La gegantona de Valls celebra el seu 70è aniversari

La seva estrena, l’any 1951, va propiciar la primera trobada de gegants a la ciutat, una gran festa que encara es recorda avui

18 octubre 2021 18:20 | Actualizado a 19 octubre 2021 10:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’any 1951, Valls va estrenar la seva gegantona amb l’objectiu que fos la parella del Lladrefaves, el gegantó de la ciutat. Enguany, 70 anys després, aquest element del seguici fa l’aniversari i el podrà celebrar amb tots els vallencs durant Santa Úrsula, recuperant el carrer amb la normalitat que hi havia abans de la pandèmia.

Amb la finalització de les restriccions, «recuperem la cercavila de la vigília sense aforament i amb normalitat», celebra el president de la Unió Anelles de la Flama (UAF), Albert Oliva. Aquest acte s’havia programat al Convent del Carme de forma estàtica amb la gent asseguda, cenyint-se a les mesures que hi havia fins ara.

«Ha estat tot molt precipitat. Havíem de tenir una Santa Úrsula a mig gas i ara podrà ser tot normal», diu Oliva. «No podíem imaginar una millor manera de celebrar els 70 anys de la gegantona recuperant el carrer i la normalitat», afegeix.

La història de la gegantona de Valls es remunta a les Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 1951, data en què es va estrenar i es va presentar en societat. Les anteriors festes, les del 1941, «havien estat molt precàries i sota mínims a causa de la postguerra», explica el president de la UAF. «Deu anys després es va poder recuperar l’esplendor, amb nans nous i la gegantona, que es volia que fos la parella del Lladrefaves», afirma.

Aquella estrena es va convertir en un important esdeveniment que encara es recorda. «Van convidar parelles de gegants de tot el Camp de Tarragona i aquesta va ser la primera trobada gegantera que hi va haver a Valls», explica.

Durant l’acte, a més, es va simular un casament amb el Lladrefaves i «va ser una gran festa, amb berenar pels infants, en una època on els gegants no acostumaven a sortir de les seves poblacions», apunta el president de la UAF.

Pel que fa a l’escultura, la gegantona de Valls és singular. «No n’hi ha cap d’igual a tot Catalunya, es va fer a Barcelona a un taller anomenat ‘Casa Paquita’», diu Oliva. Durant aquests 70 anys d’història ha anat renovant el seu vestuari com a mínim en quatre ocasions, fins a la darrera vegada, l’any 2015, amb el vestit que llueix actualment.

Vestit vallenc

La seva indumentària està farcida de motius que recorden espais arquitectònics de la ciutat de Valls, com les places porxades o la font de la plaça de l’Oli, entre d’altres. També té elements originals que concorden amb l’època que representa, és a dir, una dona benestant de finals del segle XIX. Fa uns dos metres d’alçada i pesa uns 30 quilos. Aquesta ‘lleugeresa’ fa que la gegantona «sigui el primer gegant que porta la gent jove quan entra nova a la colla», explica Albert Oliva.

Com és tradició, per Santa Úrsula toca que la gegantona balli amb el seu inseparable Lladrefaves. Serà aquest dissabte, dia 23 d’octubre al migdia, per la vigília de Santa Úrsula en un acte organitzat per la Unió Anelles de la Flama. També sortirà al carrer en l’anada a l’ofici de diumenge dia 24 a partir de tres quarts d’onze del matí, juntament amb la corporació municipal i el so dels grallers Bufalodre.

Comentarios
Multimedia Diari