Fa molt de temps que es parla del transport públic, de les línies de trens, dels autobusos, i de la connexió entre els territoris. I d’això, però amb un punt de vista molt familiar, i veient què va suposar l’aixecament d’un negoci que va passar de pares i fills tracta el llibre El noi de l’autobús, escrit per Isabel Ullate Valls.
L’autora explica que és una obra que «fa molts anys que s’està cuinant». Plasma tota la història de la companyia Mon-bus, empresa que va oferir un transport de passatgers des de l’any 1890 fins a l’any 2019. La línia que va inaugurar aquesta empresa va ser la de Querol - el Pont d’Armentera - Valls, i passava entre diferents municipis de voltant. Més endavant va arribar fins a Tarragona.
L’autora explica que tot es va començar a tirar endavant arran de la mort prematura de Pau Lluís Monasterio, qui narra en tercera persona tota la història. Mercè Valls, la seva esposa, es va posar en contacte amb Ullate, ja que era la seva neboda, i Monasterio sempre havia volgut la història de la família i de l’empresa.
«Així doncs, estàvem complint amb les seves últimes voluntats», explica l’autora. Hi va haver quatre generacions sobre rodes, i l’organització va tenir tres denominacions diferents: Hispano Pontarriana, Transports Monasterio-Monnic, i Mon-Bus finalment. La història remunta a finals del segle XIX fins a principis del segle XXI.
Un dels objectius que ha tingut l’escriptora, més enllà de contar de primera mà la història de la família i l’empresa, ha estat fer un homenatge al Pont d’Armentera, a l’Alt Camp, el Tarragonès, així com a totes les comarques que van veure vehicles dels Monasterio pels seus camins, i les seves carreteres.
És conscient que inclou «un factor emocional molt important», però la voluntat ha sigut que tothom pugui conèixer aquest passat important per la família, però també pels municipis.
La companyia va començar a oferir els seus transports de passatgers a partir del 1890 i fins al 2019.
Així com indica Ullate l’empresa «va contribuir al progrés social, al desenvolupament socioeconòmic, i cultural de nombroses comarques i poblacions de Tarragona, Barcelona i Catalunya». Aquest fet es deu que va permetre la mobilitat de persones d’un indret a un altre per tot el territori, fins i tot en municipis on en aquell moment era difícil arribar, i de cop va passar a ser més accessibles.
Per poder fer tot això Ullate ha hagut de treballar en tres eixos diferents. El primer ha estat el de documentació i investigació. Reconeix que ha hagut d’anar buscant i trobant documentació primer per poder fer tot l’arbre genealògic de la família, a més de poder posar en context sobre el moment que es vivia, i quan es va desenvolupant l’empresa.
També ha volgut donar-li veu a Pau Lluís Monasterio Figueras, que és el narrador en tercera persona de la història. Així com diu l’autora «un narrador que tot ho sap, i des del més enllà ho explica tot».
I ha pogut parlar, i fer referència a més de 20 testimonis, siguin familiars, amics, o coneguts. Valora molt positivament que totes aquestes persones «no hagin dubtat a col·laborar, ja que la seva paraula és molt valuosa». En aquest aspecte, assegura que això li dona «un toc novel·lístic, perquè qualsevol vida es pot convertir en una novel·la».
Amb tot l’escriptora comenta: «La família Monasterio i Mon-Bus venen a representar desenes de famílies i empreses del país, del sector del transport en aquest cas, que amb la seva emprenedoria, el seu compromís amb el territori i la seva».
