et passa un cop a la vida.
Ja has pensat el missatge que vols transmetre als vallencs i les vallenques durant el pregó? Bé, hi he estat pensant aquests dies, hi he anat donant tombs. Quan estic entrenant, corrents, hi anava pensant (riu). He preguntat inclús a persones properes, perquè em donin el seu punt de vista, per inspirar-me, per donar-me idees. I aquests últims dies ho he anat ordenant tot, i configurant el missatge. Però com bé sabeu és un pregó amb un format diferent, en forma d’entrevista, no m’he de preparar un gran discurs. Crec que serà més natural, no tant preparat.
No sé si ens ho pots avançar una mica?
(S’ho pensa). Jo soc vallenca, he viscut sempre a Valls, i per tant les festes de Sant Joan son com les de casa. Vull que la gent les pugui gaudir tant com ho he fet jo, que tothom s’ho passi bé, i surti al carrer a viure-ho.
Em va molt bé ho diguis, perquè vull saber què és per tu Sant Joan, com a vallenca?
És la festa de la ciutat on normalment, per feina o per estudis, no tens tant contacte amb la gent, però per Sant Joan et trobes a tothom. És el moment de sortir al carrer, gairebé no cal ni pensar on anar perquè ja et porta la gent. A més és com el començament de l’estiu, es respira l’ambient de festivitat. Un record molt bonic.
Quins són per tu els moments de Sant Joan que més t’agraden o t’emocionen?
M’agrada molt trobar-me amb la gent. Jo crec que el moment més important de Sant Joan és la sortida de Completes. La ballada del bestiari, els castells... Després la diada castellera de Sant Joan és molt especial.
Podem dir que a Valls Sant Joan és diferent?
Sí, al final no és només una nit, és la Festa Major de Valls. Llavors ja no és només una revetlla, sinó tots els actes, que duren més d’una setmana, i s’allarguen uns dies més.
Podràs gaudir de Sant Joan, o tens un calendari que et farà descansar més?
Aquests últims anys, sempre ho tinc complicat per gaudir molt de la festa. Intento anar a actes puntuals, i estar amb la família. Però realment no podré sortir tant com m’agradaria perquè estic entrenant pel mundial d’atletisme, i no em puc permetre sortir així com havia fet anys enrere fins a les tantes (riu). Per això per mi també és important fer el pregó, perquè així ho puc viure més.