Eren les set de la tarda, quan es va viure un ambient festiu completament misteriós als carrers de Valls. Els forts redoblaments de la segona Tabalada es van fer escoltar per tota la ciutat, donant pas a l’entrada dels Diables, provinents d’algun lloc tenebrós i desconegut, mentre submergien la ciutat en un ambient propi de les llegendes medievals sobre criatures de l’infern.
Aquest any és la segona vegada que aquests Diables arriben a la ciutat, en el marc de la Fira de Santa Úrsula.
A més, la Tabalada va servir per donar el tret de sortida als actes de foc i per avisar que les forces del mal s’acostaven per sembrar la discòrdia a la ciutat.
Així doncs, entre ritmes i sons eixordadors provocats pels seus enormes tabals, s’obrien pas pels racons de la ciutat, mentre ballaven i botaven alegrement, demostrant la seva presència davant de tots els presents, que miraven amb cares de sorpresa.
Joan Segarra, un dels molts assistents que es trobaven a la zona, es trobava amb la seva família mirant l’espectacle: «La veritat és que fan una mica de respecte. Sobretot amb lo fort que toquen. Intentarem no fer-los enfadar massa», explicava entre rialles.
Encara que, malgrat el que caldria esperar, la gran majoria d’aquells Diables, semblaven inofensius i amigables, i amb els seus balls i rialles van aconseguir donar-li a Valls un aspecte imponent però divertit, segons molts dels assistents: «És cert que al principi els més petits ho passen una mica malament perquè tenen por a que hi hagi foc, però després es queden mirant», comentava una veïna de la zona.
Les colles convidades que van participar van recórrer Valls per després oferir tandes de lluïment i per realitzar finalment una forta i última tabalada.
