La Festa Major de Sant Joan està a punt de començar i un dels protagonistes absoluts és el Santjoaner, que enguany recau sobre l’integrant dels Campaners de Valls, Ramon Vilà (1957). Vilà va iniciar-se en el món de les campanes l’any 1981, just quan l’església del Carme havia estat restaurada. Des d’aquell moment no ha deixat mai aquesta valuosa tasca que, amb els anys, ha anat prenent més força que mai.
Com va començar a ser campaner?
Va ser quan vam arreglar el campanar del Carme i des de llavors sempre em vaig dedicar a totes les festes, tant de la Mare de Déu del Carme com la Mare Déu de Montserrat.
Com són les campanes?
La campana del Carme només pot fer dos tocs, pots tocar el batall o fer-la voltar. No és com al de Sant Joan, que allà hi ha cinc campanes i llavors sí que dona joc a fer els diferents tocs. El repte (al Carme) era poder fer-la voltar perquè és molt gran i pesa molt.
Vostè la va fer voltar?
Sí, jo vaig aconseguir-ho, perquè no l'havien fet voltar encara cap dia d’ençà que es va posar en marxa. Després els Campaners de Valls van començar a tocar manualment al campanar de Sant Antoni i llavors el repte va ser el campanar de Sant Joan, perquè està mecanitzat. El 2020 vam trobar els tocs manuals en una llibreteta i es van poder recuperar.
I enguany la ciutat s’ha bolcat en la seva rehabilitació.
Sí, i la Festa Major també està bolcada amb el campanar, perquè al cartell hi ha representades les cinc campanes. A partir d’aquesta setmana començarem a baixar una mica la bastida i veurem el campanar net un altre cop. Tenia unes deficiències tècniques molt importants i ara estarà reforçat per molt de temps.
Què li va semblar que l’escollissin Santjoaner 2024?
Quan m’ho van dir va ser un gran honor. Soc un vallenc que s'estima la ciutat i més les campanes, que anys enrere servien com una crida d'alerta i ara s'han convertit en una crida d'alegria. Sempre ho dic, al tocar la campana li donem vida i que em reconeguessin aquesta tasca entre tota la comissió d’aquí, de Valls, per a mi és un orgull. Espero poder portar-ho amb tot l'honor que es mereix la ciutat.
Què l’ha fet mantenir aquesta tasca durant aquests anys?
La campana avui dia dona alegria, fa molta il·lusió poder-la tocar. Sé que al darrere hi ha un munt de jovent i estic content perquè veig que hi ha una continuïtat que s'havia perdut. Si ara hem arreglat el campanar de Sant Joan per cent anys, amb el jovent que tenim darrere, els campaners també en tenim per cent anys més.
Considera que s'ha de tenir alguna habilitat especial?
Principalment, en les campanes grans és la força, però també el seny, perquè roden molt fort. Pel que fa a les de Sant Joan, s’ha de tenir molt clar la campana que has d'anar tocant per mantenir els tocs originals.
I, per acabar, alguna anècdota?
Com que els primers anys no es tocava massa al campanar del Carme, hi teníem un munt de coloms. Al primer ‘cling’ que feies, marxaven tots volant!
