La corredora Anna Saballs, iniciava una campanya per recuperar la Guixera del Tòfol situada a Vilaverd. Ja feia anys, que hi havia un grup de treball que ho intentava, però encara no havien pogut veure els resultats de la feina.
Després de dur a terme la ruta amb diverses persones, i explicant la història de les guixeres del municipi, l’Ajuntament, la família Robusté i Martí Torrell, una de les persones que ha estat al capdavant ‘Salvem la Guixera del Tòfol’, es van reunir per analitzar les opcions que tenen.
Aquesta trobada va servir per a descartar definitivament l’opció de compra per part del consistori. Davant això, Martí Torrell, ha comentat que es va posar sobre la taula la proposta de la sessió d’ús per part de la família Robusté cap al consistori. Però des de l’Ajuntament se’ls va dir que això no era possible. Els principals motius són que a través de la cessió no es podria dur a terme millores, ni arranjaments de l’espai, perquè segons asseguren «només serveix per realitzar algun canvi superficial». Per tant, consideren que dóna poc marge perquè «no es pot fer inversió, ni intervenció pública».
Davant tot això, es va proposar mirar o estudiar de fer alguna espècie de conveni o consorci, però van veure que no era possible, perquè com a màxim servia d’assessorament. Per tant, l’única possibilitat que queda és que els propietaris restaurin la guixera pel seu compte, o facin una donació a l’Ajuntament de Vilaverd. Així com apunta Torrell dur a terme la restauració «és una proposta que pràcticament està descartada». El cost per fer el projecte pot ser superior al d’una subvenció que «pot ser que ni rebin». Per optar als diners públics, en molts casos s’ha de competir amb altres elements patrimonials que siguin més reconeguts o influents, i per tant és «complicat aconseguir-los».
Els propietaris de l’element patrimonial estan valorant la proposta de fer la donació, ho veuen com una opció possible. Però demanen un compromís en ferm a les institucions perquè es restauri i es museïtzi l’entorn. Defensen que s’ha fet patent la intenció, però «en paral·lel no hi ha hagut cap compromís, de moment». Temen que si fan la donació, després no es realitzi res, i sigui una fórmula per sortir del pas, i que aquest fet calmi el component mediàtic i social que ara s’ha aixecat amb la iniciativa que va dur a terme Anna Saballs. Amb tot, demanen garanties perquè sigui un espai cultural i visitable a curt termini.
Una guixera única
Es tracta d’una guixera única, perquè només es conserva aquesta a tot Catalunya amb l’edifici sencer, i la maquinària que utilitzaven per treballar. Però no només passa a territori català, i és que no n’hi ha cap d’altra semblant tampoc a la resta de l’Estat Espanyol.
De la resta de guixeres que hi havia a Vilaverd només en queden els vestigis. Alguns forns de guix -on s’escalfava el material per poder-lo treballar- o empedrat d’allò que havia sigut un temps enrere.
Martí Torrell creu que és interessant que s’expliqui a tothom la història de les guixeres. Amb l’Ajuntament van arribar a un acord perquè es pugui seguir bé el camí, i hi hagi una ruta senderista. S’han de col·locar plafons, i actualitzar la pàgina web perquè surti un document amb el recorregut. A més de senyalitzar la ruta i fer el manteniment d’aquesta. Es pot dir, que només falta finalitzar la posada en marxa del camí senderista.
A més, es pretén fer un llibre que difongui la història de la Guixera del Tòfol, i la resta que hi havia al voltant. El duria a terme el mateix Martí Torrell, i l’Anna Saballs analitzaria la part arquitectònica. Es comptaria amb el testimoni directe dels Robusté, que podrien explicar l’ofici. Tot això, es va veure bé des de l’Ajuntament, i ara cal concretar-ho i tirar-ho endavant. El més complicat, de moment, és la restauració i l’adequació del lloc cultural que ha de ser la Guixera del Tòfol.
